Creix la demanda d'asil
En el marc de la Unió Europea, l’Estat espanyol se sitúa en quarta posició pel que fa a nombre de sol·licituds de protecció internacional. Amb una xifra de rècord històric de 54.065 demandes es col·loca darrera d’Alemanya, França i Grècia. Són dades de l’informe anual sobre persones refugiades que publica la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), que evidencien, també, la dificultat que suposa demanar asil en territori espanyol: només 1 de cada 4 sol·licituds d'asil serà acceptada.
Al 2019 la tendència alcista situa en 26.629 les sol·licituds d'asil presentades en els tres primers mesos de l’any -un 74% més que l'any passat-, la majoria de les quals vénen de Veneçuela (9.953). Només a Catalunya, i fins a 31 de març, ja se n'han presentat més de 6.000 (al 2018 se'n van presentar 8.000). Un periple -la demanda d'asil- que pot durar més d'any i mig de tràmits i que té molts números d'acabar en negativa.
Igualment, i a causa de l'enduriment i el major control migratori a les fronteres europees mediterrànies (a Itàlia i Grècia), les costes andaluses s’han convertit en la principal entrada de persones migrants i refugiades per via marítima: gairebé 60.000 persones en més de 2.000 embarcacions. El CEAR ha criticat durament l'actual criminalització de les ONGD que fan salvament marítim i atenció a les persones refugiades. Segons el president de CEAR, Miquel Pajares, "La resposta dels governs és contrària a totes les declaracions de Drets Humans i a les pròpies lleis d'asil."
La dificultat d’aconseguir asil
I és que l’Estat espanyol no ho posa fàcil per accedir al sistema d'asil. A finals del 2018 hi havia més de 78.000 sol·licituds de demandes d’asil pendents de resolució. En aquest sentit, i segons la comissió, “Està en joc el futur de desenes de milers de persones i també la paraula d’un Govern renovat a les urnes el 28 d’abril de 2019, que va prometre que el dret d’asil seria una prioritat d’Estat”.
El CEAR demana que durant aquest any es reforci l’Oficina d’Asil i Refugi i la Policia Nacional amb més recursos humans i materials per escurçar els terminis de resolució. A més, exigeixen que el Govern sigui una veu clara i ferma davant l'augment dels discursos antiimmigració i que no empatitzi amb les polítiques de la ultradreta. En aquest sentit critiquen a l'actual Govern Espanyol que segueixi fent devolucions en calent tot i estar condemnades pel Tribunal Europeu de Drets Humans, i que no hagi tret les concertines de les valles de Ceuta i Melilla.
Migracions forçoses arreu
Segons l’ACNUR, el juny de l’any passat hi havia més de 70 milions de persones desplaçades de manera forçosa en els cinc continents. Es tracta del major èxode mai registrat. Síria, Sudan del Sud, Afganistan, Veneçuela, Centreamèrica, República Democràtica del Congo i Palestina, en tant que escenaris de conflictes bèl.lics o de greus crisis polítiques i humanitàries, són els principals focus d’exilis.
Com a un dels episodis emblemàtics del 2018 pel que fa a les migracions forçoses, el CEAR apunta a la Caravana de Migrants centreamericana, tot recordant que enguany es compleixen 80 anys de l’èxode cap a la frontera francesa de centenars de milers de republicans espanyols. Durant la llarga dictadura franquista, moltes persones van haver de fugir i refugiar-se a països com Mèxic, França, Suècia, Xile, Austràlia o la Unió Soviètica.
