2000: Calella de la Costa

15 i 16 d'abril de 2000 Calella (Alt Maresme)

Participants. 

Esteve Burcet (Blanes Solidari i Comissió Municipal de cooperació i Solidaritat de Blanes)

Anastasio Pulido (Blanes Solidari i Comissió Municipal de cooperació i Solidaritat de Blanes)

Manuela Clavería (Blanes Solidari)

Joan Duch (Blanes Solidari)

Joan Fernàndez (Blanes Solidari i Comissió Municipal de cooperació i Solidaritat de Blanes)

Manel Mesquita (CeDRe/Coord'ONG Solidàries i Consell Municipal de Solidaritat i cooperació de Girona)

Carme Ylla (Girona)

Jordi Planas (Justícia i Pau-Girona i Consell Assessor del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament)

Imma Parada (Amnistia Internacional-Alt Empordà i Coord'ONG i Entitats de l'Alt Empordà)

Ramonet Roca (CeDRe/Coord'ONG Solidàries)

Mercè Parra (C.A. Salt-Quilalí)

Pura Chacón (Justícia i Pau-Girona)

Martí Terés (Fundació per la Pau-Girona)

Montse Blai (C. Nord-Sud de Torroella)

Jordi Roig (Amnistia Internacional-Alt Empordà, GEES i Coord'ONG i Entitats de l'Alt Empordà)

Assumpció Català (Mans Unides-Girona)

Isabel López Bernal (C.A. Salt-Quilalí)

Glòria Fàbrega (C.A. Salt-Quilalí)

Carme Carbó (C.A. Salt-Quilalí i regidora de l'Ajuntament de Salt)

Amb Carme Carbó (C.A. Salt-Quilalí)

Aliou Diao (GRAMC i Consell Municipal de Solidaritat i cooperació de Girona)

Montserrat Rodríguez (ACAPS-Girona i Consell Municipal de Solidaritat i cooperació de Girona)

Carles Serra (ACAPS-Girona)

Jaume Soler (Soarpal i Consell Municipal de Solidaritat d'Arbúcies / alcalde d'Arbúcies i secretari del FCCD)

Martí Subirà (Plataforma de Solidaritat de Calella i membre d'ATTAC)

Pilar Rocafort (Plataforma de Solidaritat de Calella i regidora de Solidaritat de l'Ajuntament de Calella)

Lluís Miracle (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Mari Soler (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Xavier Subirà (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Maria Chaos (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Oscar Ojer (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Oscar Fruitós (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Narcís Nogué (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Josep Maria Torrent (Plataforma de Solidaritat de Calella)

Júlia Liquete (Càritas Calella)

Josep Basart (alcalde de l'Ajuntament de Calella), a la cloenda

Obam Micó (Migra.Media i AMIC-Girona)

Ricard Vilaregut (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Oficina Catalunya)

Lluís Basteiro (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Oficina Catalunya)

Assumpta Ordeig (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma d'Osona)

Anna (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma d'Osona)

Dona Vic (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma d'Osona)

Quico Castanyer (Soarpal i Consell Municipal de Solidaritat d'Arbúcies)

Begoña (gerència de la Universitat Central de BCN i membre d'ATTAC)

Juan García (comitè Catalunya d'ATTAC)

Jesús Álvarez (Centre de Formació del Col·legi d'Economistes de Catalunya i membre d'ATTAC)

Carlos Frade (comitè Catalunya d'ATTAC)

Vicenç Martí (regidor de cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar)

Núria Massegú (Fundació per la Pau-Girona i GRAMISS)

Edmon Ribatallada (Soarpal i Consell Municipal de Solidaritat d'Arbúcies)

Susana Martínez (C.A. Salt-Quilalí)

Josep Gelpí (Plataforma Malgrat x Sàhara)

Dona Malgrat (Plataforma Malgrat x Sàhara)

Carles Puertas (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma del Maresme)

Roser Colomer (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma del Maresme)

Laura Espinasa (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma del Maresme)

Omar Camara + sis companys (Associació africana Moussa Molo-Maresme)

Divuit membres d'una ONG francesa vinculada a la Comissió d'Aagermanament Salt-Quilalí 

S'excusen

Lluís Jiménez (Fundació Pau i Solidaritat-Girona), és a Brasil

Francesc Carbonell (Desenvolupament & Migracions-Girona), postoperatori

Cristina Andreu (Fundació SER.GI)

