12/05/2026
Francisco Vera, activista mediambiental: «La crisi climàtica és una crisi de drets humans»
La setmana passada el vèiem passejant pels jardins de la Moncloa, conversant animadament amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Hi ha qui l’ha batejat com la Greta Thunberg nostrada, però el cert és que Francisco Vera ha construït una veu pròpia que reclama que els infants i adolescents tinguin un paper clau en la defensa del medi ambient arreu del món.
El jove activista colombià, Francisco Vera, amb només 16 anys continua la seva lluita perquè els drets de la infància ocupin un lloc central en el necessari debat sobre com fer front a la crisi climàtica. Aquesta conversa va tenir lloc el passat 26 de febrer, en el marc de la Fira de Voluntariat Internacional que coorganitzem amb l’Espai Joves de Girona.
COORDINADORA: Amb tan sols 9 anys vas fundar Guardianes por la Vida, com a resposta als greus incendis que van haver-hi el 2019 a l’Amazones. Ara mateix, en quin moment es troba l’entitat?
FRANCISCO VERA: Guardianes per la vida està en un moment de consolidació perquè quan vam començar érem 7 nens i nenes, i ara ja som més de 1.400 infants, repartits en una xarxa molt gran d’escoles a Colòmbia i altres països d'Iberoamèrica. Som també en un moment d’expansió, però amb voluntat de consolidar tot el que ja s’ha fet des de la incidència política, des del territori i des dels processos comunitaris. En aquest recorregut, hem aconseguit algunes petites victòries. Per exemple, a nivell de Colòmbia, vam impulsar la prohibició dels plàstics d'un sol ús, recollint signatures de més de 45.000 ciutadans i ciutadanes, per posar pressió sobre el Parlament i forçar-los a aprovar la llei que està en vigor. També hem lluitat pels defensors de drets humans, sobretot pels infants que per exercir els seus drets o reivindicar els d’altres, reben amenaces i que són perseguits en un país com Colòmbia, que és el més perillós del món. Davant la deixadesa de l’Estat colombià, ens hem mobilitzat, en diverses instàncies, i hem anat a la Comissió Interamericana de Drets Humans fins a l’aprovació i la ratificació de l'acord d’Escazú, que és bàsicament un acord regional que pretén promoure la democràcia ambiental a Llatinoamèrica i al Carib, però que també vetlla per la protecció dels defensors de drets humans.
Moltes vegades la participació dels infants en processos participatius o més polítics no són vinculants sinó merament simbòlics. Què en penses?
F.V: No em sembla bé que només hi hagi espais simbòlics. Si hi apliquem el concepte “tokenitzar”, voldria dir que fem servir la imatge del jovent i els més petits, com una manera de netejar la imatge d’inclusió i participació ciutadana dels governs o empreses. Hi molts d’aquests conceptes com el greenwashing, pinkwashing o youthwashing*, que bàsicament signifiquen que es fa servir una causa (mediambiental, LGTBIQ+ o de joventut) per fer veure que es té en compte. Però en el fons, res d’això és veritat. És pel que estem lluitant aquí a Catalunya, perquè a els escoles hi hagi educació política i ciutadana, i que l’escola serveixi com una plataforma de participació per als nens i nenes, i puguin prendre decisions vinculants sobre el seu futur.
Per contra, estàs molt actiu a Unicef. Què hi fas?
F.V: Fa tres anys que hi col·laboro, des de que el 2023 Unicef m’hi va convidar. També col·laboro amb altres agències i oficines de Nacions Unides, com el Comissionat de Drets Humans o l'OMS. De fet, la nostra xarxa de Guardianes por la vida forma part de la constituent més gran d'organitzacions de la societat civil, que treballa pels drets dels infants, de les dones i dels més vulnerables, dins de l'OMS. I amb Unicef tinc el rol de ser el primer defensor de l'acció climàtica per a Amèrica Llatina i el Carib. El que hem estat fent aquests darrers anys, bàsicament, és incidir políticament amb diversos actors locals, nacionals i europeus, però també, participar a les negociacions climàtiques perquè els infants siguin el centre de la presa de decisions en aquests espais. Per exemple, Unicef té el seu propi manifest, una declaració per a l'acció climàtica per als joves i pels infants, que hem estat mobilitzant a diversos espais en les tres darreres COPs (reunions internacionals de l’ONU sobre canvi climàtic). Crec que ha estat una bona oportunitat per amplificar aquesta tasca i fer que arribi a llocs encara més llunyans, i que ens puguin tenir en compte de de manera seriosa, i que no sigui només tokenisme.
