Infància i Joventut lliures del virus militar
Davant la persistent presència militar en la gestió de l’actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l’Educació, de la qual la Coordinadora d'ONG Solidàries en forma part, volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d’aquesta maniobra de màrqueting militar. Llegiu el manifest sencer. Foto: Tithi Luadthong
Les Armes No Eduquen, les Armes No Curen: Infància i Joventut lliures del virus militar
Davant la persistent presència militar en la gestió de l’actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l’Educació volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d’aquesta maniobra de màrqueting militar.
Però abans d’enumerar les múltiples raons del nostre malestar, volem oferir un missatge d’alè i suport a totes les persones que estan patint per la vulneració dels seus drets, per estar afectades per la malaltia o perquè han sofert la pèrdua d’éssers pròxims i estimats, per a totes elles el nostre desig l‘escalf humà i la comunitat us acompanyi en aquestes difícils circumstàncies i que us permeti trobar consol, força i perspectiva davant els reptes vitals que han de venir.
Al mateix temps, agrair a tot el personal sanitari l’esforç que durant aquestes setmanes han dedicat, i segueixent fent-ho, a la cura i alleujament de milers de persones, malgrat les dificultats derivades de les retallades a les inversions i la limitació de plantilles, la professionalitat del personal sanitari ha permès atendre aquesta crisi. Per tant, com a Campanya integrada per més de 100 col·lectius i entitats de l’àmbit de l’educació i el foment de la pau reconeixem la gran labor i qualitat humana del sector
També agrair a totes les persones treballadores que també són essencials per mantenir la vida: cura i acompanyament de persones majors, infants i joves, personal de neteja, producció alimentària, personal que treballa als supermercats, transportistes, i moltes altres que amb o sense cobertura legal, continuen fent el seu treball per a posar la vida al centre
I és des de la denúncia crítica sobre les polítiques de retallades a sectors primordials per a la seguretat humana (salut, educació, serveis socials, dependència, habitatge, recerca…) i la rellevància de totes aquestes professions necessàries per a mantenir la vida, es que volem aixecar la veu i rebutjar la constant presència de membres de l’exèrcit en la gestió de l’actual crisi, tant a nivell operatiu com a nivell mediàtic, amb les conseqüències simbòliques que això representa en infants i joves del nostre país.
No és una guerra
Rebutgem rotundament l’ús i abús d’expressions que evoquen una narrativa bèl·lica, tant de responsables polítics com de la presència permanent de membres de les forces armades en rodes de premsa o comunicats. Evocar batalles, combat, lluita o violència no contribueix en res a una situació que requereix sobretot cures, acompanyament i ciència. L’aportació relativa de membres de l’exèrcit a les accions de seguretat i salut en aquesta crisi és molt inferior al que els organismes civils estan fent per a solucionar-la.
El militar sempre és més car i opac.
El desplegament militar de recursos no sanitaris ni prioritaris per a la seguretat de pobles, barris i ciutats no ajuda, ans al contrari, encareix l’articulació d’accions que puguin ajudar a millorar la situació. La poca transparència que caracteritza a les forces armades impedeix saber el grau d’eficiència i necessitat real de les operacions que ha realitzat fins ara. Denunciem que l’actual situació de precarietat del sistema sanitari es deu en gran manera a les exorbitants inversions en armament que de res serveixen per als reptes futurs de la humanitat.
La resposta és la responsabilitat i la solidaritat.
Davant els constants exhorts i arengues per disciplinar la societat per a obeir amb estricta inclinació a les normatives d’excepcionalitat o estat de al-arma (sic), des de Desmilitaritzem l’Educació cridem a totes les forces polítiques i instàncies de servei públic a construir amb la ciutadania una resposta conjunta i segura, sensible a la diversitat de la nostra societat, respectant els drets humans i fomentant el diàleg, la crítica constructiva i el respecte als sabers invisibilitzats. L’organització d’estil marcial només contribueix a mantenir un discurs monolític reforçat per la força de la violència, amb el risc de deslligar espirals de sospita social, delació i individualització del dolor.
Rebutgem el currículum militarista.
Com a campanya orientada a construir alternatives antimilitaristes d’aprenentatge en escoles i instituts, denunciem que la manipulació del discurs i la constant presència militar a mitjans (que reprodueixen acríticament aquesta participació) reforça la permanent campanya de màrqueting que des de fa anys realitza l’exèrcit per a fer una rentada d‘imatge i fomentar (aprofitant la situació de vulnerabilitat actual) una escala de valors militaristes, de sacrifici, disciplina i obediència cega en infants i joves. La responsabilitat d’educar per una ciutadania crítica ens obliga a denunciar aquesta manipulació i rebutjar qualsevol intent de tornada al passat, en el que l’educació jugava un rol de sotmetiment en lloc d’un paper d’emancipació. L’actual crisi (i les problemàtiques que comportarà en el futur) no serà resolta mai per mitjans violents, ni militars ni policials.