Dolors Bassa (Comissió Nord-Sud de Torroella de Montgrí)

Joan Quer (Girona Solidaria)

Ignasi Lacuesta (Justícia i Pau-Girona)

Sebas Parra (Comissió d'Agermanament Salt-Quilalí)

Roser Loire ((Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma del Maresme)

Isabel López (Xarxa Ciutadana per a l'Abolició Deute Extern-Plataforma del Maresme)

Carme Heras (Càritas Pineda de Mar)

Antoni Borràs (Càritas Calella)

Joan Ramon "J" Vidal (Arenys Solidàri)

Pili (Arenys Solidàri)

Jordi Bayarri (Justícia i Pau i Plataforma Malgrat x Sàhara)

Maria Carme Aubanell (regidora de Solidaritat de l'Ajuntament de Malgrat de Mar)

Ramon Pijoan (rector de la Parròquia de Calella i Taula Unitària del Deute Extern de Calella)

Breu avaluació dels darrers setze mesos de la Coordinadora

La Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme va néixer el gener de 1994 en les primeres Jornades de Solidaritat Nord-Sud celebrades a Torroella de Montgrí. Des d'aquell moment s'han anant aplegant dotzenes d'entitats que treballen en l'àmbit de la solidaritat i la cooperació descentralitzada al desenvolupament.

Es recorda el nombre d’entitats que han signat el Codi Ètic de la Coordinadora (41; se citen) i que sumades amb els col.lectius que participen d’alguna manera u altra de la Coordinadora d'ONG Solidàries som al voltant de 69 (se citen), que treballen en els àmbits de l'agermanament amb els municipis dels països empobrits, en la defensa dels drets cívics dels ciutadans immigrats i, en general, de la solidaritat i dels drets humans.

La Coordinadora participa com a tal al Consell Assessor del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i al Consell Municipal de Solidaritat i cooperació de Girona i manté diferents convenis de col.laboració amb diverses entitats privades i públiques (Editora d'El Punt; Ajuntament de Girona; COPE-Empordà; properament amb el setmanari "Empordà" i amb el portal d'internet Sappiens.com).

Recentment, el 24 de gener proppassat, la Coordinadora d'ONG Solidàries ha rebut el Premi Sant Fèlix 1999 atorgat pel Bisbat de Girona. Anteriorment, “El Punt”, en conveni amb la Coordinadora, també va ser guardonat amb el Premi Sant Fèlix'96 per la redacció setmanal de les planes de "Solidaritat i cooperació" i igualment va rebre el Premi Ferrer Eguizabal 1995 creat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. El projecte, actualment una realitat, Centre De Recursos -CeDRe- de la Coordinadora va obtenir la Beca Joaquim Franch 1995 de l'Ajuntament de Girona.

En el darrer any ha promogut i promou campanyes que han tingut un gran ressò social: com la del 0,7% a les escoles; la incidència en les polítiques municipals de solidaritat i cooperació (memòria pròpia); la campanya de l'Agenda Llatinomericana 2000 (memòria pròpia); al darrer mes de desembre, la manifestació ciutadana de suport als drets cívics dels veïns immigrats (memòria-album de fotos); la tancada solidària del 12 i 13 (primer aniversari de la mort de Josep de Delàs) de febrer de rebuig als fets racistes d'El Ejido als locals dels sindicats a Girona; la campanya "Deute extern, deute etern?" i per a l'Abolició del Deute Extern dels països empobrits i la Consulta Social realitzada el 12-M passat (memòria a la web), a sis dies del primer aniversari de la mort de Benigno Mancebo; l'organització, amb Acció contra la Fam, del Curs de Brigadistes 2000 de les entitats solidàries amb Nicaragua i Centreamèrica... Sense oblidar les actuacions en accions humanitàries urgents relacionades amb situacions d'emergència. 

Secretariat i autorganització de la Coordinadora

En un primer moment, es proposa que hi hagi una o dues persones que actuïn de secretariat i siguin elegides per consens. Aquesta tasca s'està portant a terme actualment des del CeDRe -secretaria tècnica de la Coord'ONG Solidàries-, però no és la responsabilitat que li compet.

Es proposa que continuïn les Comissions de treball, i/o que es reactivin perquè són molt efectives, i es suggereix que siguem flexibles en el sentit que se’n puguin crear de noves segons les necessitats o les campanyes que vagin sorgint.

