Adéu a Salvador Sunyer
Divendres passat coneixíem la trista notícia de la mort de Salvador Sunyer, exalcalde de Salt, que havia estat també diputat al Parlament de Catalunya, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i Creu de Sant Jordi (1994). Una persona estimada per la gent de la Coordinadora. A continuació trobareu els articles de comiat de Jaume Soler (Nic), Sebas Parra i Manel Mesquita.
Salvador Sunyer, un home irrepetible , de qui hem de seguir la petja. PER JAUME SOLER
Vaig començar a tractar en Salvador Sunyer quan tots dos ja ens reconeixíem corresponsables del afers municipals, altrament dits alcaldes. La campanya de Justícia i Pau “0,7 %, l’impost de la vergonya” ens va acostar i de retruc, amb companyes i companys d’Olot, Sarrià de Ter, Palafrugell...,vam posar sobre la taula la creació d’una entelèquia amb nom de Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. LLEGIR SENCER >>
Sunyer amb l'autobús. PER MANEL MESQUITA
Salvador Sunyer ha estat sempre una persona propera. Tan propera que, quan per la festa major de Santa Eugènia de Ter del 2011 va ser convidat a pronunciar el pregó petit a la plaça del Poble (davant del recordat Plat A Plat), ell i la Carme Bover van agafar a Salt l’autobús de línia i van baixar a la parada de Vins Pagès de la carretera de Santa Eugènia, al pas estret, per arribar caminant quatre passes fins a la placeta on veïns i amics l’estaven esperant. Quan l’acte festiu va finalitzar, varen tornar a agafar el bus per arribar a casa seva, al carrer Major de la vila veïna, tot agraint el gest al grapat d’eugeniencs que se li oferien per portar-los en cotxe fins a la porta de casa. Més d’un hauria pagat per portar-los.
Adéu-siau, Salvador. PER SEBAS PARRA
Només unes ratlles, doncs l’ànim avui no dóna per més. Unes ratlles escrites amb la tristesa dels acomiadaments definitius. Unes ratlles acompanyades amb el record de «la bondat a la cara i els llavis fins dibuixant un somriure» de l’avi Sunyer. [Davant d’aquests versos musicats per Raimon sempre pensava i penso en ell]. Una d’aquelles persones que et toquen de veritat i que, en el meu cas, et fan de Mestre, amb majúscula i amb tota la intenció i el sentit de la paraula, al llarg i ample de la vida. Una persona que jo sempre recordaré, per sobre de tot, com un home bo, afable i humil.
