Lluís Puigdemont: «No som prou conscients del racisme de les normatives»

COORDINADORA: Fa 45 anys que acompanyeu col·lectius i persones en situació de vulnerabilitat. Com han anat canviant els factors d’exclusió des de que vau començar fins a avui?

LLUÍS PUIGDEMONT: Des de sempre, la Fundació SERGI ha tingut un esperit d'adaptació i anàlisi de la realitat per poder donar una resposta adequada a les situacions de vulnerabilitat, amb una mirada pròpia. Sí que és cert que es va començar a partir d’una inquietud molt concreta d'uns professionals i d'uns empresaris, vinculada als infants orfes. Es van fixar en models europeus, amb centres on es buscava un ambient més familiar. I es van plantejar un nou model per ubicar nens orfes o infants que havien estat retirats de les famílies, amb uns referents educadors que simulaven un entorn familiar. Anys després, des de SERGI ens vam fixar en el tema de les drogodependències per aportar-hi un enfoc més pedagògic. I actualment, seguim estant molt amatents als buits en l’atenció social del nostre entorn, per donar una resposta professional a tot allò al què l’administració o altres entitats no hi estan donant resposta.

Per tant, us centreu en donar resposta a aquells factors d’exclusió als quals creieu que podeu donar una millor resposta...

LL.P: Exacte. I un dels nostres reptes és fer-ho de manera transversal, que les diverses àrees de SERGI siguin permeables...Si mirem d'uns anys cap aquí, la Fundació comença a treballar tot el tema del suport als professionals que ja estan fent atenció directa. D'aquí va néixer l'Escola d'Educadors Especialitzats, que llavors va ser el grau actual d'Educació Social, i que al seu temps va ser l’embrió de l'Escola d'Estiu d'Interculturalitat. Durant 20 anys, l’escola d'estiu va permetre que hi hagués el que seria el pla d'acollida de persones estrangeres a la comarca de La Selva. I just aquí és on comencem a fer un treball d'intervenció directa. I comencem a treballar el tema de l’habitatge.

Vam fer un estudi sobre les famílies estrangeres sense possibilitat d'accedir a un habitatge. Per donar-hi resposta, l’any 1997 vam crear la primera borsa d'habitatge. En aquell moment el recurs anava destinat només a famílies nouvingudes. Avui, i sobretot després de la crisi del 2008, la vulnerabilitat en l’habitatge s’ha estès a moltes més famílies i persones. Des de SERGI, hem abordat la dificultat de fer front a les hipoteques, l’accés al lloguer, i sempre mirant de donar una resposta que l’administració no dona: a Catalunya tenim un 1,5% d’habitatge social i accessible, mentre que la mitjana europea és del 15%. Per tant, estem suplint, amb no poques dificultats econòmiques, la resposta que l'administració no dona amb els habitatges de protecció oficial.

L’habitatge és un factor d’exclusió molt clar, actualment. Però quins altres factors de desigualtat treballeu?

LL.P:  A partir de l'habitatge es poden treballar altres aspectes perquè tot està relacionat. En treballar l’habitatge vol dir que arriben uns treballadors, que tenen unes famílies, i que per tant, acabem parlant de l'acollida de les persones estrangeres. El Pla d’Acollida de la Selva n’és un exemple. Però  llavors també hem estat treballant-ho a Salt,  Blanes, Lloret, Platja d'Aro... L’evolució de tot plegat ens ha anat duent cap al treball de la cohesió social, la sensibilització, el treball de la dinamització comunitària de barris, municipis...i ara hem identificat també, la necessitat de treballar les cures, sobretot vinculades a les dones que estan fent, justament, el treball de cures. En aquest sentit, i conjuntament amb altres entitats, hem detectat que cal fer un millor acompanyament tant en la formació, com en el suport emocional i terapèutic, a causa de la solitud amb la que conviuen moltes d’aquestes dones. I aquest nou eix ens duu cap als seus fills i filles. Fa uns anys es parlava de la necessària integració d’aquests infants i joves, als centres educatius de primària i secundària. Ara ho enfoquem més cap a la igualtat d'oportunitats.

Una cosa porta a l’altra...

LL.P: Sí, perquè el treball d’igualtat d’oportunitats ens duu a fer acompanyament a la comunitat educativa, i a infants i adolescents en el seu procés cap a l'èxit educatiu, que no vol dir treure bones notes, sinó poder-se formar i participar en igualtat de condicions. Ens enfoquem sobretot en l'acompanyament a la comunitat educativa, però de l’entorn de joves de més de 16 anys que han acabat l'etapa post-obligatòria. Hi ha joves que o no s’han graduat, o bé tenen un graduat molt fluix. Intentem motivar-los a tornar al sistema educatiu, amb formacions professionalitzadores que els permetin tenir oportunitats reals per millorar el seu futur.

I quins altres projectes educatius teniu en marxa per aquest col·lectiu?

LL.P: La Fundació gestiona uns projectes que estan dins del que és la cartera de serveis socials, de Servei d'Intervenció Socioeducativa, que s’adrecen a infants dels 0 als 17 anys. Seria el cas de «Tarda Jove», que fem a Lloret. Però també tenim projectes propis. En diem «Porta d'accés» i  el tenim a Salt i  a Lloret de Mar. Bàsicament, fem acompanyament d’aquests joves que han acabat l'etapa obligatòria, i intentem que continuïn formant-se. Fem un acompanyament que els ajudi a dissenyar una projecció de futur i orientar-los perquè acabin o reforcin els estudis. Aquests joves a vegades es poden trobar perduts, ja sigui perquè potser no se’ls ha acabat d’orientar a l’institut, per una manca d'ingressos, o per manca de motivació. De manera individual o grupal, procurem que es  reenganxin a la formació i cap a una orientació laboral. En funció del jove, serà un acompanyament puntual o de més llarg termini. I també pot passar que algú no acabi de trobar el recurs públic que necessita i llavors es mira de trobar-ne un de concertat o privat, i mentrestant, vetllem per incorporar-lo a un espai grupal per anar reforçant les seves habilitats personals i comunicatives. En el cas d’aquells joves que no poden estudiar per motius econòmics, hem buscat també un recurs que ho possibiliti. Hi ha una fundació privada que concedeix beques d’entre 300 i 5.000 euros, perquè aquests joves puguin estudiar en recursos concertats i privats, quan no existeix cap alternativa pública. I a més, des de SERGI tenim microbeques per pagar despeses de transport o material, que ajuden alguns joves a continuar estudiant si volen.

I en col·laboració amb l’Ajuntament de Girona, també fem el projecte Reagrupa’t, per a joves que arriben reagrupats, i que fa anys que no tenen contacte amb les famílies i necessiten un acompanyament en l’aterratge aquí.

Ja en els seus inicis, alguns dels fundadors de SERGI com Josep Ribera o Josep Delàs, es van plantejar la necessitat de formar els professionals que treballen directament amb l’exclusió. Com veus actualment aquest sector professional d’educadores i treballadores socials?

LL.P: Des de la pandèmia, professionals sanitaris i del món educatiu han tingut un reconeixement per part de l’administració i la societat. El nostre sector, en canvi, que fa molta contenció de tota aquesta realitat exclosa i més vulnerable, és molt desconegut. La ciutadania i l’empresariat, té un gran desconeixement de com sobreviu bona part de la societat. És justament un repte que tenim com a entitats del tercer sector: visibilitzar tota la feina que s'està fent.

Si tenim en compte que l’estat del benestar se sustenta en tres potes -sanitat, educació i atenció a l’exclusió-, veiem que la inversió que hi dedica l’administració és molt desigual: 11.000 milions per a sanitat, 9.000 per a educació i 4,5 o 6 mil milions, per a tot l’àmbit d’atenció a les situacions d'exclusió. A banda de la poca inversió, no hi ha un reconeixement de la feina que fem ni per part de l’administració ni per part de les entitats socials. Es dona el fet que en el nostre sector, hi ha molta gent que es veu capaç d’atendre persones sense la formació adequada. I no podem tornar a l’assistencialisme de fa uns anys sinó que hem de reclamar els drets de les persones i que les persones siguin reconegudes com a ciutadanes.

Sovint se sent el sector queixar-se de la manca de valoració per part de l’administració...

LL.P: Sí, completament d’acord. Hauríem de treballar conjuntament amb l’administració, amb un model de cogovernança. Gestionem diners públics de subvencions o licitacions, i per tant, volem que aquests diners, que són de tothom, tinguin la màxima efectivitat. Si sumem esforços d'administració i entitats, serem més eficients i eficaços. Per contra, sovint ens sentim menystinguts.

Des de SERGI sempre s’ha apostat per la formació dels professionals implicats en l’àmbit social. Una de les apostes formatives més conegudes era l’Escola d’Estiu sobre Interculturalitat. Enguany heu recuperat el format però per posar en marxa l’Escola d’Estiu d’Antiracisme.  Amb quin objectiu?

LL.P: Hi havia molt bon record de l’experiència, per part de professionals que van participar en les 20 edicions anteriors. Era un espai on es podia conèixer noves mirades i enfocaments, nous recursos, professionals amb altres experteses... L’Escola d’Estiu d’Antiracisme, que fem conjuntament amb la Càtedra Antiracista de la UdG, pretén posar en contacte professionals de diferents sectors. En aquesta primera edició, ho hem volgut centrar en el món educatiu perquè els centres educatius reflecteixen el mateix que hi ha a places i carrers: una segregació amb desigualtat d’oportunitats, que cal revertir. És urgent combatre aquelles situacions que estan provocant que en lloc de ser conscients de quina és la nostra realitat, es vulgui retornar a un model de societat que ja no existeix. Hem d’anar prenent consciència de com hem d'anar enfocant, també en l’àmbit educatiu, per aconseguir que siguem una societat diversa i cohesionada. I els professionals que són a primera línia, necessiten eines i recursos.

A banda de l’èxit de participació (un centenar de persones apuntades), amb quin titular et quedaries de l’Escola, un cop celebrada?

LL.P: Ha estat una molt bona oportunitat recuperar i tornar oferir l'escola d'estiu. I fer-ho sobre l'antiracisme, pel moment polític que vivim, ha estat un encert. No som prou conscients del racisme que  poden incorporar les normatives. Cal avançar cap una societat que tingui en compte la diversitat, però procurant que tothom tingui el mateix accés als drets i la igualtat d'oportunitats.

La Fundació SERGI sempre ha tingut present la necessitat de sensibilitzar l’opinió pública cap a les causes de la desigualtat. Veient el que ha passat a França i com creix l’extrema dreta a tota Europa, la xenofòbia i l’aporofòbia, què necessitem millorar en aquest aspecte?

LL.P:  Necessitem polítics més valents. Perquè de vegades t'adones que o miren cap a un altre costat, passen de puntetes en segons quines temàtiques, o fins i tot, n’hi ha que s’apunten al carro de les bajanades, per guanyar rèdits electorals, i no tenen en compte el pacte sobre la immigració que van signar els seus propis partits. Si la societat veu com els polítics tenen barra lliure per utilitzar la immigració com a arma electoral, la societat acaba sent menys tolerant amb les persones estrangeres.

L’aporofòbia també va en augment. Fa poques setmanes es publicava l’últim informe INSOCAT sobre pobresa a Catalunya i veiem que l’ascensor social ja no funciona. La Renda Garantida Ciutadana podria ser una solució a la pobresa crònica?

LL.P: Si hi hagués un ingrés mínim, afavoriria que les persones poguessin viure amb dignitat i  igualtat d’oportunitats. Així, la persona que ha estat autònoma tota la vida, per exemple, i no ha pogut estalviar o ha estalviat molt poc, amb un ingrés mínim tindria la possibilitat de poder viure dignament. I penso també en la gent gran, famílies monomarentals, amb algun tipus de discapacitat... Això ajudaria que els treballadors socials i educadors de l'administració i les entitats socials, no haguessin d'haver de fer de policies dels pobres com fins ara. Actualment, és el tercer sector qui es dedica a comprovar que les famílies s'alimentin amb allò que els hi pertoca, en comptes de deixar més llibertat de decisió a aquestes famílies.

La Fundació SERGI també ha pujat al carro dels projectes europeus amb COMMIT to RIGHTS. Explica’ns aquest nou projecte.

LL.P: La iniciativa neix al Consell de Cohesió i Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, a partir de d’una llei que ha nascut sense dotació econòmica, la Llei contra la Discriminació i el Racisme. Primer es va començar a treballar en una diagnosi de la situació real de la discriminació a la ciutat i a partir d’aquí, està previst que l’AJuntament tiri endavant una Oficina contra la Discriminació, amb la participació de la UdG i de la Fundació SERGI. Nosaltres ens incorporem amb el projecte ja començat a partir de l’any que ve i només per a 16 mesos.  Ara som a la part de diagnosi i a partir del que es detecti es posarà en marxa l’oficina, que estudiarà la tipologia de denúncies que hi arriben, i mirarà quins professionals hi poden donar resposta. Serà una oficina per denunciar, reparar i per formar, i aquí seria on entraria la Universitat, que tindria una doble funció: la de fer la diagnosi i, alhora, fer formació al personal de les administracions.

La Fundació SERGI és una de les entitats impulsores de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Per què recomanaríeu el treball en xarxa a una entitat que tot just ara comenci?

LL.P: Formar-ne part permet enfortir-se com a entitat, i alhora, enfortir el mateix col·lectiu. Indiferentment de la mida de l’entitat, totes podem aprendre o aportar alguna qüestió que enriqueix a la resta. És una manera de complementar-nos i així poder donar resposta a totes les temàtiques que es treballen des de les entitats. Així, amb aquest treball en xarxa, es dona força a les entitats i es visibilitza la feina que fem. Un altre punt a favor és que pots crear sinergies amb altres entitats que treballen en àmbits iguals, propers o complementaris. I sobretot, es fa d'altaveu amb molta més força de les "causes pendents". I podem arribar a fer de lobby de pressió, per fer que les administracions incorporin temes a les seves agendes, sensibilitzar a la societat, i sense deixar de somiar, per acabar transformant realitats.