Quina relació hi veus amb el panorama internacional convuls que tenim actualment, on hi ha lideratges molt tòxics com el de Trump que qualifica el canvi climàtic com a “gran estafa”?
F.V: La crisi climàtica és una crisi de drets humans, absolutament. En el panorama actual, hi ha un comportament cada cop més imperialista i més agressiu, per part dels Estats Units, però també d'altres potències. Respon a la voluntat de perpetuar un sistema d'energia basat en l'explotació de combustibles fòssils. Si es volen més armes, més armament, més tancs, més bombes, això implica explotar més carbó, gas i petroli. I és el que ha estat fent els Estats Units. Per dur a terme aquesta guerra contra l'Iran, també havia d'assegurar-se una font fiable de combustibles fòssils, I el seu veí més proper és Veneçuela.
Però també ha estat fent retirar totes les limitacions que protegeixen les balenes i espècies marines al Golf de Mèxic. Per primer cop en 35 anys, un Consell que decideix quines espècies es protegeixen al Golf de Mèxic dels Estats Units, ha retirat la seva protecció per permetre que les empreses hi vagin i explotin desmesuradament petroli i gas natural. Aquesta és la relació: més armes, més combustibles fòssils.
Tens una recepta per frenar el canvi climàtic?
F.V: Hem d’escoltar la ciència. Tenim un repte no només en termes climàtics, sinó també en termes de la digitalització, de creixement econòmic, de bretxes de desigualtat… El que està passant actualment és que ja no estem parlant de potències sinó d’aquelles persones amb més poder, que fan el que volen sense haver d’afrontar la justícia ni ser sancionades, perquè tenen massa poder. Aquest poder és tan immensurable que ja no podem responsabilitzar-los de les seves accions. Cal enfortir els mecanismes de justícia que ja existeixen. És a dir, tenim acords, tenim tractats, tenim una base legal molt forta. I avui, combatre la crisi climàtica és un acte tan noble que és difícil de refutar.
L’any passat, el Tribunal Internacional de Justícia a La Haia va emetre una opinió consultiva sobre la crisi climàtica, de la mateixa manera que ho va fer la Comissió Interamericana de Drets Humans o el Conveni Europeu de Drets Humans, on s’estableix que la responsabilitat legalment vinculant dels Estats és protegir el sistema climàtic i la natura. Per tant, no hi ha res més a dir. És l’obligació dels Estats: fer-se responsables de les seves accions, que hi hagi justícia i retre comptes.
En el teu llibre “Pregunta-li a Francisco: què és el canvi climàtic?” Introdueixes el concepte d’ecoesperança ...
F.V: L’ecoesperança no és un antònim d’ecoansietat ni tampoc és un sinònim d’ecooptimisme. Perquè es pot tenir ecoesperança sense ser optimista. L’ecoesperança no nega una realitat que és complexa, plena de contradiccions i incerteses. Però alhora, no negar la realitat tampoc significa que la volguem normalitzar. Som davant un món que pateix una policrisi: no només hi ha una crisi climàtica sinó també guerres, conflictes, un ascens dels discursos d’odi… Si neguem el que passa, no farem res. És reconeixent les mancances del nostre món, quan prenem consciència i passem a l’acció. Aquestes mancances han de ser el nostre combustible, la nostra motivació per canviar el món. L’ecoesperança ens convida a imaginar col·lectivament un futur millor, amb una societat més inclusiva, més verda, més sostenible, més justa, pacífica i democràtica.
A la Coordinadora d’ONG Solidàries tenim dues entitats molt implicades en alguns dels reptes territorials de les comarques gironines: Salvem les Valls, que intenten aturar o replantejar la construcció de la variant d’Olot, Les Preses i la Vall d’en Bas o els Naturalistes de Girona, que està en molts fronts per aturar ampliacions d'aeroports, complexos urbanístics, o per demanar uns pressupostos de carboni a l’Ajuntament de Girona. Com veus els reptes d’un territori molt turístic com és el gironí?
F.V: A Catalunya en general, i també a Girona, s’hi pot veure els efectes d’una mena d’extractivisme al Nord Global. I com és possible si justament és el Nord Global qui es dedica a extraure recursos? El colonialisme i l’explotació de la natura no es dedica només a extreure materials que pot necessitar -com el coure, la fusta o el petroli-, sinó que aquesta dominació ve de la mà de l’explotació del territori físic, de la identitat de la cultura i del benestar de les persones. És el que està passant a Catalunya. Barcelona és de les ciutats més visitades. I avui, la qüestió lingüística que s’hi disputa no és només entre el català i el castellà, sinó més aviat entre el català i l’anglès. Això és un risc per a la cultura i per a l’accés als drets d’una ciutadania que estan quedant malmesos per un extractivisme molt agressiu que fa pujar el preu de l’habitatge i que desplaça la gent local a altres territoris.
Conec molta gent que han de marxar de Barcelona per llogar un habitatge digne. Però és que a més, el rodalies no funciona i la Generalitat inverteix milionades en una línia entre la sagrera i l’aeroport, que sobretot està pensada per als turistes. Els rodalies que necessita diàriament la gent treballadora que viuen al Vallès Occidental, el Garraf o el Maresme, en canvi, no reben aquestes inversions. Això reflecteix com el govern actual és servil a un sistema econòmic que fomenta un turisme desregulat i massiu, que atempta contra els drets lingüístics i culturals i la identitat. Tenim després partits com Vox o Aliança Catalana que critiquen la immigració, però que només es refereixen a la immigració pobra. Tenen un problema d’aporofòbia perquè els dol veure una immigració que busca un treball per millorar les seves condicions de vida, però no diuen res sobre els “expats”, que venen a viure aquí, però que no contribueixen fiscalment perquè mantenen la seva residència fiscal als seus països d’origen, i que lluny d’integrar-se, esperen que nosaltres els parlem en anglès.
I la regió de Girona, també ho pateix. Una regió, amb menys capacitat encara d’absorbir persones. Als municipis de la Costa Brava, la seva població es multiplica durant els períodes vacacionals, i per tant pateixen una sobreexplotació dels serveis bàsics, i això genera problemes reals per a la població i per als ecosistemes.
*Greenwashing, Pinkwashing i Youthwashing*,
Són rentats d’imatge en els quals s’utilitza la causa mediambiental, LGBTIQ+, i jove amb finalitats bàsicament de màrqueting.
COORDINADORA: Amb tan sols 9 anys vas fundar Guardianes por la Vida, com a resposta als greus incendis que van haver-hi el 2019 a l’Amazones. Ara mateix, en quin moment es troba l’entitat?
FRANCISCO VERA: Guardianes per la vida està en un moment de consolidació perquè quan vam començar érem 7 nens i nenes, i ara ja som més de 1.400 infants, repartits en una xarxa molt gran d’escoles a Colòmbia i altres països d'Iberoamèrica. Som també en un moment d’expansió, però amb voluntat de consolidar tot el que ja s’ha fet des de la incidència política, des del territori i des dels processos comunitaris. En aquest recorregut, hem aconseguit algunes petites victòries. Per exemple, a nivell de Colòmbia, vam impulsar la prohibició dels plàstics d'un sol ús, recollint signatures de més de 45.000 ciutadans i ciutadanes, per posar pressió sobre el Parlament i forçar-los a aprovar la llei que està en vigor. També hem lluitat pels defensors de drets humans, sobretot pels infants que per exercir els seus drets o reivindicar els d’altres, reben amenaces i que són perseguits en un país com Colòmbia, que és el més perillós del món. Davant la deixadesa de l’Estat colombià, ens hem mobilitzat, en diverses instàncies, i hem anat a la Comissió Interamericana de Drets Humans fins a l’aprovació i la ratificació de l'acord d’Escazú, que és bàsicament un acord regional que pretén promoure la democràcia ambiental a Llatinoamèrica i al Carib, però que també vetlla per la protecció dels defensors de drets humans.
Moltes vegades la participació dels infants en processos participatius o més polítics no són vinculants sinó merament simbòlics. Què en penses?
