Contra la mala alimentació
El 70% de la dieta de la població espanyola es basa en productes processats i el 80% de la publicitat és d’aliments poc saludables. Són algunes de les dades incloses a l’informe “L’alimentació insana: una epidèmia mundial”, de la campanya Enverina’m de Veterinaris sense Fronteres (VSF) que vol sensibilitzar sobre un problema de gran abast i sobre les seves causes.
L'augment de l'obesitat, la hipertensió arterial i el fet que un de cada de deu adults sigui diàbetic -segons dades de l'OMS-, són conseqüència directa de la mala alimentació i posa de manifest que el factor alimentari s'ha convertit "en el principal factor de risc que està reduint la salut i la qualitat de vida a l'Estat espanyol", segons VSF. L'ONG denuncia, a més, la desigualtat en la incidència i afectació de les malalties: la mala alimentació afecta molt més les classes populars i les dones, que no poden fer front al cost que té l’alimentació sana. I els pitjors índexs d'alimentació són per a la població infantil, target cobejat per la indústria alimentària i la publicitat, amb el que això implica de cares al futur.
VSF assenyala l'excessiu consum d'aliments processats, carregats de sal, sucres afegits i greixos insalubres com a causa d’aquest augment de les malalties lligades a la mala alimentació. I denuncia també que les polítiques públiques no fan prou ni per garantir una alimentació saludable ni per protegir la nostra salut. Per regions, mercats com el de l’Europa Occidental i Nordamèrica estan complement envaïts pels aliments processats. En el cas de l’Estat espanyol, el 44% de la població no pot seguir una dieta saludable pel seu elevat cost.
Per a VSF “Menjar no és simplement ingerir aliments. És un acte profundament social.” En aquest sentit, emmalaltir o morir prematurament no estaria condicionat únicament per la genètica i els nostres hàbits de salut (menjar sa, fer exercici, no fumar, etc.), escollits lliurement. Per contra, VSF assegura que sovint menjar insà no és tant un problema individual ja que afecta el 50, 60, o 70% de la població i cal tenir en compte, doncs, el context sociopolític i econòmic que empeny àmplies capes de la societat cap a la mala alimentació.
La transició nutricional cap a un elevat nombre de productes processats detectada els últims anys no es tracta d’un procés natural. Per a VSF, es tracta d'un canvi forçat i dirigit per la indústria alimentària que ha pres el control de la cadena alimentària i l’ha empès cap a unes dietes que els són més rendibles, malgrat ser altament insanes. “El capitalisme globalitzat condiciona què i com mengem”, diu VSF. Ja no es pot parlar del producte del camp a la taula, doncs, sinó de la indústria al súper i del súper a la taula.
Entre les mesures apuntades per fer front a aquesta epidèmia global, VSF proposa un etiquetatge clar i senzill, apujar els impostos sobre els aliments processats i reduir-los, per contra, en els productes frescos.
