Bel Calm: «Volem obrir la mirada de la gent de Quart»

Belm Calm, presidenta de SolidariQuart. Contacte.

SolidariQuart neix d’un agermanament amb un poble de Nicaragua. Ens expliques aquests inicis?

SolidariQuart, com deies, neix de l’agermanament amb Kukra Hill. I de fet, és un “efecte secundari” de l’agermanament de Girona amb Bluefields. En Joan Lluís Alegret, de Llambilles però amb molts de vincles amb Quart, i antropòleg que feia de professor a la UdG i que, en aquells moments, era delegat del rector per cooperació al desenvolupament, estava implicat en l’agermanament de Girona-Bluefields. I en tornar d’una formació allà, a l’URACCAN, una universitat nicaragüenca agermanada amb la UdG, va plantejar que Quart s’agermanés amb algun municipi de la Costa Carib nicaragüenca . A la regió només hi havia dos municipis governats per sandinistes i un d’ells era Kukra Hill que, a més, era més fàcil arribar-hi.

L’agermanament Quart-KukraHill encara funciona?

No, ja fa un temps que ha deixat de funcionar. Ara, quan fa 5 anys es van celebrar els 10 anys de l’agermanament, es va intentar revifar les relacions entre els dos pobles, sense massa èxit. Els canvis de govern a les dues bandes han influït força. Des d’aquí estàvem disposats a qualsevol projecte segons les nostres possibilitats econòmiques. Però ens havien de fer arribar quines eren les seves necessitats. Durant un temps vam estar molt pendents però, finalment, va quedar difós. Al principi, des de Quart, hi podia anar gent cada any i això enfortia i mantenia els lligams.

I què s’ha fet a partir d’aquest agermanament, al llarg d’aquests anys?

Els primers anys va ser un agermanament molt actiu. Es col·laborava amb el CDI Los Patitos, que era un centre educatiu infantil. També es va construir un molí d’arròs, juntament amb el Prat de Llobregat, que també hi estava agermanat. S’havien becat estudiants, s’havia creat un banc de benzina per als desplaçaments de l’hospital, s’havia arranjat el cementiri, s’hi presentava i distribuïa l’Agenda Llatinoamericana, s’hi havien fet campaments en col·laboració amb GRAMISS... projectes petits d’acord amb la capacitat econòmica de Quart, no pas amb les necessitats de Kukra Hill. SolidariQuart va fer molta feina per donar a conèixer l’agermanament entre la gent del poble perquè el municipi ha crescut molt i a Quart hi viu ara molta gent nouvinguda. Vam anar a les escoles a explicar contes sobre Nicaragua, i vam fer d’altres xerrades per fer visible l’agermanament però es va anar difuminant. Llavors des de l’entitat vam decidir centrar-nos més en les accions de sensibilització.

I quins àmbits de sensibilització prioritzeu?

Estem molt centrats a l’Agenda Llatinoamericana i en els àmbits que es deriven d’aquesta campanya. Fem sensibilització en solidaritat i cooperació. Volem obrir la mirada. Havíem muntat durant un temps la Festa del Comerç Just, però no tenia massa resposta i vam deixar de fer-la. És un poble petit i costa molt moure’l. Està deixant de ser un poble dormitori i la gent ja hi fa més vida que abans, però encara costa molt mobilitzar-lo.

Quantes persones formen SolidariQuart?

Som poquets, som cinc persones.

I compteu amb suports externs o voluntariat?

L’Ajuntament ens ajuda molt i sempre que necessitem espai, ens el cedeix. O si ens poden donar material, ens el cedeixen... Però voluntariat, a part dels cinc que estem al nucli, no n’hi ha, tot i que estem oberts i que sempre que fem activitats oferim d’afegir-se a l’entitat. Hi ha, però, persones i entitats del poble que col·laboren amb nosaltres quan fem algun acte i els mitjans de comunicació locals ens en fan difusió. Aquest gener passat, les escoles del poble van celebrar una cursa solidària el Dia de la Pau i la Noviolència i ens van donar els diners recollits. Una part els la tornem en forma de llibres per a la biblioteca.

De fet, tu mateixa estaves a l’entitat Gramiss, però en iniciar-se l’agermanament, et vas passar a SolidariQuart. Com va anar?

Jo estava a Gramiss i no sabia que hi havia aquesta entitat al meu poble o en tenia poc coneixement. Un any que vaig tornar de brigades em van trucar i em van convidar un dia a una reunió. Jo tornava amb la febre i l’empenta que donen les brigades i vaig dir que sí.

Aquest 2014 compliu 15 anys. Quins han estat els moments claus de l’entitat?

Es va crear SolidariQuart per fomentar l’agermanament i perquè no fos únicament l’Ajuntament que tirés del carro. Ens vam registrar al 2004, tot i que ja dúiem 5 anys com funcionant com a secció del Grup Recreatiu i Cultural (GRIC) . Un dels moments claus va ser la creació de l’entitat que érem en ple “boom”, es feien moltes coses: concerts de músics nicas, xerrades... i va agafar molta arrencada. Hi havia molt de moviment. I l’altre moment clau va ser quan la majoria dels fundadors van deixar l’entitat i els que quedaven van fer una crida a la gent del poble que va tenir molt bona resposta i va permetre refundar-nos amb embranzida. O també quan gent dues persones de Quart van anar com a representants i hi van fer una estada, i llavors vam aconseguir que gent de Kukra Hill vingués aquí. En aquells moments, que gent de Quart anés a l’altre punta de món, es va viure amb molta curiositat per part de la gent del municipi. El 2009, l’any del 10è aniversari, es van fer moltes activitats, sobretot a les escoles, que van permetre donar a conèixer la realitat i la cultura nicaragüenca alhora que tenir un incentiu per plantejar-se molts de temes.

Rebeu el suport econòmic del vostre l’Ajuntament, no?

Per la campanya de l’Agenda Llatinoamericana i com a entitat del poble, sí que tenim el suport de l’Ajuntament, tot i que pel tipus d’activitats que fem, de sensibilització, no necessitem massa diners.

I actualment, en quin punt es troba l’entitat?

Anem fent. Aprofitem campanyes o activitats de sensibilització ja en marxa de la Coordinadora d’ONG Solidàries per obrir la mirada de la gent de Quart. Ara estem organitzant la Mostra de Teatre Inclusiu. Hem anat fent sensibilització de proximitat.

En aquest sentit, ser una petita ONGD té l’ avantatge de la proximitat.

Sí, a vegades ser petit t’acosta a la gent però el nostre poder de convocatòria encara és poquet. A Quart sempre ha costat que la gent participi en aquest tipus d’activitats. El que hem optat ara és per buscar, entre la mateixa gent del poble, les persones per participar en una taula rodona, fer una xerrada o presentar un cinefòrum. Que els participants siguin del poble, sí que fa que vingui gent d’aquí i ens obliga a mirar cap endins. Abans fèiem de fora cap a dins i ara fem de dins a dins. L’any passat vam fer un cicle de cinefòrums amb els vídeos de L’Excusa de l’Agenda Llatinoamericana, amb participació de gent de Quart, i va funcionar molt bé.

Durant l’època dels noranta, es van iniciar nombrosos agermanaments a les comarques gironines. És el cas d’Arbúcies amb Palacagüina, Banyoles amb Condega, etc. Segueixen tenint validesa els agermanaments com a vies d’intercanvi entre pobles?

Si és en relació amb el nostre agermanament de Quart-KukraHill, no. Però vull pensar que sí perquè si miro el d’Arbúcies amb Palacagüina veig que l’intercanvi encara és viu. Estic segura que n’hi deuen haver, a nivell català, que sí que funcionen.