Mujeres de maíz: la voz de las indígenas de Chiapas y la rebelión zapatista
L'alçament indígena de 1994 en cap moment va venjar-se del greuge de 500 anys d'etnocidi. Al revés, el zapatisme va proposar la conciliació de tots els mexicans. Amb les armes a la mà, van donar prioritat a la paraula, "la veu dels sense veu". I per sorpresa de tot Mèxic i del món, aquell "¡Ya basta!" duia lliçons de dignitat, maneres d'entendre la vida i la societat més generoses, més democràtiques, més humanes.
I en els resquicis del "parlar armat dels més petits i oblidats" van sorgir els xiuxiueigs, la paraula de les més petites, les més oblidades dins dels oblidats, les dones indígenes de Chiapas. I elles van explicar la seva lluita, el seu patiment, el seu orgull, les seves esperances.
Van parlar i van parlar i van parlar. I ja res les podrà fer callar. Les seves veus van despertar-ne d'altres, en van indignar moltes, van espantar-ne uns quants, van ser menyspreades en molts de casos. Però es van sentir. I aquí les tenim.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |