La causa humana. Cómo hacer buen uso del fin de un mundo
Hem entrat en un món convuls en el qual la exacerbació de les rivalitats pot conduir-nos a unes noves regressions tan terribles com les de la primera meitat del segle XX. No obstant això, això no és inevitable. Per darrere de les ombres de la mundialització, que s'identifica com una globalització financera en crisi sota el pes de la seva pròpia desmesura, existeix una altra manera de “mundialitat” centrada en la consciència d'aquesta comunitat de destí que lliga a la humanitat pel pitjor però també pel millor. I aquest destí es juga tant als nostres barris com a tot el planeta. Per tant, l'única causa vàlida, que no sigui destructiva ni justificadora de crims, de dominació o d'explotació d'altres éssers humans, és la pròpia Causa de la Humanitat, aquest nou horitzó de qualsevol política de futur, digna d'aquest nom, i a la qual és essencial que Europa pugui contribuir. Per fer un bon ús d'aquesta fi de món, que actualment vivim, és necessari que ens bolquem cap al eros, la força vital, la creativitat del nou món en gestació, com ens conviden a fer-ho Patrick Viveret en aquest llibre i Edgar Morin en el seu prefaci.
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |