In Memoriam, Mon Marquès

Gràcies Mon, per tot: per haver compartit amb tu el teu mestratge universal, els anys a Justícia i Pau; per la teva col·laboració a l’Agenda Llatinoamericana; per transmetre valors humans a la nostra filla Meritxell, com alumna a la UdG, i per tantes i tantes altres coses. És cert que els comiats són tristos però també és un goig i un gran privilegi celebrar la teva vida. A casa, et recordarem sempre. 

Jordi Planas, Agenda Llatinoamericana Mundial

Mon, sempre compromès amb la societat, personal i professional, defensant  els DDHH i la Justícia. Deixes un immens llegat. Sent catedràtic de la UdG, ens has rescatat i desvetllat la Història Social dels Mestres de la República. Facilitador de documentació. Un llibret, obra coral: "Antònia Adroher i Pascual, aproximació biogràfica" VII Premi Mestre 68". Jove revolucionària, mestra, primera dona Regidora de Cultura i Propaganda a l'Ajuntament de Girona durant la República en pau i en guerra. Exiliada i refugiada a França. 

Puri Molina Requena. Activista d’Amnistia Internacional Catalunya

Avui diem adéu a en Mon Marquès,l’activista i professor que ha traspassat les parets de la Universitat. Les seves classes i investigacions sobre l’exili de moltes i molts mestres de la II República a casa nostra quedaran per sempre recollides en les seves publicacions depositades a la biblioteca del Campus Barri Vell. Però les seves classes també van ser espais de debat sobre la solidaritat, el compromís i la militància del joves vers les persones i comunitats més desvalgudes. En Mon va ser l’últim president del Gramc  i va conèixer de prop la Coordinadora d’ONG Solidàries i n’estava orgullós de trobar-se i compartir amb molts joves estudiants que l’havien conegut i que estaven donant part del seu temps sense esperar res a canvi a les diferents ONGs dels nostres pobles i ciutats.

Joan Colomer i Ribas. Membre del Nucli Paulo Freire de la UdG del qual en Mon en forma part. Et tindrem en el record de la memòria.

En Mon Marquès ha estat un gran mestre per molts de nosaltres. Un mestre que no només ens ha aportat la paraula adequada,  sinó que ha estat capaç de donar-nos la mesura justa per implicar-nos, fer-nos les preguntes pertinents i elaborar el nostre propi pensament.  En obrir cada moment la temàtica oportuna per tenir la capacitat de respondre al repte més punyent: la dignitat humana, la cooperació, la cultura de pau, la interculturalitat, la democràcia i l’educació de qualitat per a tothom. Posant-se al costat de moltes persones i entitats per acompanyar i orientar, facilitant el camí. Sempre present, amb actitud d’aprenent, disponible fins a quasi el darrer moment. Un mestre de cap a peus. El seu mestratge ha de continuar en nosaltres, com un far que ha d’il·luminar les lluites que com a entitats de la Coordinadora hem de tenir en aquest temps de mar de fons, en favor dels drets humans, la Pau i la Justícia Social.

Albert Quintana i Oliver, membre de Justícia i Pau i del Secretariat de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Fa gairebé vint anys, un juny com aquest, vaig compartir una formació amb en Mon sobre la Ruta de l’Exili. Ens va transmetre la importància de la memòria històrica: si no sabem d’on venim, difícilment sabrem cap a on anem. Recordo les teves paraules sobre el perill de la ignorància, la indiferència i el silenci. Gràcies, Mon, per ajudar-nos a construir un futur més just des de la memòria històrica.

Àngel Vàzquez Viu, president de la Coordinadora d’ONG Solidàries

Salomó Marquès serà recordat per tots els aprenentatges i per l'herència intel·lectual i humanista que ens deixa a nivell col·lectiu. Cadascú trobarà en ell un record que l'ha inspirat personalment. A la universitat, en les primeres militàncies i resseguint la ruta de l'Exili ell ens va introduir en el republicanisme, ens va incidir en la necessitat d'educar en l'esperit crític i de comprometre's socialment i amb la memòria del país. Des de l'admiració i la responsabilitat política i moral, honorem i donem continuïtat a aquest llegat.

Ramon Puig, president de la Coordinadora d’ONG Solidàries

Avui, que altre cop es congrien arreu torbs carregats d’intolerància, la teva empremta esdevé més valuosa que mai. Qui, si no, va retornar-nos tota aquella generació de mestres de la República i la seva voluntat de construir una societat millor des de les aules? Qui, si no, en va formar tants d’altres transmetent-los aquest mateix compromís? Ves tranquil, que el teu llegat no ha caigut en terra erma.

Carles Serra i Coll, tècnic de l’Associació ECCIT

Quan algú és solidari de cor s’ocupa d’aquelles tasques humils en la seva grandesa. Això és el que més ens va impressionar d’en Mon a l’etapa que vam coincidir a l’associació GRAMC que ell presidia. Parlem d’anar a “empipar” al governador civil, dissabte o diumenge, abans que a l’immigrat detingut divendres (aquelles primeres batudes de cap de setmana a les estacions!) no se l’enduguessin dilluns a primera hora cap a l’expulsió. Accions que no surten als diaris però que són essencials per la vida de les persones.

Carme Vinyoles i Pau Lanao,  periodista i directora de l’Associació Valentes i Acompanyades

“Bon dia gent de la Coordinadora! Com aneu?”, una entrada i una salutació amb un somriure dels que t’aixequen els pòmuls i et tanquen els ulls. Darrere aquesta, un mestre, un amic i un compromís dels que no defalleixen. Entres perquè tens reunió amb alguna entitat o plataforma, o perquè t’hem demanat ajuda amb un recurs pedagògic. Sempre amb un llibre a la mà, per regalar-nos, i amb una petició de lectura per endur-te del CeDRe. Mon, el teu cos ha marxat, però el teu esperit i sabiesa, ens segueixen acompanyant sempre. T’estimem.

Núria Cuadrat, tècnica d’Educació Global i Pau de la Coordinadora d’ONG Solidàries