Ebelín Cuero, d’ASOCOLGI: “El conflicte colombià és fruit de les enormes desigualtats i la corrupció»

Com neix l’Asociación Sociocultural de Colombianos para la integración en Girona, ASOCOLGI?

En unes xerrades sobre Drets Humans que es van fer l’any passat, vam coincidir colombians de diferents zones del país i vam descobrir, amb indignació, que hi havia moltes situacions en les quals estàvem patint les mateixes vulneracions de drets. I això calia sumar-ho a les dificultats per subsistir i treballar, que ens compliquen la convivència en el país d’acollida. Vam parlar també de la sensació d’inseguretat de la comunitat colombiana, de la por a sentir rebuig, del racisme per part de la societat d’acollida per tots els prejudicis i estereotips que es tenen sobre la nostra cultura, de la dificultat de conèixer l’idioma i els costums d’aquí… I de la constatació del creixement de la comunitat colombiana, sobretot a Girona i voltants, en bona part per culpa del conflicte armat. Vam coincidir en què tot plegat acaba afectant l’estat mental de la persona que migra, sigui per amor o per causes de força major.

Parles de dol migratori?

Sí. Migrar implica trencar, transformar a vegades les relacions amb la família i els amics que deixem allà, perdre el teu estatus acadèmic, la teva cultura, la “tierrita”! Bona part de la comunitat colombiana manté la nostàlgia, certa tristesa, a vegades angoixa… i això fa que encara que s’assoleixin les metes que t’has proposat, hi hagi enyor... La migració, com qualsevol procés de canvi, té els seus guanys i les seves pèrdues. Doncs en aquestes xerrades vam acabar veient que teníem molts interessos en comú i que valia la pena agrupar-nos com a associació colombiana que donés a conèixer la nostra cultura i, alhora, que permetés seguir-ne gaudint. I així neix ASOCOLGI.

Com descriuries la comunitat colombiana que viu a Girona?

És molt diversa, amb perfils i creences religioses diferents, amb nivells d’estudis diferents... Colòmbia és un país culturalment molt divers! Ara bé, hi ha moltes connexions i punts en comú amb la comunitat llatinoamericana, amb qui compartim els mateixos problemes socials i econòmics, les altes xifres de desigualtat social, la violència de gènere, el racisme, la precarietat dels drets socials... En general, la comunitat colombiana és molt oberta culturalment i ens és més fàcil integrar-nos a una altra cultura. El problema és que bona part dels colombians es concentren a regularitzar la seva situació i en aconseguir una feina per millorar la seva qualitat de vida, en poder enviar diners a les famílies que tenen allà, i això dificulta que puguin participar en activitats aquí. Pensa que hi ha persones fent jornades de 12 hores o combinant diverses feina per poder sobreviure i això no ajuda a fer vida social.

Una de les vostres finalitats és assessorar i acompanyar les persones acabades d’arribar. Quines demandes rebeu?

Sí, fem assessorament i assistim els colombians i colombianes que arriben a Girona en situació irregular. Des de l’associació intentem acompanyar-los en els processos administratius i psicosocials. Moltes vegades ens toca calmar-los, intentar que no es desesperin... Les demandes recurrents fan referència a regularitzar la seva situació, a saber on adreçar-se per demanar asil en el cas de les víctimes del conflicte armat, a aprendre l’idioma, a saber què cal fer per rebre assistència sanitària o per tenir accés a l’educació per als fills, en com aconseguir una feina... i també on adreçar-se per continuar mantenint viu el vincle amb la seva cultura... És per això que, com a entitat, participem activament en les sessions d’acollida que fa l’Ajuntament de Girona, aportant el nostre testimoni. Volem donar la benvinguda a les persones acabades d’arribar a la ciutat.

Amb quines altres entitats esteu en contacte?

A part d’estar a la Coordinadora, hem treballat de la mà d’entitats com Dagua ONG, Dones Endavant, que també són a Santa Eugènia, amb l’Asociación Cultural Cubana, associacions de veïns, Càritas, Fals Borda... Pensa que un dels nostres objectius està enfocat a la interculturalitat. Com a entitat colombiana estem sempre oberts a aprendre d’altres cultures.

Vau haver d’ajornar la Trobada Pacífica Colombiana que s’havia de celebrar el mes de març. Què creieu que pot aportar la migració i exili colombià a la construcció de la pau a Colòmbia?

Com a associació de colombianes i colombians és precisament una pregunta que ens hem plantejat. A l’associació tenim persones que han estat víctimes del conflicte armat. I creiem que la nostra aportació ha de ser la divulgació, el generar espais de diàleg sobre la situació actual que es viu a Colòmbia i, sobretot, denunciar la violació dels drets humans. Hem participat en xerrades, trobades i en acompanyaments psicosocials, perquè s’escolti la veu de la migració i l’exili. Recentment, també hem participat en una iniciativa de l’ICIP sobre la Construcció de la Pau a Colòmbia, juntament a d’altres col·lectius colombians. Nosaltres defensem la pau estable i duradera a Colòmbia, els acords i la seva implementació integral. I al mateix temps, denunciem que ara mateix s’estan assassinant líders i lideresses socials, tot i els acords. Tenim una llarga història de violència i conflicte, que en bona part neixen de les enormes desigualtats socials i la corrupció. És un conflicte que s’ha allargat a causa de les venjances i l’odi... Per això creiem important, com a associació, participar en aquelles iniciatives que persegueixin la construcció de la pau, que fomentin la pedagogia de la pau.

