LAURA QUINTANA (KEMONÏK): «Volem estabilitat emocional per a les famílies supervivents de la violència de gènere.»
Ens trobem amb la Laura Quintana, fundadora de Kemonïk, tres dies després que se celebressin les últimes eleccions a Guatemala.
SOLIDARIES: Sorpresa aquest diumenge a Guatemala. Hi haurà canvis?
LAURA QUINTANA: M'encantaria que hi haguessin canvis, però no ho veig clar. Crec que hi ha un moviment de joves, interessant. Però no sé fins a quin punt pot marcar el canvi. Durant el procés hi havia altres candidats més representatius de la comunitat indígena, d’altres més pro drets humans, i tots han anat caient... A més, hi ha tanta pluralitat de partits polítics que és molt difícil bastir una majoria o que la gent se senti representada per alguna opció.
Què hauria de canviar?
LQ: Hi ha molta desconfiança cap al sistema i això fa que la gent no sigui prou conscient del que es podria arribar a canviar amb el seu vot. Hi ha desconfiança perquè ja fa temps que es conviu amb situacions greus com el narcotràfic, les “maras” (bandes juvenils violentes), amb molta corrupció a tots els nivells, no només a nivell polític. La corrupció s’ha instal·lat en el dia a dia dels guatemalencs i conviu amb la pobresa. Quan el teu dia a dia és buscar alguna cosa per menjar, per sobreviure, passa que els partits se n’acaben aprofitant. I no és estrany que t’ofereixin menjar a canvi que duguis les seves banderetes pel carrer. Costarà que hi hagi canvis.
Guatemala segueix sent un país molt rural amb uns percentatges alts de pobresa (57%) i un 21,5% de la població que viu en la pobresa extrema, sense cobertura per als aliments. De què viu la gent, a la zona on treballa Kemonïk?
LQ: Hi ha força economia submergida. La gent viu de les vendes al carrer, sobreviu al dia a dia. Si ens centrem en les famílies amb les que treballem, sobreviuen fent de jornalers. Els homes se'n van al "monte" on tenen un petit terreny o treballen per a algú, normalment en plantacions de cafè, i para de comptar. I les dones fan teixits a casa seva i els venen com poden, o renten roba d’altra gent, i amb els diners que fan, compren aliments per fer cuinats que després vendran al carrer.... Vull dir que és una economia molt del dia a dia, de supervivència, amb poques possibilitats de desenvolupament professional dins dels nuclis de població rural. Si tu te'n vas a la capital, tens més possibilitats perquè pots arribar a estudiar. Estudiar és accessible per a una part de la població però no es pot escollir massa. Al poble, la majoria ha estudiat comptabilitat o per fer de mestre.
Segons els organismes oficials, Guatemala és una de les 15 nacions més violentes del món. (Només els primers mesos del 2022 s'hi van incrementar els homicidis en un 16%, respecte a l’any anterior). Tu que hi has viscut força com ho veus?
LQ: Ara mateix la violència ja no és només un fet urbà sinó que també ha arribat al nostre poble, i cada cop més, perquè les carreteres per arribar-hi, cada vegada són millors. En el moment en què la carretera va millorar, va haver-hi un boom de construccions, de noves empreses, cooperatives de préstec, hi arriba fins i tot el "Pollo Campero" -una versió local del “Kentucky Fried Chicken”-...i també la violència.
Però és segur viatjar per allà...
LQ: Sí, amb sentit comú. Durant la pandèmia, que jo hi era, la violència als carrers va baixar moltíssim. Però a la que es van obrir les portes, va haver-hi intents de segrestos, algun assassinat... i això abans no era habitual. Per exemple, al nostre municipi, a San Lucas Tolimán, van assassinar un veí que es presentava a vicealcalde i a dos treballadors de la seva finca, cosa que abans no passava. Però ho continuo veient segur, potser perquè m’ho conec. És clar que no t’has de ficar a segons quines zones de Ciutat de Guatemala. Jo, per exemple, als busos aquests típics, que són reciclats del transport escolar dels Estats Units i els han pintat de mil colors, i que són els que fan rutes públiques, hi he viatjat amb gent local però no hi posaria turistes. És clar que pot passar que et robin, com a tot arreu. Quan hi vius, t'acostumes a fer vida amb el sol: de les sis del matí i a les sis del vespre. En alguns llocs com Antigua, Flores o la capital sí que hi podràs fer vida de nit, però.
Parlem de Kemonïk. Aquesta entitat neix d’un any sabàtic...
