Nosaltres i tercers, com a proveïdors de serveis, utilitzem cookies i tecnologies similars (d'ara endavant “cookies”) per proporcionar i protegir els nostres serveis, per comprendre i millorar el seu rendiment i per publicar anuncis rellevants. Per a més informació, podeu consultar la nostra Política de Cookies. Seleccioneu “Acceptar cookies” per donar el vostre consentiment o seleccioneu les cookies que voleu autoritzar. Podeu canviar les opcions de les cookies i retirar el vostre consentiment en qualsevol moment des del nostre lloc web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
 
MENU
16/06/2026

2026: Fem front als discursos d’odi

El passat dissabte, 6 de juny, vam celebrar la Jornada Anual als nous locals de l’entitat MIFAS, al barri gironí de Fontajau. Un espai de trobada de les entitats federades per retre comptes, però també per compartir i intercanviar experiències entorn -enguany- els discursos d’odi.

La narrativa de la ultradreta s’ha normalitzat en molts àmbits de la nostra vida, fent urgent l’abordatge del seu relat i la cerca d’estratègies conjuntes, per plantar cara a qui atempta contra la dignitat humana, mitjançant els discursos d’odi. Des de la Coordinadora d’ONG Solidàries vam plantejar una jornada amb una assemblea inicial per retre comptes, seguida de la ponència “Les llavors discursives de l’odi: identificació i resposta”, a càrrec del periodista, i professor de periodisme polític, Xavier Giró, per donar eines de reflexió i acció contra aquests discursos, i tress tallers formatius més, sobre llenguatge inclusiu i sobre l’odi a les xarxes socials. La Jornada Anual va finalitzar amb un dinar elaborat per l’entitat olotina Good Afro

En la xerrada per identificar i donar resposta als discursos d’odi, Xavier Giró va alertar que la llavor del discurs d’odi ja fa temps que s’ha plantat. Per al periodista, tant els mitjans de comunicació com els partits polítics (de dretes i esquerres) han abusat d’una terminologia molt criminalitzadora (abús de titulars de pasteres, el discurs de necessitar més recursos per a blindar les fronteres, encabir tots els musulmans en el marc del gihadisme, posar el focus en la nacionalitat dels delinqüents, no posar prou recursos per a les beques menjadors, etc), i sovint, per justificar els pocs recursos destinats a les problemàtiques socials o polítiques utilitaristes, per abordar les migracions. 

Giró va apuntar també algunes pautes per a poder tenir narratives crítiques i alternatives a tots els aquests arguments. Per exemple, no generar identificació (de terceres persones) amb qui ha fet el discurs racista com a “víctima” de la crítica, no assumir mai el lèxic negatiu propi dels discursos d’odi (com menas en compte de menors no acompanyats) o no utilitzar el titular d’odi per rebatre’l sinó abordar-ho des dels drets i els valors. (Teniu la presentació a l’Intranet)

La Jornada Anual també va incloure aquests tres tallers:

Taller 1 I Paraules que blinden, paraules que fereixen, a càrrec de MIFAS.

Aquest taller sobre llenguatge inclusiu va aportar reflexió en com el llenguatge quotidià pot perpetuar estereotips i prejudicis. A més d’exercicis pràctics, la sessió va deixar algunes idees com la crítica al paternalisme (rebuig d’expressions com “donar veu als febles”, que cal canviar per un enfocament de justícia global i de reconeixement de l'agència de cada individu); la defensa de la informació per a tothom (accés i comprensió en tant que si no, s’entén com una forma de violència); la importància de trencar amb el binarisme en els formularis (afegint opcions com "no binari" o el dret a no respondre, per garantir que tothom se senti reconegut); i es van analitzar també algunes trampes i biaxos del llenguatge, sobre temàtiques com la immigració, la discapacitat, la salut mental i el col·lectiu LGTBI.

Taller 2 I Bones pràctiques per combatre l’odi a xarxes socials, a càrrec de MIFAS

En aquesta sessió es van definir accions concretes per aturar i respondre als microracismes i els discursos d'odi en l'entorn digital. Partint de la base que els estereotips quotidians són l'arrel de la discriminació i la violència, la sessió es va centrar en com les entitats poden actuar com a tallafocs des de la seva praxi professional a les xarxes socials. Alguns dels debats van intentar donar resposta a si és convenient o no respondre a cada interacció discriminatòria, i en com adaptar el format del missatge a cada plataforma (Instagram, TikTok, X o WhatsApp). L’'ús de l'humor i l'aportació de dades científiques van ser considerats com a bones per desmuntar discursos discriminatoris. En aquest taller també es va fer èmfasi en la importància del treball en xarxa entre entitats i en la necessitat de bastir un protocol d’actuació compartit, per unificar criteris i accions. Els participants del taller van realitzar propostes individuals, ordenades per temàtica i prioritat, amb l'objectiu de nodrir el "Manual contra els discursos d'odi" que està elaborant l'entitat Mifas.

Taller 3 | Com acompanyem en situacions de discriminació? A càrrec de Fundació SERGI i Casa de la No-Discriminació

En el taller es va parlar de què és o no és la discriminació, i quins són els propis estereotips i prejudicis que ens porten a reproduir situacions de discriminació, en qualsevol de les seves dimensions. Es va parlar de quines eines podem tenir com a persones que acompanyem en determinats casos, i una d’elles és la Casa de la No-Discriminació, que ens ofereix un paraigües de denúncia per aquelles situacions en què és l’administració qui perpetua discriminacions.

Participants: 
Àngel Vazquez (ACAPS Girona), Angeles Infante (Eurisca), Arabi Jabby (Kuwonku ONG), Carme Vinyoles (Valentes i Acompanyades), Clara Garcia (Be Artsy), Cristian David Rodríguez (ASOCOLGI), Ebelin Cuero (ASOCOLGI), Josefa Góngora (ASOCOLGI), María Mabel Sainz (ASOCOLGI), Elisabet Aznar (La Nave Va), Enric Ramionet i Nuri Font (Llagostera Solidària), Erika Zárate (Resilience Earth), Ernesto Banderas (Eurisca), Estel Fuyà (NouSol), Fatima El Hayel i Mohamed El Amrani (Azahara), Jaume Soler i Dolors Horta (SOARPAL), Laia Sancho (La Muga), Laura Quintana (Kemonïk), Lilian Elizabeth Canté (Fundació Utopia), Mamadou Fayé (Riu Senegal), Mònica Gibanel (Casal dels Infants), Paula Higuero i Eulàlia Bofill (Càritas Girona),  Ramon Puig (Girona Acull), Sara Devesa (MIFAS), Àngel Figa (Oxfam Intermon), Jan Ferrer (Natus), Pau Lanao (Agenda Llatinoamericana), Ibrahima Konte (Bamtaare), Judit Juventench (Ànima Mater), Carla Sais (Pràctiques), Isabel Hidalgo, Judit Sala, Júlia Valls, Núria Cuadrat, Núria Palomar  i Salima Ez Zaary (Equip Tècnic).

 

Amb el suport de

Amb la col.laboració de