Los (bienes) comunes ¿Oportunidad o espejismo?
La propietat privada resulta injusta i la propietat pública presenta altres problemes, enfrontant-se a una ona privatizadora. És possible una gestió col·lectiva dels assumptes públics que no sigui privada ni estatal, sinó comunal? Una gestió participativa que generi drets però també exigeixi deures als membres d'una comunitat en acció?
Una de les funcions del poder polític en les nostres societats és la defensa del bé públic, però malgrat això incompleix sovint aquesta funció i acaba sotmès a interessos particulars privats. El conjunt de la societat no té, per tant, garanties que s'estiguin prenent les decisions justes i necessàries en relació a la gestió de recursos claus per al nostre benestar i subsistència: educació, sanitat, energia, aigua... Al mateix temps, sorgeixen alternatives per gestionar la nostra economia de manera horitzontal i democràtica.
El concepte «comú» ha aparegut amb força en l'escenari polític com un reflex de la necessitat social de repensar la gestió del públic. El politòleg Joan Subirats, especialista en gobernanza i gestió pública, i César Rendueles, filòsof i professor de sociologia, expert en filosofia política i gestió cultural, ens ofereixen una fresca i suggestiva conversa sobre els (béns) comuns i la societat contemporània.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |