El discurs mediàtic sobre la immigració a Catalunya
La societat catalana és avui molt més diversa del que ho era vint anys enrere. Efectivament, hi ha hagut un procés, ràpid i intens, d’incorporació de població estrangera a Catalunya: l’any 1996 eren 97.783 persones i representaven el 2% del total de la població, mentre que, l’any 2009, la població estrangera s’havia incrementat fins a 1.184.192 persones, un 15,9%. Segons les dades del Pla de ciutadania i immigració 2009-2012, l’1 de gener de 2009 hi havia presents a Catalunya 179 nacionalitats diferents, entre les quals destaca la marroquina, que suposa gairebé una cinquena part de la població estrangera total. Són també molt nombroses les nacionalitats romanesa, equatoriana i boliviana (dades del Pla de ciutadania i immigració 2009-2012).
N’ha canviat, de forma equivalent, el paisatge lingüístic: avui es parlen més de 200 llengües a Catalunya i la dinàmica del bilingüisme està sent substituïda per una multiplicitat d’alternatives. La crisi econòmica modifica les tendències demogràfiques dels darrers anys, però cal tenir present que bona part de la població estrangera s’està arrelant al país, com ho mostra el fet que actualment 1 de cada 3 naixements són de progenitors estrangers.
La Catalunya d’avui es caracteritza per una gran diversitat d’orígens i de filiacions culturals que els mitjans de comunicació haurien de reflectir per contribuir a integrar aquesta diversitat en la construcció de la societat catalana