Colòmbia: i ara què?
En diuen el Brèxit caribeny: la victòria del 'no' en el referèndum colombià sobre els acords de pau signats entre el govern i les FARC -per un estret marge de 60.000 vots- posa de manifest l'escassa sintonia de la ciutadania, amb les decisions de l'executiu colombià. Sobre aquest tema, hem seleccionat alguns articles de Jordi Palou Loverdos, Jordi Armadans, Berta Camprubí i Tica Font.
"Colòmbia: elogi del diàleg." JORDI PALOU LOVERDOS al Diari ARA
L'autor parla de l'abstenció com a la gran guanyadora del referèndum de diumenge passat.
«La participació ha sigut inferior al 37,4% i els vots de diferència a favor del no han sigut 60.000 sobre un cens de 35 milions de ciutadans convocats. Qui ha guanyat? Doncs el 62% que es va abstenir. I això es pot llegir de diverses maneres, com sempre: o a aquests milions de colombians els importa un rave el seu país, o bé consideren que és una decisió política transcendent que correspon al govern, que és l’encarregat de prendre decisions polítiques» LLEGIR SENCER >>
"Endavant Colòmbia." JORDI ARMADANS al seu blog Malgrat tot
L'autor fa un clam per no caure en el desànim i assegura que, malgrat tot, el camí recorregut fins ara és necessari per acabar d'aconseguir la pau a Colòmbia.
«Els camins transitats durant aquests 4 anys de converses i negociacions, els escenaris oberts, els llaços teixits, les complicitats despertades, les disculpes fetes, els reconeixements iniciats i els acords aconseguits han servit. Serveixen. I han canviat les coses. Han construït, precàriament, pau.» LLEGIR SENCER >>
"Colòmbia cau en l'abisme del 'no' als acords de pau." BERTA CAMPRUBÍ a La Directa
L'autora explica, des de Colòmbia, com el 'sí' ha guanyat a les poblacions més afectades per la guerra i apunta els dubtes que s'obren amb aquest resultat, com ara si les FARC passaran pel procés de sis mesos de desarmament i reinserció a la vida civil, passant pel filtre de la Jurisdicció per la Pau establert, que havia de començar –en un principi– dos dies després del dia de la firma.
«Amb la ja mítica frase "prefereixo un acord imperfecte que salvi vides a una guerra perfecta", el cap de govern i la major part de forces polítiques al congrés defensaven el 'sí' a uns acords que estableixen la desmobilització, reincorporació a la vida civil i transformació cap a grup polític de les combatents de les FARC. Amb arguments com "la impunitat concedida a la guerrilla" i "la falta de respecte als valors familiars", l'expresident i actual senador de la república Álvaro Uribe encapçalava el 'no' guanyador de la jornada d'ahir.» LLEGIR SENCER >>
"Plan B para Colombia." TICA FONT a Público.es
Per a l'autora, ara que ha guanyat el no cal continuar les negociacions però obrint-la a nous actors -empresaris, sindicats, etc- i ocupar-se de les problemàtiques que no quedaven recollides en els acords de pau de La Havana, com la desigualtat o la corrupció.
«Es el momento de establecer una nueva agenda de trabajo que vaya más allá de los temas de la Habana. Hay que abordar temas como la inequidad. La desigualdad en Colombia es unas de las mayores del mundo, el 1% de la población rica captura el 20,5% de los ingresos totales del país y posee una gran capacidad de evadir impuestos. » LLEGIR SENCER>>
