Identificacions racistes
Entre un 40 i un 50% de les denúncies vinculades a cossos de seguretat pública, corresponen a conflictes que comencen amb una identificació policial per perfil ètnic. És a dir, una identificació que no respon a un acte en concret sinó als trets físics o ètnics d’una persona.En general, les persones migrants o pertanyents a minories ètniques tenen el triple de probabilitats que les persones blanques de ser parades per a una identificació.
Això es desprèn de les dades recollides pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya, entre els anys 2016 i 2018, i d’altres dades de caràcter públic, que es poden llegir a l’informe “Pareu de parar-me”, sobre les identificacions policials de perfil ètnic que es fan a Catalunya.
Aquest tipus d’identificacions policials, segons SOS Racisme, són «una pràctica real, portada a terme com a patró d’actuació col·lectiu, per part dels diferents cossos policials de Catalunya.» i que massa sovint acaben derivant en una vulneració major de drets humans. L’informe alerta que, malauradament, es tracta d’una mala praxis tan normalitzada, que passa totalment desapercebuda per a les persones que no la pateixen. A més, és molt difícil de provar ja que institucions i agents de policia la neguen sistemàticament, tot i les filtracions d’algunes comissaries en què s’ha comprovat i denunciat, des de sindicats policials.
Els responsables de l’informe avisen que aquesta pràctica de racisme institucional, deixa seqüeles tant a nivell individual -por, inseguretat, desconfiança...-, com a nivell col·lectiu -criminalitzacions dels col·lectius racialitzats i migrants-. A més, les identificacions per perfil ètnic impliquen «una frontera invisible dins el territori d’un Estat que per voluntat política i institucional prioritza el control social per sobre del respecte als drets humans, per sobre de les llibertats fonamentals i l’antiracisme.»
Entre el 16% de la població identificada, hi ha uns perfils que tenen més presència que d’altres, segons un estudi elaborat per la Universitat de València i Open Society Foundations, amb més de 2.800 entrevistes: un 45% de les persones d’aspecte no caucàsic entrevistades declaren haver estat aturades per la policia, mentre que només un 6% de les persones blanques caucàsiques ho ha estat. La comunitat gitana és la més afectada, amb 10 vegades més possibilitats de ser identificades que la resta de la població. Les persones d’aparença magrebí (45%), afrollatinoamericanes (39%) o andinollatinoamericanes (22%) seguirien a la comunitat gitana (60%) en aquestes identificacions de perfil ètnic.
L’estudi recull també bones pràctiques per a millorar la identificació de les persones, com la formació en matèria de racisme i xenofòbia, la introducció de mesures de control internes i externes per aturar la desproporcionalitat o fomentar el cuidar les formes per generar trobades de “bona qualitat” entre la policia i la ciutadania.
