Drets bàsics per a una vida digna
En el marc de les jornades "Accés als drets i a les vides dignes", la setmana passada es va presentar una radiografia de la situació actual pel que fa a l'accés a l'aigua a Salt i Girona.
Tal com va explicar Mònica Gibanel, del Casal dels Infants, la municipalització del servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter, el passat mes d'octubre, va animar el Grup de Treball sobre Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament de Girona-Salt (DHAS) a organitzar unes jornades de formació i reflexió entorn l'accés a drets tan bàsics com l'aigua. EL DHAS està format per representants de Càritas, Casal dels Infants, NouSol i la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG.
En la jornada final, Marta Hereu de Càritas, va presentar algunes dades sobre vulnerabilitat recollides en les famílies ateses per les entitats del DHAS a Salt i Girona entre el juliol i l’octubre de 2021. Segons aquest estudi, a Salt tenien comptabilitzades 80 llars ocupades en les que hi vivien 277 persones. En el 68% d'aquestes llars, hi havia menors i el 55% de les famílies, no tenien ingressos. EDe les 277 persones ateses, el 45% estava en situació irregular.
Pel que fa a l'accés a l'aigua, 30 llars no disposaven de connexió d’aigua, 39 en tenien una d'irregular i 8, un comptador social (dels 14 que s’havien demanat). En el cas de la llum, 68 d'aquestes llars tenien la llum punxada, 8 no en tenien i 4 en tenien amb un nom aliè.
En el cas de Girona, es van atendre 35 llars on vivien 110 persones. En el 63% hi havia menors i el 42% no disposaven d’ingressos. El 51% de les persones ateses estaven en situació irregular.
La manca d'accés a subministres bàsics fa que les persones afectades pateixin problemes d'higiene personal i de la llar, deteriorament de la salut física i emocional, conflictes veïnals, desestabilització relacional, ocupacional, d’oci... De moment, ni a Girona ni a Salt s'ha signat cap conveni per garantir el subministrament d’aigua entre l’ajuntament i l’empresa.
La representant del Síndic de Greuges, Roser Soler, va recordar que és competència dels ajuntaments regular el servei, a més de les taxes, i que cal treure de les factures tot el que no sigui aigua -com ara les escombraries-, per no generar confusió. Pel que fa a a les ocupacions de vivenda, Soler va recordar que en el cas de les ocupacions justificades hi ha un protocol a seguir entre l’administració i l’empresa subministradora, per tal de garantir el servei.
Des de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, Edurne Bagués va lamentar que a la nostra societat el dret a l’aigua estigui condicionat a l’habitatge. D'aquesta manera, segons Bagué, hi ha persones que tenen drets i d’altres que els han de reclamar, i és paradoxal que s’hagi d’acreditar vulnerabilitat per accedir a un dret bàsic com l'aigua.
