Captació de fons i ONG: les persones no són euros amb cames
Ja sabem que corren temps durs per al finançament de projectes a partir de l'administració pública. Això ha portat a moltes organitzacions a mirar a les persones individuals com a font de finançament de les seves activitats. Però, és aquesta la millor estratègia a seguir?
Així, una de les coses de les que més se sent a parlar últimament és de campanyes de captació de fons. Lamentablement, moltes d'aquestes campanyes no estan tenint els resultats esperats, començant a provocar un cert desencant i desànim.
En general, l'enfocament de captació de fons peca de centrar tot el seu esforç en la dimensió econòmica de la gent. Una cosa així com "dóna'm diners", "necessito els teus diners". Considero que això provoca una sensació semblant a la que he tingut en alguns viatges com a turista, quan m'he sentit un "euro amb cames". No és una sensació agradable. De fet, sol provocar l'efecte contrari al que busca: com més volen els meus diners, més em predisposo a guardar-los. Una cosa semblant ha de passar amb moltes d'aquestes campanyes.
La manca de diners no és la causa dels problemes de les nostres organitzacions, sinó que és la conseqüència de no haver estat capaços de generar un compromís previ cap a la nostra missió. Les persones es comprometen en el que els importa, i és llavors quan destinen temps i recursos. És a dir, voluntariat i diners per treballar per la raó de ser de l'entitat.
Les persones poden comprometre's i il·lusionar-se amb les organitzacions, i aleshores es transformen en una base social que aporta dedicació voluntària i recursos econòmics per lluitar pel que creuen que val la pena. Res de nou: les organitzacions no lucratives sempre han estat el que les persones compromeses han volgut que siguin.
El finançament públic ens ha donat dimensió com a sector i ens ha ajudat a créixer i estructurar, però el preu ha estat alt. En molts casos, s'ha oblidat la importància de comptar amb una base social implicada amb l'organització. Ara ens toca treballar durament per reconstruir vincles amb la comunitat i aconseguir aquesta base social compromesa amb la missió de l'entitat.
Però no podem oblidar que les persones no són "euros amb cames": tenen voluntat i capacitat de comprometre's amb la nostra organització perquè els importa el que aportem a la societat. I el resultat d'aquest compromís seran idees, dedicació, diners, relacions, presència social, etc.
En lloc d'enfocar-nos a captar fons hauríem de centrar-nos més en generar compromís. I un cop la nostra base social compti amb persones compromeses, sí que tindrà sentit fer campanyes de voluntariat o de compromís econòmic per concretar aquesta relació en accions. Primer el cor, després la cartera.
Article de Pau Vidal publicat a: http://www.tercersector.net