Reforçar el treball de les Comissions de treball següents (les existents/i per crear):

Comissió per a l'Abolició del Deute Extern dels països pobres

Plataforma per a l'Abolició del Deute Extern-Maresme

Comissió de Polítiques municipals de Solidaritat i cooperació

Comissió de l'Agenda Llatinoamericana

Comissió de Vocals de Consells/Taules/Comissions Municipals de Solidaritat i cooperació (per crear)

Comissió de Mitjans de comunicació

Comissió d’Autofinançament (per crear)

Les diferents comissions de treball poden ser els referents (actuant com a portaveus i ponents de línies d'actuació). La secretaria tècnica (CeDRe) pot derivar als mitjans de comunicació cap als portaveus o membres d'aquestes comissions.

Potser caldrà replantejar-se les comissions actuals existents o crear-ne de noves: es troba a faltar una Comissió que treballi els temes d'immigració i racisme; les que tracten de polítiques municipals i consells podien sumar-se;...

Les comissions han de ser flexibles i aprofitar-se del correu electrònic per possibilitar i potenciar una major participació i implicació.

D'altra banda, es proposa que s’utilitzin, com a eina de treball comú de la Coordinadora, els punts d’actuació acordats en la V Jornades d'Arbúcies, en l'àmbit local i global:

• Treballar activament per la condonació/abolició del Deute Extern.
• Destinar l'1% del pressupost ordinari de les institucions públiques a la Solidaritat i la cooperació per al desenvolupament dels països pobres.
• Donar suport actiu a una xarxa gironina de comerç just.
• Treballar en l'elaboració d'un programa d'educació en valors per portar-lo a terme als centres educatius de les comarques gironines i l’Alt Maresme
• Crear un Observatori de la solidaritat i la cooperació a les comarques gironines i l’Alt Maresme.
• Treballar pel reconeixement del dret a vot de tothom.
• Donar suport al moviment associatiu solidari en general i a la Coordinadora d'ONG Solidàries en particular. Traduint a la pràctica aquest compromís mitjançant un conveni entre la Diputació de Girona (i Barcelona) i la Coordinadora per tal de consolidar el seu
• Centre De Recursos, el CeDRe, al servei dels municipis i donar suport a les campanyes de la Coordinadora: polítiques municipals, condonació/abolició Deute Extern, Agenda Llatinoamericana...

Es pregunta cap on volem anar i en funció dels nostres objectius com a Coordinadora, establir un/el secretariat. No ens cal cap "líder carismàtic". S’està d’acord en què tots podem representar la Coordinadora en un moment determinat i en funció del tema que es tracti.

Primer de tot i un cop més, cal diferenciar els conceptes “secretariat permanent” del de “secretaria tècnica” de la Coordinadora, assolida aquesta última responsabilitat pel CeDRe tal com consta en el projecte del Centre De Recursos i als seus estatuts com a associació-instrumental de la Coord’ONG Solidàries. Així doncs, la figura i funcions del “secretariat permanent” hauria de reconvertir-se en la de portaveu o grup col.lectiu de portaveus, en la línia de l’acord anterior.

Es recorda que el secretariat permanent no només actuava de portaveu sinó que també proposava línees d’actuació i d’establir les relacions institucionals. S’apunta que la Comissió de Polítiques de Solidaritat seria un bon punt de referència per a aquesta responsabilitat que no és àmbit del CeDRe.

La Coordinadora ha de ser la consciència dels polítics, no la seva competència ni la dels partits, i així ens han d’entendre. La funció política de les persones que treballem la Solidaritat cal focalitzar-la en dues dimensions: pressió cap els polítics per a que la seva actuació s’adeqüi a l'ètica i denúncia davant de situacions contràries als drets humans i a la solidaritat en general entre les persones. Tot això, en el cas de la Coordinadora, agafant com a referent l’ideari del nostre Codi Ètic.

S'introdueix el tema de la desobediència civil com a component d’èxit de la Campanya de la Consulta Social per a l'Abolició del Deute Extern i per tenir-ho en compte en futures campanyes. Altres valoracions aportades apunten que la Xarxa Ciutadana no va desobeir res, ja que no se li va donar cap ordre, ni de prohibició. En cap moment es varen donar indicacions des de l’Oficina de la Consulta en el sentit de desobeir. El component d’èxit va ser, no la desobediència civil, sinó l'actuació inadequada de determinats estaments institucionals. El sentit de fer la Consulta el dia 12-M no era provocar una desobediència, sinó de fer ús d’un dret constitucional. Per altra banda, la Junta Electoral Central només va comunicar una instrucció desautoritzadora el dia 13-M, és a dir, un dia després de la jornada electoral.

La funció de pressió social i política dels membres de la Coordinadora ha de moure’s en d’altres paràmetres: No té sentit la desobediència en si mateixa com a element estratègic, sinó que se’n pot fer ús en situacions determinades. El fi utòpic a assolir seria el “manar obeint”, més que el desobeí els qui manen com a objectiu “per se”.

S’accepta que dintre la Coordinadora hi hagi col.lectius que opinin diferent, però no pot assolir-se un consens ideològic de la pròpia Coordinadora en el sentit de promoure la desobediència civil com a objectiu estratègic.

0,7% i les relacions amb les administracions públiques

Es posa sobre la taula el tema dels pressupostos o partides on s'aplica el 0,7% d'aportació municipal per a solidaritat i cooperació descentralitzada al desenvolupament. Així com la implicació d'altres administracions públiques.

Cal anar veient el 0,7% com un objectiu correcte, però insuficient. Es fa palesa la necessitat de posar els ulls en d’altres referents, com l’Abolició del Deute Extern, o dels mecanismes perversos generadors d’especulació i de marginació. Les causes de desequilibri estructural, amb l’ajut de les noves tecnologies, provoquen injustícia allà, però també aquí, i cada cop més. Caldrà repensar la cooperació en el sentit de corregit la maquinària d’especulació i usura mundial. Una imatge pot ésser la de posar “un gra de sorra” en els engranatges tant ben untats del sistema econòmic.

Es comenta la frase d'Aliou Diao: “la millor manera de fer cooperació des d’aquí és acollir bé els immigrats”. En qualsevol cas, no es pot menysprear les tasques de cooperació de tantes ONG i voluntaris implicats.

Es diu que no només hem de vigilar què es fa amb el 0,7 % sinó també amb el 99,3% restant. Cal vigilar, doncs els pressupostos municipals, en concret l’evolució de les partides d’assumptes socials.

Es proposa que l’objectiu d'aconseguir que a tots els municipis hi hagi un Consell / Comissió / Taula /.../ i/o regidoria de Solidaritat es mantingui i s’avanci en aquesta línia. (Malgrat tot, el terme Consell és inteligible per tothom i el més estès).

Es recorda que els sis vocals de la Coordinadora al Consell Municipal de Girona instin a l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona i als regidors implicats que, d’una forma clara i definitiva, canviïn la denominació “Consell Municipal per a la Cooperació” per la de “Consell Municipal de Solidaritat de Girona”, en la línia del que la Coordinadora ve proposant des de les IV Jornades i que Joan Manuel del Pozo, aleshores tinent d’alcalde de Cooperació del consistori gironí, va acceptar a Arbúcies l’any passat. Proposta que es fa extensiva a tots els municipis en situació semblant.

Diverses aportacions ens recorden la necessitat de treballar amb la totalitat dels regidors membres d’un consistori municipal i obrir les nostres relacions més enllà dels regidors de l’equip de govern. Hem de treballar amb la totalitat dels regidors, grups municipals de l'oposició inclosa. També als partits/candidatures que no hi són representats als ajuntaments.

Una de les aportacions del GES (era sobre la taula i s'adjuntarà amb aquestes conclusions) a les VI Jornades, a través d’un document, és la denúncia que als ajuntaments normalment els és fàcil ajudar països llunyans (aportant diners o adherint-se a campanyes "sobre el paper"), però el que els costa fer és recolzar o comprometre’s en temes més propers. El document parla d'"una bona part de les persones més crítiques i sensibles del nostre entorn". És un paràgraf contundent en el que potser tots ens hem de veure reflectits d'alguna manera, entenen que és un esborrany i que es pot perfeccionar el seu redactat, però és vàlida en la intenció.