LQ: Sí, jo treballava per a ONG internacionals i sentia que no podia treballar en l'àmbit internacional sense trepitjar terreny. Ens tocava anar a Nacions Unides, a Ginebra, a defensar i representar unes comunitats indígenes que no coneixia. Llavors vaig tenir un burnout i vaig decidir que havia de fer una aturada i aprofitar per conèixer aquesta realitat. Vaig buscar un voluntariat per fer durant alguns mesos i vaig acabar a Guatemala, on un grup de veïns i veïnes estaven muntant un refugi per a dones víctimes de la violència de gènere, arran de l'assassinat d'una nena de 16 anys. El setembre del 2016 m’hi vaig afegir jo i els vaig ajudar a crear aquesta associació que es diu Casa Aq'ab'al i que funciona com un refugi per a dones supervivents de violència de gènere i les seves famílies, i ha esdevingut un centre d’atenció integral a supervivents de violència de gènere amb àrees d’atenció de refugi, psicologia, legal, des de la cosmovisió. Ens vam instal·lar en una casa atrotinada, la vam convertir en refugi i la vam inaugurar el 25 de novembre del 2016. Després d'un voluntariat de 7 mesos, ja s'havien convertit en la meva família. Un cop de tornada, vaig pensar en com fer-ho per recolzar la casa perquè pogués seguir tirant endavant. Així va ser com va néixer Kemonïk, amb l’objectiu de donar suport a una iniciativa que estava impulsada per gent voluntària, no professionalitzada.
Quin tipus de suport?
LQ: Econòmic, perquè just en el moment de crear-se el refugi es va promoure una llei, prohibint el registre de noves ONG i limitant el seu finançament, i també de suport tècnic i formacions. El 2019 se'ns va adreçar un fons privat centreamericà del sector del feminisme que va permetre que Casa Aq'ab'al tingués finançament. Des de llavors la nostra aportació va centrar-se en noves necessitats com l’educativa, la creativa i la d’espais segurs per a les families supervivents ateses. D’aquí va sortir el projecte FIEL que inclou els ampadrinaments.
Ampadrinaments?
LQ: Sí, diem “ampadrinaments” i no apadrinaments perquè allà en diuen “padrinos y madrinas” i volíem que el terme fos més inclusiu.
En aquests projectes paral·lels hi hauria el projecte FIEL que és un dels que actualment teniu en marxa, oi?
LQ: Sí, el projecte FIEL -Famílies, independència, educació i llibertat- neix per donar suport educatiu a les famílies quan surten de la violència de gènere. El 2018 ens vam adonar que quan les dones decidien dir prou a la violència de gènere, afrontaven una situació molt difícil econòmicament perquè fins aquell moment qui havia portat diners a la família era l'home, mentre elles feien de mestresses de casa, fins i tot tenint formació. Llavors la reinserció en el món laboral era molt difícil. Però a més, tot i aconseguir la manutenció a nivell legal, l'home no pagava perquè tampoc tenia ingressos. Et diuen: "si jo cobro 200 quetzales a la setmana, com vols que en pagui 300 a la família?" I la dona pot reclamar però després d'acumular un o dos anys de deute. Amb una situació així, el primer que descartaven era l’educació dels fills, prioritzant el menjar. En principi, l'educació primària és gratis. Però s'han de comprar llibretes, colors, roba... Sempre hi ha mil coses que s'han de comprar i que les famílies no tenen. I ens vam adonar que era un problema per a elles, que com a molt podien pagar el quetzal de l'esmorzar del fill o filla.
I neix FIEL
LQ: Sí, a la primera família que vam atendre, hi havia 7 fills i la més gran, de 14 anys, no sabia ni llegir ni escriure. La idea és que famílies d'aquí paguin l'educació primària d'allà en col·laboració amb les mateixes famílies “ampadrinades”. Aquests apadrinaments solen incloure els "útiles escolares", roba i sabates -perquè hi ha un problema de discriminació per la vestimenta que porten- i una part per a emergències que la majoria de mares dediquen a medicaments. Volem l'estabilitat emocional d'aquestes famílies i els menors, que han viscut situacions molt crítiques, i els hem de donar aquest espai segur perquè puguin tirar endavant. Vam començar el 2018 amb 5 infants d'una mateixa família i ara donem 32 beques a infants d'unes 20 famílies, algunes de les quals ja estan estables i d'altres, encara en una situació molt crítica.
I quan arriben a secundària?
LQ: Nosaltres, només acompanyem l’educació primària però ara tenim un conveni amb una entitat guatemalenca d’origen nord-americà, establerta al poble, que dona beques per secundària i universitat. De manera que els infants que volen seguir estudiant, poden accedir a aquestes beques de secundària.
Compteu amb personal a San Lucas?
LQ: Hi tenim la Sarita, que coordina Kemonïk. És del poble i coneix bé el tema de la violència de gènere.
Quins altres projectes teniu?
LQ: L'any passat vam començar a fer viatges solidaris. La idea és que sigui més solidaritat i no tant turisme. Per tant, a més de conèixer el país, abans d’anar-hi preguntem a les institucions si necessiten algun cop de mà en algun projecte. L'any passat vam pintar una façana d’un edifici, per exemple, però el voluntariat es va fer a la ludoteca. I promovem la convivència amb la gent del mateix poble perquè hi hagi intercanvi intercultural. Al desembre hi tornem, altre cop de la mà de Nordic Walking Girona, fent un viatge de trekking. Sempre hem combinat esport, turisme, voluntariat i salut.
