Matar de hambre. El hambre como castigo o desidia política
En el segle actual, la fam d'ordinari ha anat de bracet de les guerres, les crisis polítiques, la corrupció, l'autocràcia, la plutocràcia, les desigualtats socials, la marginació, la desídia o la incompetència de molts governants, la seva perfídia i deslleialtat traïdorenca cap als seus pobles, o de la falta de previsió sobre fenòmens naturals adversos, entre altres factors que s'analitzen en aquest llibre. Observant mig centenar de països, l'autor se centra en com els actes, l'ordre de prioritats i les decisions polítiques preses, o la seva absència (per omissió), condicionen que la gent passi fam. La fam o la subalimentació crònica és, evidentment, una violència física i directa, que pot fins i tot matar a les persones que la sofreixen durant un període de temps. Però és també una violència estructural, en la mesura que hi ha unes condicions econòmiques, polítiques i socials que la promouen, mantenen i perpetuen.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |