Un Pueblo traicionado : el papel de Occidente en el genocidio de Ruanda IND

Gairebé un milió de persones van ser executades a Rwanda en 1994. Lluny de ser un esclat de violència espontània, els crims van ser planejats i anunciats per ràdio. L'estat va repartir matxets, granades i fusells al carrer, a plena llum del dia. I les milícies les van usar amb la mateixa impunitat. Una missió de pau de Nacions Unides estava allà, veient com ocorria tot. I no va poder fer res.
En Un poble traït, Bufona Melvern investiga pas a pas cada graó cap a l'infern. Melvern rastreja totes les demandes de suport de la Missió a Rwanda a la seu de l'ONU, el laberint burocràtic en què es van perdre, la confusió entre els objectius de l'ONU amb els de cadascun dels seus països membres. I, per descomptat, el desinterès de la premsa occidental.
L'ONU no només va estar cega davant els fets: es va convertir en còmplice. El govern ruandés va utilitzar al Consell de Seguretat com a part de la seva façana, per rentar-se la cara davant el món, comptant amb que el mandat de la missió de pau, en la prácitca, li impedia qualsevol intervenció concreta. Alhora, els diners de la Cooperació Internacional s'usaven per comprar les armes dels criminals. Aquesta és la història d'un grapat d'assassins que va comptar amb el suport de les més poderoses democràcies occidentals. Una història sagnant i absurda sobre com la vida pot valer menys que el paper d'una oficina.