Carne de cañón. Por qué comemos tanta carne y cómo nos enferma
El comte duc d'Olivares, Richelieu, Rasputin, Mazarino, Hatshepsut o l'emperadriu Zoe, que va governar l'Imperi bizantí entre 1028 i 1050 però que, per la seva condició de dona, va haver de fer-ho a través dels seus tres marits. Totes aquestes persones exercien el poder
des de l'ombra. En realitat, qui més qui menys sabia qui manava, però a nivell formal eren figures espectrals que es movien darrere de qui ostentava el càrrec oficial.
Si preguntem qui mana en l'Estat espanyol, obtindrem moltes respostes: la banca, el Govern, els mercats, les petrolieres, les constructores, etc. No obstant això, serà difícil trobar a algú que ens digui: «jo sé qui mana aquí, i és el porc». I no s'estarà referint metafòricament a algú, sinó literalment a les seves scrofa domestica, la subespècie de mamífer artiodàctil de la família Suidae. Podríem ampliar el ventall i incloure al pollastre, al bestiar boví i a la resta d'espècies animals domèstics usats per a l'obtenció de carn; però si n'hem de triar a un, a l'emperador indiscutible, aquest és el nostre amic: el porc.
Així comença l'informe 2019 de la indústria de la carn a l'estat espanyol i de l'impacte que aquesta té no només en l'economia i el mediambient sinó també en la nostra salut.