Fem balanç dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni?
L’any 2000 189 països van acordar 8 gran objectius per assolir un món més just. Quinze anys després, podem dir que hem avançat en l’eradicació de la pobresa? S’ha reduït la taxa de mortalitat infantil? I en l’accés a l’aigua potable? Al 2015 toca fer balanç, valorar els èxits i els fracassos d’aquesta lluita contra la desigualtat, i fixar nous acords globals per seguir avançant.
Una de les dades més positives que es donaven a conèixer a l’l’Informe 2014 dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni és la reducció de la pobresa extrema a la meitat, cinc anys abans d’arribar al 2015. Hi ha més motius per l’esperança, com la consecució de l’educació primària per al 90% dels infants dels països en desenvolupament i la notable reducció de les diferències de gènere, pel que fa al nombre de matriculacions escolars. Ara bé, no tot són flors i violes.
ODM 1. Eradicació de la Pobresa i la Fam
«A les regions en desenvolupament, una de cada cinc persones viuen amb menys d’1’25 dòlars/dia»
S’ha passat del 46’7% de la població que vivia amb menys d’1’25 dòlars al dia al 1990, al 22% el 2010. Això ha estat possible, en part, gràcies a l’impuls econòmic que ha experimentat la Xina i l’Índia en els últims anys. En el cas de la Xina, la pobresa extrema s’ha reduït del 60% de la seva població al 12%. Per contra, a l’Àfrica Subsahariana la meitat de la població continua vivint en la pobresa extrema i de 1990 al 2010 només s’ha aconseguit reduir en un 8% el percentatge de població que passa fam.
ODM2. Universalització de l’Educació Primària
«58 milions de nens i nenes en edat escolar encara no van a l’escola, la meitat dels quals viuen en regions de conflicte»
Els avenços que s’han fet en educació queden enterbolits per altres xifres, com la que ens parla de 58 milions de nens i nenes en edat escolar que encara no van a l’escola, la meitat dels quals viuen en regions en conflicte. Tot i així, hem d’assenyalar que en 12 anys el % de menors matriculats en els cursos d’educació primària ha passat del 83% al 90%. La pobresa o ser dona són factors que influeixen negativament en les taxes d’alfabetització.
ODM3. Igualtat de gènere i apoderament de la dona
«L’any 2014, hi havia 46 països en els quals el 30% de parlamentaris eren dones»
L’ONU assenyala notables millores pel que fa a la reducció de desigualtat en la matriculació de nens i nenes. Igualment, celebra que al 2014 hi hagi 46 països en els quals el 30% de parlamentaris eren dones. Com a contrapunt: la permanència de les desigualtats salarials per igual feina.
ODM4. Reduir la mortalitat infantil
«En poc més de dues dècades, la possibilitat que un nen morís abans de l’edat dels 5 anys ha disminuït gairebé a la meitat»
Certament, hi ha hagut una millora pel que fa a la reducció de la mortalitat infantil, doncs, en poc més de dues dècades, passant de 90 víctimes per cada 1.000 naixements a 48. Però no hem d’oblidar que encara hi ha un gran recorregut per aconseguir la meta de les dues terceres parts. A més, és important destacar que la majoria de morts infantils es produeixen per dolències previsibles. Segons dades de la ONU, dels 6,6 milions d’infants que van morir el 2012, la majoria van ser per malalties infeccioses com la pneumònia, la diarrea o el paludisme. Especialment, a zones com l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional.
ODM5. Millorar la salut materna
«Un dels principals motius de la mortalitat materna és la precarietat dels serveis de salut de molts països»
Només durant el 2013, 300 mil dones van morir per causes relacionades amb l’embaràs i el part. La majoria d’aquestes morts, segons recorda la ONU, “es podien haver evitat”.Encara que, des del 1990, s’ha reduït la mortalitat materna un 45%, estem lluny d’arribar a les tres quartes parts del percentatge que s’havia plantejat. Una de les principals causes és la precarietat dels serveis de salut i la manca de personal format de molts països. Per exemple, el 2012, 40 milions de dones van donar a llum sense assistència mèdica i en condicions poc higièniques, sobretot en zones rurals. De fet, el 99% de la mortalitat materna té lloc en països pobres.
ODM6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties
«El 2012 va morir un nen cada 2 minuts i mig per causes relacionades amb la SIDA»
La lluita contra el paludisme i la tuberculosi ha aconseguit avenços significatius. Entre el 2000 i el 2012, les intervencions contra el paludisme o la malària van salvar la vida de més de 3 milions de nens i nenes. La tuberculosi també perd força. Ho podem constatar en la xifra de 22 milions de persones que des del 1995 s’han recuperat de la malaltia. Tot i així, es tracta de dues malalties de la pobresa, ja que amb els recursos adequats es podrien evitar.Pel que fa a l’objectiu de reduir la propagació del virus del VIH/SIDA, els pronòstics són menys optimistes. Continua essent la principal causa de mort a l’Àfrica Subsahariana i la quarta a nivell mundial. Al 2012 van morir, diàriament, gairebé 600 nens: un cada dos minuts i mig, per causes relaciones amb la SIDA.
ODM7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient
«En 25 anys, les emissions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat gairebé un 50%»
El canvi climàtic, els huracans, les sequeres i les inundacions cada vegada més freqüents són clares conseqüències de la lentitud i la manca de mesures que es desenvolupen des dels governs i les institucions internacionals respecte a aquest setè punt. Segons les dades extretes de l’informe del 2014 dels ODM, el món no està plantant cara al col·lapse global, més aviat al contrari. Des del 1990, les emissions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat gairebé un 50%. A més, cada any es perden milions d’hectàrees de boscos i moltes espècies d’animals estan al límit de l’extinció.
L’accés a les instal·lacions de sanejament i l’aigua potable, en canvi, compten amb indicadors més positius. Segons explica l’ONU, “l’aigua potable és una realitat, des del 2010, per a prop de 2.300 persones, cinc anys abans del que s’havia programat”, i afegeix que “pràcticament, 2 mil milions de persones van aconseguir tenir sistemes de sanejament”.
ODM8. Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament
«El Comitè d’Assistència per al Desenvolupament ha destinat un 0,3% de l’ingrés nacional brut, per sota del 0,7% que s’havia plantejat»
Des del 1990, les metes de l’objectiu 8 s’han assolit de manera heterogènia. Nacions Unides destaca que al 2013 l’ajuda al desenvolupament va augmentar un 6,1% respecte al 2012, després de dos anys en què s’havien registrat diverses caigudes.Tot i així, el conjunt de països del Comitè d’Assistència per al Desenvolupament, entre els que s’hi troba Espanya, han destinat només un 0,3% de l’ingrés nacional brut, un percentatge molt per sota del que s’havia plantejat (0,7%).En el seu moment, aquest punt va suscitar certes crítiques per part de la societat civil per la manca de concreció, fet que fa difícil que es pugui mesurar l’objectiu en termes positius o negatius.
Durant aquest últim any, ja s’ha avançat el debat temàtic sobre l’agenda de desenvolupament per després del 2015. La següent reunió tindrà lloc el proper mes de setembre per presentar l’informe del Grup de Tasques sobre l’assoliment dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni.
