Dóna el teu suport a les 11 persones expulsades de Vueling per protestar per la deportació d'un senegalès
«Dissabte passat, 15 de juliol, a les 16:25 h sortia des de Barcelona a Dakar (Senegal) el vol de Vueling VY7888. S’estava endarrerint l’enlairament quan es van escoltar uns crits desesperats d’una persona que es trobava en la part del darrere de l’avió. En escoltar aquests crits diverses persones pregunten a les hostesses què és el que està passant, i no se’ns respon res. La gent es posa dreta i el passadís s’omple amb algunes desenes de persones sol·licitant informació.» Aquest és el testimoni que van exposar dilluns les 11 persones expulsades d'aquest vol.
«Entre els passatgers es comenta que la persona que es trobava lligada de mans al darrere de l’avió podria ser una persona que està sent deportada al Senegal. Estava envoltada de dos escoltes amb guants.
Diverses persones demanen que la companyia constati aquesta informació, que no havia estat anunciada en el moment de la compra dels bitllets, negant-se a viatjar amb una persona en estat d’angoixa extrema, en allò que es considera una clara vulneració dels drets humans més bàsics. Poc després continuava cridant entre plors i en el mateix estat de nerviosisme: «No puc tornar, je suis malade (estic malalt)».
El passadís continua ple de gent que debat la situació i es continua fent preguntes. L’avió no surt, però ni el comandant ni la tripulació no comuniquen res en un primer moment. De fet, quan un passatger li pregunta a una hostessa per què no ens estem enlairant, aquesta al·lega que hi ha un problema amb l’equipatge. Més endavant es constatarà que hi ha hagut un problema amb el pes de l’equipatge, motiu pel qual algunes maletes no han pujat a l’avió, cosa que hauria pogut causar aquest endarreriment.
Tot i les preguntes a la tripulació, no es fa cap avís oficial per megafonia. Una hora i mitja més tard, amb el passadís ple de gent, es fa el primer anunci pel micròfon, en què es sol·licita al passatge que s’assegui per poder procedir al desembarcament del deportat. La gent aplaudeix i seguidament es comunica que també es procedirà al desembarcament de tot el passatge de l’avió. Aquesta és l’única comunicació oficial que tenim per part de Vueling.
Quan ens trobem desembarcant, s’escull arbitràriament a la mateixa porta de sortida de l’avió sis persones que, per sorpresa nostra, quedem retingudes. La resta del passatge surt i se’ls informa que volarà més tard amb una altra tripulació. Les sis persones retingudes som identificades i demanem que se’ns expliqui clarament què està passant, així com el criteri que s’ha seguit per seleccionar-nos. Se’ns diu que no podrem viatjar a Dakar i que una llançadora ens portarà a recollir les maletes. Ningú ens aclareix la raó per la qual se’ns ha triat a nosaltres sis i no a la resta de les desenes de persones que va omplir el passadís des del primer moment fins a l’últim. En el moment de la selecció veiem com són dos passatgers que assenyalen amb el dit perquè se’ns retingui.
Seguidament es procedeix a la nova embarcació de la resta del passatge i abans d’entrar a l’avió unes altres cinc persones són seleccionades, també arbitràriament, i es procedeix de la mateixa manera que amb les sis primeres identificades. Finalment, el vol surt amb onze persones a terra, sense cap comunicació de Vueling sobre la qüestió. Segons constaten viatgers que van tornar a embarcar, el jove continuava amb crits d’angoixa.
Les onze persones que som aquí ens vam conèixer per primera vegada ahir. No ens coneixem entre nosaltres, i no vam organitzar cap motí a l’avió. L’única cosa que va passar és que una persona es va posar a cridar i una multitud de persones es va aixecar al passadís preguntant-se què passava i debatent, sense que Vueling comuniqués absolutament res per megafonia, tan sols el desembarcament. Se’ns va prohibir viatjar de forma arbitrària. Hi havia persones que van participar en els debats rebutjant la deportació que no van ser expulsades i persones que no van dir absolutament res que estan entre nosaltres. Ningú ens ha explicat clarament ni el criteri ni les raons. Tampoc, en cap lloc, Vueling ha informat els seus clients que podríem viatjar amb persones deportades contra la seva voluntat, escortades i cridant desesperadament.
Dels que som aquí, hi ha qui havíem sentit a parlar d’aquest tipus de deportacions. Altres, arran del que ha ocorregut, ens hem assabentat de la trista realitat de l’expulsió de persones en vols comercials. El que ha passat en aquest avió ha provocat el contacte amb organitzacions que fa anys que denuncien aquestes pràctiques. A través d’aquestes organitzacions, avui podem saber que en l’àmbit europeu diverses persones han mort en aquest tipus de vols: després de ser emmordassada (Osamuyi Aikpitanyi-9/6/2009), per no poder respirar (Jimmy Mubenga), asfixiada amb un coixí para evitar els crits (Semira Adamu-1998), després de ser lligada amb més de 10 metres de cinta adhesiva (Marcus Omofuma-25/5/1999), en un precari estat de salut essent desproveïda d’atenció mèdica (Joseph Ndukaku-març de 2010), o per aturada cardiorespiratòria després de ser introduïda en un avió amb un casc i lligada de peus i mans impedint que un metge la reanimés (Aamir Mohamed Ageeb).
Molts són els col·lectius que denuncien la continuïtat d’aquest tipus de pràctiques. La Comisión Estatal Stop Deportación informa de convenis signats per gairebé 12 milions d’euros anuals de diners públics amb Air Europa (Grupo Globalia) i Swift Air entre 2013 i 2016, i amb Viatges Barceló i Air Nostrum (filial d’Iberia) ara. De fet, se sap que el pròxim 24 de juliol es realitzarà un vol de deportació a Guinea Conakry que sortirà de Madrid i passarà per Barcelona.
Volem donar la veu d’alarma i comunicar públicament el nostre rebuig a aquest tipus de deportacions, així com el tracte rebut per part de Vueling com a passatgers. El que ha passat el dia 15 no ha de tornar a passar mai més. Davant els crits continuats d’una persona lligada de mans i en preocupant estat de salut i nerviosisme, considerem que qualsevol persona amb un mínim d’humanitat el mínim que fa és aixecar-se per veure què està passant. Això és el que van fer desenes de persones. Nosaltres som només onze d’elles.»