F.V: No em sembla bé que només hi hagi espais simbòlics. Si hi apliquem el concepte “tokenitzar”, voldria dir que fem servir la imatge del jovent i els més petits, com una manera de netejar la imatge d’inclusió i participació ciutadana dels governs o empreses. Hi molts d’aquests conceptes com el greenwashing, pinkwashing o youthwashing*, que bàsicament signifiquen que es fa servir una causa (mediambiental, LGTBIQ+ o de joventut) per fer veure que es té en compte. Però en el fons, res d’això és veritat. És pel que estem lluitant aquí a Catalunya, perquè a els escoles hi hagi educació política i ciutadana, i que l’escola serveixi com una plataforma de participació per als nens i nenes, i puguin prendre decisions vinculants sobre el seu futur.
Per contra, estàs molt actiu a Unicef. Què hi fas?
F.V: Fa tres anys que hi col·laboro, des de que el 2023 Unicef m’hi va convidar. També col·laboro amb altres agències i oficines de Nacions Unides, com el Comissionat de Drets Humans o l'OMS. De fet, la nostra xarxa de Guardianes por la vida forma part de la constituent més gran d'organitzacions de la societat civil, que treballa pels drets dels infants, de les dones i dels més vulnerables, dins de l'OMS. I amb Unicef tinc el rol de ser el primer defensor de l'acció climàtica per a Amèrica Llatina i el Carib. El que hem estat fent aquests darrers anys, bàsicament, és incidir políticament amb diversos actors locals, nacionals i europeus, però també, participar a les negociacions climàtiques perquè els infants siguin el centre de la presa de decisions en aquests espais. Per exemple, Unicef té el seu propi manifest, una declaració per a l'acció climàtica per als joves i pels infants, que hem estat mobilitzant a diversos espais en les tres darreres COPs (reunions internacionals de l’ONU sobre canvi climàtic). Crec que ha estat una bona oportunitat per amplificar aquesta tasca i fer que arribi a llocs encara més llunyans, i que ens puguin tenir en compte de de manera seriosa, i que no sigui només tokenisme.
Quina relació hi veus amb el panorama internacional convuls que tenim actualment, on hi ha lideratges molt tòxics com el de Trump que qualifica el canvi climàtic com a “gran estafa”?
F.V: La crisi climàtica és una crisi de drets humans, absolutament. En el panorama actual, hi ha un comportament cada cop més imperialista i més agressiu, per part dels Estats Units, però també d'altres potències. Respon a la voluntat de perpetuar un sistema d'energia basat en l'explotació de combustibles fòssils. Si es volen més armes, més armament, més tancs, més bombes, això implica explotar més carbó, gas i petroli. I és el que ha estat fent els Estats Units. Per dur a terme aquesta guerra contra l'Iran, també havia d'assegurar-se una font fiable de combustibles fòssils, I el seu veí més proper és Veneçuela.
Però també ha estat fent retirar totes les limitacions que protegeixen les balenes i espècies marines al Golf de Mèxic. Per primer cop en 35 anys, un Consell que decideix quines espècies es protegeixen al Golf de Mèxic dels Estats Units, ha retirat la seva protecció per permetre que les empreses hi vagin i explotin desmesuradament petroli i gas natural. Aquesta és la relació: més armes, més combustibles fòssils.
Tens una recepta per frenar el canvi climàtic?
F.V: Hem d’escoltar la ciència. Tenim un repte no només en termes climàtics, sinó també en termes de la digitalització, de creixement econòmic, de bretxes de desigualtat… El que està passant actualment és que ja no estem parlant de potències sinó d’aquelles persones amb més poder, que fan el que volen sense haver d’afrontar la justícia ni ser sancionades, perquè tenen massa poder. Aquest poder és tan immensurable que ja no podem responsabilitzar-los de les seves accions. Cal enfortir els mecanismes de justícia que ja existeixen. És a dir, tenim acords, tenim tractats, tenim una base legal molt forta. I avui, combatre la crisi climàtica és un acte tan noble que és difícil de refutar.