I hi ha també la prova pilot de la ludoteca, com ara deies...
LQ: L'any passat ens van cedir una petita casa de dues sales, un lavabo sense porta i un petit jardí, i les persones voluntàries que van viatjar amb nosaltres, la van condicionar per fer-hi una prova pilot. Ens vam adonar que necessitàvem un espai segur on les famílies poguessin compartir. I hi vam fer un petit espai d'oficina per la Sarita, un de lectura, un per fer deures i un de jocs interactius. Pensa que allà els nens i les nenes passen directament a una edat adulta. N’hi ha que amb 5-6 anys ja treballen al “monte”. No hi ha un espai de jocs, no hi ha un espai de creativitat...Teníem por que una ludoteca potser no funcionaria i tot el contrari, se la van fer seva de seguida. Cada dissabte es trobaven allà per anar a fer els deures, la Sarita que és mestra els donava un cop de mà, les famílies s’hi trobaven per compartir...Va funcionar superbé fins que al desembre vam haver de deixar la casa i ara estem buscant finançament privat per poder tirar-ho endavant, amb atenció psicològica i espai d’ordinadors per a la mainada que ho necessita.
No us presenteu a cap subvenció pública?
LQ: Amb les subvencions públiques, normalment s'han d'avançar els diners i ara mateix no podem. Kemonïk vol estabilitzar el projecte per l'any que ve poder fer aquest salt. Però jo sóc molt més partidària del finançament privat i que sigui una cosa cocreada per tenir més estabilitat. Ara mateix ens financem amb particulars i també amb el que s'ha recollit per Sant Jordi. Bé, i ara ens han concedit una ajuda de la Unitat de Compromís de la UdG per a recerca. Hem iniciat un treball amb una professora d’estadística, tot just fa dues setmanes. Des de Casa Aq'ab'al ens van demanar formació per aprendre a fer estadístiques i creuar dades. Des de que van començar ja compten amb quasi 400 casos atesos, però no saben extreure conclusions de les dades emmagatzemades. I ara aquesta professora de la UdG ens n’enseny per obtenir informació útil: perfil dels agressors, perfil de les usuàries, etc. Des de Kemonïk hem fet la reflexió que també ens agradaria treure dades tenint present la cosmovisió maia, és a dir: un cas que s'obre en una data i relacionar-ho amb les dates de naixement de les usuàries, des de la cosmovisió maia: el tipus d'energia i el nahual, per veure si potser també cal buscar algun guia espiritual que ens pugui analitzar aquestes dades. I pels voltants del 25 de novembre, presentarem un informe amb els resultats i tota la informació que s'hagi extret dels casos atesos des del 2018.
Apliqueu la cosmovisió en altres apartats, com a Kemonïk?
LQ: A Guatemala tenim una guia espiritual que forma part de Kemonïk. No està en plantilla però sí que col·laborem molt amb ella quan hi ha casos en els que ho veiem necessari. Des de Casa Aq'ab'al sí que s'ofereix com un servei més. De fet, és un dels punts forts perquè s'ofereix psicologia, suport legal, refugi i atenció des de la cosmovisió maia, amb cerimònia, amb ofrena i amb temascals, que són com una mena de saunes tradicionals, fetes amb maons d'argila, enmig de la naturalesa, que tenen com a objectiu la purificació, fer una neteja interna.
Col.laboreu amb altres organitzacions de la Coordinadora?
LQ: Estem en contacte amb el GERD. En Jan i jo hem coincidit a Guatemala alguna vegada, però no ens coneixem en persona. I amb la Fundació Utopia, de Plataforma Educativa, sí que hem estat molt en contacte amb la Lily perquè una de les noies que van portar fa uns anys, la Tomasa, és de la zona on estem nosaltres. Amb totes dues, m’agradaria treballar-hi, crec que poden haver-hi moltes sinergies.
Kemonïk significa teixint. Què voleu teixir en els propers anys?
LQ: Volem teixir una societat més equitativa, més justa, més creativa i més crítica amb l'entorn, més feminista.
* En acabar aquesta entrevista els resultats electorals del 25 de juny estan en entredit i el Tribunal Supremo Electoral ha ordenat que no es facin oficials encara sense revisar-los, a petició de 9 partits de la política tradicional guatemalenca com la Unidad Nacional de la Esperanza (UNE) de Sandra Torres; Vamos, de l'actual president, Alejandro Giammattei, i Valor, de la filla del dictador Efraín Ríos Montt, que diuen que hi hagut frau. La Unió Europea i l'Organització d'Estats Americana demanen, per contra, que es respecti la separació de poders i la integritat del procés electoral.