Creus que el procés de pau fallit influeix en una major migració?

Sí, és clar. Si tenim en compte que hi ha prop de 8 milions de colombianes i colombianes a l’exterior, que han hagut de migrar,jo diria que el 60% té a veure amb motius directament vinculats al conflicte i la violència que es viu al país. La majoria migra per causes de força major. Tenint en compte que s’han firmat uns acords i que ara no s’estan complint, això genera angoixa i inestabilitat. A nivell internacional sembla que com que s’ha signat un procés de pau ja s’hagi arreglat el conflicte. Però ara mateix, i tot i que a Colòmbia el coronavirus omple totes les notícies, sabem del cert que s’estan matant líders, que la delinqüència segueix en marxa, amb saquejos…. més que el coronavirus, el que hi ha és el virus de la corrupció i és una situació de violència que no s’acaba d’eradicar…

Precisament avui diversos municipis catalans s’han sumat a les preocupacions expressades la setmana passada a l’ambaixada colombiana perquè des de que va començar l’estat d’alarma pel COVID-19 fins ara ja han mort 8 defensors i defensores dels Drets Humans.

El sistema de salut colombià no té la capacitat per fer front a una crisi com la del COVID. És molt precari. El govern colombià ha pres mesures com l’aïllament preventiu, per evitar els contagis , però molta gent no pot aïllar-se o quedar-se a casa perquè depenen dels ingressos diaris. Tenim notícia de gent dels barris perifèrics de les ciutats, traient mocadors vermells des de les finestres, demanant auxili per poder alimentar-se durant el confinament. És una situació molt greu! Però és que a més, com deia abans, se segueixen matant líders i lideresses socials, segueixen robant, saquejant supermercats, continuen els enfrontaments entre grups armats, s’especula amb aliments i productes de primera necessitat. Per tant, donem suport a la carta que envia la Taula Catalana [per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia] i els diferents municipis catalans on s’expressa la preocupacióper l’increment exponencial de la crisi humanitària i dels drets humans a Colòmbia i esperem que hi hagi una resposta amb un pla de contingència i protecció, i que s’avanci en la implementació integral de les mesures dels acords de Pau.

Tornant a Girona, en l’última assemblea de la Coordinadora, explicàveu que amb l’actual crisi sanitària heu detectat que la comunitat colombiana a Girona té un 20% més de risc de caure en la pobresa.

El COVID ha posat de manifest les grans desigualtats que hi ha a la nostra societat. La gent que no disposa de targeta sanitària perquè està sense empadronar, famílies que conviuen en una habitació subllogada amb la bombeta encesa tot el dia per manca de llum natural, persones que no poden accedir als medicaments que necessiten... la gent que normalment treballa en negre perquè es troba en una situació irregular, ara no poden ni sortir de casa a buscar-se la vida. Crec que falta molta més hospitalitat cap a aquestes persones. Hem de canviar la mirada cap a la migració perquè aporta esperança, arriba gent amb ganes de canviar-ho tot, amb noves habilitats... És urgent la regularització d’aquestes persones... hi ha massa gent amb por. De fet, una de les nostres tasques a l’associació és fer atenció psicosocial, calmar les angoixes de les famílies en aquests temps tan difícils. Fins i tot tenim un grup de whatsapp des del qual intentem animar la gent, fem videoconferències els dissabtes, compartim un vermut, ball i zumba, i passem una bona estona. Malauradament, molts colombians en queden fora perquè no tenen internet.

Com està afectant la bretxa digital a la comunitat colombiana?

En una crisi mundial com l’actual, la gent pobra és la que acaba patint més. I d’aquests, els que viuen en un país d’acollida, encara pitjor. La falta de la comunicació amb els amics i la família genera estrès, angoixa per no poder abraçar els fills…. Resoldre la bretxa digital hauria de ser prioritari ara mateix perquè hi ha molts infants que no poden fer els deures, persones que viuen soles i que no poden pagar-se internet i, per tant, que encara se senten més aïllades en aquest temps de confinament…

Aquest xat també ha servit per llençar una “marató de currículums” de cares a la campanya agrària oi?

Vam saber que contractarien gent del país, pel tancament de les fronteres, per a la campanya agrària. I les persones amb més habilitats i estudis de la nostra associació, van ajudar 8-10 persones a fer el seu currículum, en un sol dia! Pensa que hi ha gent que no té ni ordinador i ara mateix no poden anar al centre cívic a fer-lo. També hem fet un vídeo per donar ànims als colombians i colombianes que estan treballant aquí, enmig d’aquesta crisi, en feines que a vegades ningú vol fer. Són els nostres herois anònims i volíem fer-los un reconeixement.