«En l’educació, la selectivitat hauria de ser per mèrits, no econòmica.»

Ernest Bassols, membre de Besalú Solidari. Contacte.

Com inicia el seu camí Besalú Solidari?

Comencem l’any 92, dins de la Federació Catalana de Voluntariat Social, i com a Grup de Voluntaris de Besalú. L’any 1998 ens donem d’alta com a associació i passem a dir-nos Besalú Solidari. En aquests moments, hi havia una colla de gent molt engrescada amb Nicaragua i es va fer una casa materna a Jinotega. Amb Nicaragua hi havia un esperit de col·laboració pro-revolucionari. Aquest projecte es va fer i es va acabar. Si mal no recordo, crec que es va fer en col·laboració amb gent d’Arbúcies i de Banyoles.

El creixement de la població nouvinguda també va motivar altres projectes al mateix Besalú, no?

Besalú no és un poble que tingui massa població immigrada però sí que vam començar a treballar amb gent gambiana, establerta als voltants del municipi. Tot i que aquí hi ha gent més aviat magribina, de Llatinoamèrica i de Romania.

I és a partir d’aquest treball amb gent gambiana de La Garrotxa que comenceu a cooperar a Gàmbia?

Sí. Cap a l’any 96-97 hi havia algunes persones que feien suport a algunes famílies gambianes: en alfabetització, acompanyant a fer la compra, preocupant-se que la mainada anés a l’escola...Això va encetar una relació amb cinc famílies gambianes que ens van convidar a visitar el seu país a l’estiu. Un cop allà, i veient que lo del Paraguai ja funcionava, vam decidir començar a treballar a Chamoi, a la zona d’Upper River, que és d’on són la majoria de gambians establerts a les comarques gironines. Això ens ha dut a iniciar d’altres projectes de beques d’escolarització, aquí, per a fills de pares gambians. Són beques d’estudi per a nanos de la Garrotxa, de pares gambians. Concretament, estem ajudant a finançar els estudis d’una nena que està estudiant primer de Turisme, una que fa primer de Dentista, una altra que fa grau superior de Farmàcia, i una altra que estudia Educació Infantil. També ajudem dues noies que fan batxillerat amb moltes bones notes i una altra que està acabant l’ESO . Són noies que ja reben beques, però com que els diners arriben massa tard, els pares no podrien assumir-ho. Així que un grup de gent de Besalú financem les despeses d’aquesta mainada i quan arriben les beques, ens tornen els diners que hem posat. Per a la selecció, estem en contacte amb l’IES de Besalú i amb els tres instituts d’Olot. I hi ha unes condicions: que hi hagi motivació i predisposició perquè els recursos són limitats i hem de vigilar a qui es concedeix. Ara ja fa tres anys que ho fem d’aquesta manera, de moment ens funciona i estem contents. 

I com engegueu les altres col·laboracions amb el Paraguai i el Congo?

EB:S’inicien a partir de la relació amb dues monges que viuen en aquests dos països. El del Congo no és un projecte sinó que són ajudes a partir de les demandes que ens van arribant de la monja. Ens diu: «Hi ha un nen ferit que caldria operar» o «Tinc una nena que ha quedat mutilada i necessita una pròtesi». I es mira d’enviar el que ens demana. En canvi al Paraguai, la monja a partir de la qual vam iniciar la col·laboració, estava en una zona més tranquil·la i molt pobra. Vam poder anar a visitar-la i començar el projecte d’apadrinaments de mainada perquè puguin estudiar. Cada any en fem una vuitantena, que es renoven si en treuen profit. En aquesta zona, a més, hi vam posar un centre social i de salut per poder atendre dones i criatures. L’Estat ens hi ha fet ara unes reformes i paga una infermera i un metge, quan cal. Nosaltres ara hi col·laborem poc. L’edifici és propietat de Besalú Solidari però la monja fa temps que no hi és. Com que a més sembla que funciona per si sol i l’Estat hi col·labora, el que volem és traspassar-lo a qui correspongui. Ho volíem fer l’octubre passat però s’ha endarrerit per les circumstàncies polítiques. Esperem poder-ho fer aquest any.

Com us financeu?

Ens nodrim nosaltres mateixos. Quan vam fer la compra del Paraguai, vam rebre finançament del Fons Català. I el projecte de Gàmbia ha tingut ajudes de l’Ajuntament d’Olot a través de l’Associació de Gambians d’Olot i de la Diputació. Això és tot el que hem rebut de fora. La resta són aportacions personals, venda loteria de Nadal, etc. Ah! Hi ha una noia de Besalú que té una acadèmia de dansa, que cada any fa dues representacions al Teatre Municipal de Girona i que el que recull ho destina íntegrament a Besalú Solidari o bé ho divideix amb alguna altra entitat. I hi ha també l’Ajuntament de Besalú, que ens cedeix un local. Un any sí que ens van presentar ells el projecte en una convocatòria de subvencions, per assegurar-nos el finançament.

Això de no dependre massa de les administracions, fa que la crisi no us afecti tan directament?

EB: És clar. Fins i tot aquest any hem incrementat l’aportació de diners. És veritat que aquest any no hem fet res de gruixut, però mantenim els medicaments, el material escolar, el material ortopèdic, etc. Tot el que fèiem ho seguim fent. En el cas de les beques, per exemple, hi ha unes 50-60 famílies que apadrinen l’estudi d’uns 80 nens i nenes del Paraguai. I aquí, som 11 famílies que fem un fons, per ajudar a finançar els estudis de mainada d’aquí. 

Abans explicaves com us ha condicionat la situació política de Paraguai per no anar-hi aquest any. I en els altres llocs en els qual coopereu com la RD Congo?

I tant! Acabes dient, que no hi vas, per qüestions de seguretat. Al Congo no hi anem perquè ja hi tenim una persona de confiança i no es donen les condicions de seguretat necessàries. A Gàmbia, en canvi, mai hem tingut cap problema. Únicament, un any que volíem baixar per Mauritània i hi havia hagut els segrestos de la Caravana, vam decidir no arriscar-nos.

Treballeu en xarxa amb d’altres entitats de la Garrotxa?

Estem representats al Consell Municipal de Cooperació d’Olot i és clar, estem en contacte amb les altres entitats del territori. Però és que aquí la Garrotxa no n’hi ha gaires. I a través de la Coordinadora d’ONG Solidàries, estem en contacte amb la resta d’entitats gironines.

Quanta gent hi ha darrera Besalú Solidari?

A la Junta som 12 o 13 persones. Però quan fem accions concretes com la Festa Solidària o la Taverna Solidària a la Fira Medieval, podem ser 30 o 40. En el sopar solidari venem uns 300 tiquets i venen unes 220 persones perquè hi ha gent que compra el tiquet com a fila zero. Tenim un ampli suport, aquí a Besalú. El que fem, arriba molt a la gent. És l’avantatge de Besalú, que som quatre i ens coneixem. Fas una acció i has arribat als tres barris que té Besalú i la gent et veu, et coneix i això dóna confiança. Saben l’historial que hi ha darrera la nostra feina, que hi ha un treball de molts anys....

A més, deveu fer actes de sensibilització a Besalú...

Cada dos anys anem a l’escola de Besalú a fer unes xerrades a tots els cicles, on expliquem el què fem o el què està passant, per exemple. Abans escrivíem a la revista local, que ara ha desaparegut i és una llàstima perquè podíem anar explicant el què anàvem fent. I és clar, sensibilitzem a través d’accions com les que fem en col·laboració amb ACAPS, el Banc d’Aliments o quan hi ha alguna emergència humanitària...Per lo d’Haití, i en col·laboració amb una escola de música, es va fer un disc que després es va vendre per recollir fons. Amb casos com el de l’huracà Mitch o el del tsunami, Besalú Solidari fa campanyes per recollir diners que després es destina a alguna entitat que estigui treballant a la zona, com Metges sense Fronteres o Creu Roja. Perquè potser hi ha una senyora que només pot donar tres euros, però vol col·laborar, i així, ho recollim i ho donem a qui calgui.

Quins projectes de futur teniu entre mans?

Ara el tema és el de les beques d’estudi perquè això tot just acaba de començar i les plantofades en aquest camp són molt grans. A Besalú semblava que tothom estava molt bé i resulta que hi ha una sèrie de gent que no pot pagar els llibres. I hi ha gent amb capacitat que no té l’oportunitat d’arrribar a estudiar. Mirem que la selecció que s’hauria de passar per mèrits, que no sigui una selecció econòmica. Que els que tenen ganes d’estudiar, puguin continuar fent-ho. El projecte de beques l’hem presentat al Projectàrium de la Fundació Príncep de Girona, no per demana r finançament sinó per tenir ressó. Ens agradaria que veient el què fem, sortissin d’altres entitats al Pla de l’Estany, a l’Empordà o on sigui, que s’animessin a fer-ho.

Com seleccioneu la mainada que financeu?

A través dels instituts i els serveis socials. Inicialment estava molt enfocat a fills de pares gambians i aquest any sembla que ho obrirem una mica més. Mirarem que en el cas de Besalú, sigui per a qui ho necessiti, sigui quin sigui l’origen, i mentre que compleixin els requisits.

He trobat un punt feble a la vostra entitat: no sou a la xarxa!

Som així. Fa temps que ho diem i ja ho tenim en ment, però com que som voluntaris, costa trobar qui ho faci.