«Moviments indígenes. Sumak Kawsay»
Ingrid Danckaerts, delegada a Girona del Servei Civil Internacional (SCI-Catalunya).
L'SCI és una entitat amb una llarguíssima trajectòria internacional. Com ha canviat amb el temps?
Ara fa 91 anys que existeix, i quan vam celebrar el 90è aniversari vam decidir que era hora de tornar als nostres orígens. L'SCI va néixer després de la I Guerra Mundial amb l'objectiu de promoure la pau a través de grups internacionals. Ens vam adonar que calia reflexionar sobre el que representaven els camps de pau, que en algunes ocasions s'havien convertit en una mena de vacances barates, i calia recuperar la nostra filosofia.
De sensibilització...
Sí, ens veiem com una entitat que treballa l'Educació de Pau i els camps són una bona eina, però n'hi ha d'altres. Com que formem part d'una xarxa mundial, hi ha cursos que s'organitzen a nivell internacional i això és molt important quan parles de temes com la pau, perquè et dóna una visió intercultural. Per exemple, ara al novembre, s'ha fet a Alemanya un curs de formadors d'educadors per la pau, obert a tothom i amb participants de diversos països. D'altra banda, aquest any organitzem per primera vegada la Peace Caravan, un projecte europeu que visitarà diferents països, i que també arribarà a Catalunya.
Quins projectes es fan des de Catalunya?
Fem projectes de cooperació al desenvolupament en països en conflicte o post-conflicte, sobretot a l'àrea mediterrània. Són projectes enfocats a reforçar la societat civil, de formació o d'empoderament, però no fem ajut humanitari. Hem treballat al Líban, Afganistan i Guatemala, i ara tenim dos projectes a Palestina. Cada any organitzem un grup de dones i fem un viatge a Palestina per visitar una associació de dones, associacions de Drets Humans, de resistència noviolenta, una associació que treballa les llibertats sexuals, centres d'informació, entre d'altres.
En quina situació es troba el grup local de Girona?
A Catalunya, la seu del SCI es troba a Barcelona i allà existeix un grup molt potent que ofereix una gran diversitat d'activitats de sensibilització. Estem intentant revitalitzar els grups locals de Girona i Tarragona perquè tinguin continuïtat i una certa fortalesa, i tota aquesta oferta arribi a la gent que no és de Barcelona. Ara som quatre voluntaris, però m'agradaria que hi hagués un grup més actiu que pogués organitzar més activitats aquí, a Girona.
Trobeu dificultats a l'hora d'engrescar nous voluntaris?
No és difícil trobar voluntaris per anar als camps, però sí per organitzar activitats. Abans era fàcil que la gent que anava a fer un camp de treball o participava en alguna activitat, després s'involucrés a l'entitat. S'ha perdut una mica aquest sentiment d'identificació, i ja no hi ha aquest compromís prolongat.
Quina autonomia tenen els grups locals?
Molta, perquè treballem molt des de les bases. Les activitats es munten a partir dels interessos dels grups locals i dels voluntaris.
Col·laboreu amb altres entitats gironines a l'hora de fer sensibilització?
Girona és una ciutat petita i l'ideal seria establir més vincles amb altres entitats per poder treballar conjuntament. És molt important que a l'hora de muntar una activitat, estigui feta amb el màxim de participació. Girona és una ciutat massa petita com per acollir una activitat d'aquest tipus cada setmana.
La principal activitat de l'SCI continua sent l'organització de camps internacionals de voluntariat...
Sí, el Servei Civil Internacional té 43 branques arreu del món i cada una organitza camps de treball al seu país, amb voluntaris de diferents països. A més, també treballem amb xarxa amb altres entitats que tenen una filosofia semblant a la nostra, encara que no sigui directament en temes de pau. Seria el cas d'una entitat ecologista, per exemple, que incidís en el treball sobre les causes i no només sobre les conseqüències. Amb aquest tipus d'entitats podem treballar en països on el SCI no té branques pròpies.
Quines activitats es poden fer als camps?
El nostre objectiu principal és la transformació social i la promoció de la pau. Hi ha diferents tipus de camps organitzats entorn aquesta idea, com poden ser d'ecologia, de treball amb gent gran o persones discapacitades, artístics, etc. A vegades es dóna suport a comunitats alternatives, com pot ser una granja ecològica. D'altres vegades, els voluntaris col·laboren en campanyes concretes, com pot ser un festival de cine, una campanya de pau, etc.
En el cas dels països del Sud, es treballa sobre els mateixos eixos, però de vegades són qüestions més pràctiques, segons les necessitats locals. Sempre es treballa molt directament amb la comunitat i es fan accions en funció de les seves necessitats, com poden ser la construcció d'una escola, una plantada d'arbres, etc.
Hi ha més diferències entre els camps que es fan al Nord i al Sud?
Aquí, un dels principis és que el voluntari es paga el viatge i el camp li ofereix l'allotjament. Fora d'Europa, normalment parlem de projectes locals que no tenen prou recursos per pagar l'allotjament i el menjar, i en aquests casos els voluntaris paguen una quota de participació per cobrir les despeses.
Girona podria acollir un d'aquests camps de treball?
Sí, és clar. Si hi hagués una entitat o un projecte local que necessités voluntaris, nosaltres els podríem fer l'acompanyament i l'orientació. De vegades, la creació d'un grup internacional pot ser un reclam per donar més visibilitat al projecte, per exemple, de cares a la premsa.
Quina oferta teniu per als centres educatius de Girona?
Tenim dues activitats per fer a les escoles i els instituts que ens ho demanen. «L'àpat impertinent» és una dinàmica que serveix per parlar de les desigualtats al món, de manera interactiva, i permet fer un repàs de tots els mecanismes que fan que hi hagi aquesta injustícia. D'altra banda, tenim tallers d'Educació per la Pau, que es poden enfocar de diferents maneres, segons el que vulguin les escoles. Comptem amb els Peace Messengers, missatgers de la pau, que són persones que ja han participat en altres cursos i activitats i que poden formar a altra gent.