L’any passat, el Tribunal Internacional de Justícia a La Haia va emetre una opinió consultiva sobre la crisi climàtica, de la mateixa manera que ho va fer la Comissió Interamericana de Drets Humans o el Conveni Europeu de Drets Humans, on s’estableix que la responsabilitat legalment vinculant dels Estats és protegir el sistema climàtic i la natura. Per tant, no hi ha res més a dir. És l’obligació dels Estats: fer-se responsables de les seves accions, que hi hagi justícia i retre comptes.
En el teu llibre “Pregunta-li a Francisco: què és el canvi climàtic?” Introdueixes el concepte d’ecoesperança ...
F.V: L’ecoesperança no és un antònim d’ecoansietat ni tampoc és un sinònim d’ecooptimisme. Perquè es pot tenir ecoesperança sense ser optimista. L’ecoesperança no nega una realitat que és complexa, plena de contradiccions i incerteses. Però alhora, no negar la realitat tampoc significa que la volguem normalitzar. Som davant un món que pateix una policrisi: no només hi ha una crisi climàtica sinó també guerres, conflictes, un ascens dels discursos d’odi… Si neguem el que passa, no farem res. És reconeixent les mancances del nostre món, quan prenem consciència i passem a l’acció. Aquestes mancances han de ser el nostre combustible, la nostra motivació per canviar el món. L’ecoesperança ens convida a imaginar col·lectivament un futur millor, amb una societat més inclusiva, més verda, més sostenible, més justa, pacífica i democràtica.
A la Coordinadora d’ONG Solidàries tenim dues entitats molt implicades en alguns dels reptes territorials de les comarques gironines: Salvem les Valls, que intenten aturar o replantejar la construcció de la variant d’Olot, Les Preses i la Vall d’en Bas o els Naturalistes de Girona, que està en molts fronts per aturar ampliacions d'aeroports, complexos urbanístics, o per demanar uns pressupostos de carboni a l’Ajuntament de Girona. Com veus els reptes d’un territori molt turístic com és el gironí?
F.V: A Catalunya en general, i també a Girona, s’hi pot veure els efectes d’una mena d’extractivisme al Nord Global. I com és possible si justament és el Nord Global qui es dedica a extraure recursos? El colonialisme i l’explotació de la natura no es dedica només a extreure materials que pot necessitar -com el coure, la fusta o el petroli-, sinó que aquesta dominació ve de la mà de l’explotació del territori físic, de la identitat de la cultura i del benestar de les persones. És el que està passant a Catalunya. Barcelona és de les ciutats més visitades. I avui, la qüestió lingüística que s’hi disputa no és només entre el català i el castellà, sinó més aviat entre el català i l’anglès. Això és un risc per a la cultura i per a l’accés als drets d’una ciutadania que estan quedant malmesos per un extractivisme molt agressiu que fa pujar el preu de l’habitatge i que desplaça la gent local a altres territoris.
Conec molta gent que han de marxar de Barcelona per llogar un habitatge digne. Però és que a més, el rodalies no funciona i la Generalitat inverteix milionades en una línia entre la sagrera i l’aeroport, que sobretot està pensada per als turistes. Els rodalies que necessita diàriament la gent treballadora que viuen al Vallès Occidental, el Garraf o el Maresme, en canvi, no reben aquestes inversions. Això reflecteix com el govern actual és servil a un sistema econòmic que fomenta un turisme desregulat i massiu, que atempta contra els drets lingüístics i culturals i la identitat. Tenim després partits com Vox o Aliança Catalana que critiquen la immigració, però que només es refereixen a la immigració pobra. Tenen un problema d’aporofòbia perquè els dol veure una immigració que busca un treball per millorar les seves condicions de vida, però no diuen res sobre els “expats”, que venen a viure aquí, però que no contribueixen fiscalment perquè mantenen la seva residència fiscal als seus països d’origen, i que lluny d’integrar-se, esperen que nosaltres els parlem en anglès.
I la regió de Girona, també ho pateix. Una regió, amb menys capacitat encara d’absorbir persones. Als municipis de la Costa Brava, la seva població es multiplica durant els períodes vacacionals, i per tant pateixen una sobreexplotació dels serveis bàsics, i això genera problemes reals per a la població i per als ecosistemes.
*Greenwashing, Pinkwashing i Youthwashing*,
Són rentats d’imatge en els quals s’utilitza la causa mediambiental, LGBTIQ+, i jove amb finalitats bàsicament de màrqueting.