Respecte a tots els drets de la infància i la joventut.
Com si es tractés d’un escarment públic a través del confinament mantingut, sense flexibilització, denunciem la invisibilización de la infància i la joventut en les instruccions i normatives d’excepcionalitat imposades a nivell estatal, així com el pretès retorn a la normalitat escolar via digital que es vol instaurar sense considerar el benestar i l‘harmonia emocional i corporal de l’alumnat. Si en condicions habituals denunciem algunes pràctiques que contribueixen a l’endormiscament obedient d’infants (les files, el silenci imposat, les jerarquies i les sancions, entre altres), en aquests moments el dictat de mesures que encoratgen la deguda conducta de joves, nenes i nens, sense informació adequada i menyscabant el seu equilibri físic i mental es pot considerar una eina més per a disciplinar i perpetuar una societat sense sentit crític o sense possibilitat de ser constructora d’altres escenaris d’organització comuna.
Per tot això, les escoles, instituts, associacions de famílies, sindicats, entitats i col·lectius que formem part de la campanya Desmilitaritzem l’Educació cridem a la responsabilitat personal i col·lectiva per a fer marxa enrere a la deriva militarista que s’està fomentant en aquesta crisi i a continuar fent passos a les alternatives pacifistes que busquen el diàleg, el consens i el bé comú com a horitzons dignes de ser viscuts.
A l’alumnat, nenes, nens i joves us convoquem a rebutjar qualsevol discurs que us commini a l’obediència acrítica o prioritzi l’ús de la violència com a mecanisme per a la resolució de conflictes o situacions de tensió.
A les famílies, mares, pares, persones a càrrec d’infants, us animem a acompanyar el desenvolupament harmònic de les nenes, nens i joves, fomentar la comprensió crítica de la situació des de la tranquil·litat, l’amor, l’afecte i respecte a les seves necessitats vitals
Al professorat, us encoratgem a escoltar i identificar les inquietuds i malestars de l’alumnat, a focalitzar l’acompanyament d’aquests dies en exercicis de proximitat, de qualitat humana i comprensió davant la complexitat. Des de la incertesa i vulnerabilitat que estem vivint animar a infants i joves a construir juntes iniciatives des de la cultura de pau i l’esperança, el raonament i el pensament crític.
Als mitjans de comunicació, us interpel·lem per a deixar de reproduir els discursos militaristes i arengues de la violència. Us animem a fer visibles els veritables esforços que milers de persones realitzen dia a dia amb les cures, a acompanyar, a posar la vida al centre. El bon periodisme no reprodueix comunicats de guerra; infants, joves i adults volem escoltar la infinitat d’històries de solidaritat comunitària que s’han estat teixint en barris, pobles i ciutats, aportant recursos, treball i companyia de manera desinteressada.
A les responsables polítiques, exigim el cessament del dispositiu mediàtic de rentada d’imatge del militarisme davant la crisi actual, la canalització dels recursos de l’exèrcit a l’atenció de la població afectada i la màxima transparència i informes públics de totes les accions realitzades per organismes militars fins ara, que hauran de sotmetre’s a l’escrutini públic civil
Des de Desmilitaritzem l’Educació seguirem com fa més de 10 anys denunciant i rebutjant les preteses accions de normalització de l’exèrcit en espais educatius, de formació i d’oci infantil i juvenil.
Davant la situació global excepcional que vivim, continuarem exigint amb major interès que el discurs militar i la despesa en el negoci de la guerra cessin i els recursos disponibles dels estats es dediquin a la salut, l’educació, la recerca i condicions dignes de vida per a totes les persones, elements que veritablement permetran aconseguir nivells alts de seguretat humana.
Les Armes No Eduquen, Les Armes Maten
Finalment, ha estat un jutge qui ha decidit que malgrat el Codi Ètic i la voluntat de la ciutadania representada per les entitats al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, l'exèrcit pugui tornar a tenir un estand en aquest saló dedicat a la formació i a les ofertes laborals.
Els pilums i els gladius dels clicks de Playmòbil no es poden equiparar a les armes que utilitzen els militars que recluten joves a la fira dedicada a la formació i les ofertes laborals tal com, per contra, assegura la sentència del Jutjat de primera instància número 1 de Girona. Aquesta sentència permet que un any més l'Exèrcit torni a ExpoJove, uniformat i armat. Un cop més, hem tornat a mostrar el nostre rebuig a l'estand bel·licista.