Obrir la Coordinadora a altres col.lectius

Tocat el tema d’una possible “expansió” o obertura de la Coordinadora a altres entitats, es comenta que obrir-nos no necessàriament implicarà que hi hagi més solidaritat o més gent solidària. Caldria veure què vol dir “obrir-nos”. Si es parla d'incloure altres grups, què tenen aquests grups per que no puguin considerar-se ONG/Associació solidaria? És que potser no som ben diversos els grups que hi som ara mateix? Quin perfil tindria un grup amb objectius solidaris que no hi pugues entrar tal com estem? Si del que es tracta és de treballar conjuntament amb associacions de veïns o d’altres col·lectius ciutadans (grups d’okupes potser?), es pot fer, això no implicaria haver-los d’admetre com a membres. Per a fer-ho cal que siguin grups ciutadans que tinguin entre els seus estatuts/finalitats la promoció i reforç de la Solidaritat, en el marc de l'ideari del nostre Codi Ètic.

Blanes Solidari diu que hem de ser més agosarats i obrir-nos a altres col.lectius i s'informa el model de la Comissió del 0'7% a Blanes. Des de la Coordinadora d'ONG i Entitats de l'Alt Empordà també s'aporten dades sobre aquesta experiència comarcal. Cal impulsar, coordinar i estendre, des de les entitats solidàries, xarxes ciutadanes de solidaritat i situar-nos després -si convé- en un segon pla, per tal que altres assumeixin les seves responsabilitats.

Arbúcies explica la composició del Consell Municipal de Solidaritat del municipi on es troben representades totes les entitats cíviques de la població, solidàries i socials.

Tot i així, no hauríem de perdre de vista les estratègies del sistema per a dividir-nos. Fer entrar entitats que no tinguin clars objectius solidaris i de denúncia del sistema i de les seves injustícies, pot esdevenir no tan sols un paradigma de dispersió d’objectius, sinó que pot vehicular “cavalls de Troia” dintre nostre.

Autofinançament

Es proposa crear una Comissió de treball per trobar noves maneres de finançament de la Coord'ONG Solidàries i del CeDRe:

Mitjançant quotes de les ONG membres de la Coordinadora?

A través de la Diputació de Girona i/o Barcelona?

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament? (qui ja ha aprovat una sol.licitud de finançament per valor de 2.500.000 PTA)

Autofinançament mitjançant una botiga/xarxa de comerç just?

Ampliar horari d'atenció del CeDRe...

Cal buscar noves fonts. S'acorda que la Comissió esmentada la conformi, entre altres, Ignasi Lacuesta (JiP). Se li farà la proposta.

La clau està en diversificar les fonts de finançament, mantenir la independència i, tanmateix, entendre que les infraestructures que aconseguim dels ajuntaments, són conquestes de la societat civil.

(I quan la societat civil municipal o comarcal es torna racista, com a El Ejido¿què?).

Barraka de Fires de Girona

S’acorda que caldrà discutir la conveniència de mantenir de quina manera la Barraka de Fires de Sant Narcís de Girona.

Es suggereix el patrocini de petites empreses (ètiques).

Si finalment se’n acordés la viabilitat, Martí Subirà ja té algun contacte amb empreses en aquest sentit.

Es proposa treballar la possibilitat de programar sessions de cinema a Girona de caràcter solidari per tal de recaptar finançament.

Es creu que és important mantenir la Barraka i que potser el que cal és replantejar-la per tal de tenir una presència a les Fires de Sant Narcís de Girona.

Xarxa Ciutadana per a l'Abolició del Deute Extern

Possiblement el 3r Encontre Estatal de la Xarxa Ciutadana a Barcelona es farà alguna acció de protesta pel poder que té la Junta Electoral Central durant una campanya electoral; unes juntes que no han estat escollides democràticament.

Es fa saber que la revista "Illacrua" ha concedit un premi a la Xarxa com a millor iniciativa ciutadana.

Des de l’Oficina de Catalunya de la XCADE informen que aquest mateix cap de setmana té lloc a Barcelona una reunió preparatòria del 3r Encontre Estatal de la RCADE, que tindrà lloc els dies 29 al 31 d’abril. Es crearan tallers de treball per tractar els diferents temes: el deute privat; l’adhesió a moviments internacionals com Jubileu’2000, ATTAC o d’altres de semblants; el futur de la Xarxa Ciutadana, la democràcia directa (proposta d’Enric Duran en la línia de canviar la llei de les iniciatives legislatives populars-ILP); observatori del Deute Extern, etc.

Hi ha la qüestió de la “legalització” o no la Consulta en relació a les actuacions de les juntes citades anteriorment. Per fer-ho s’ha d’anar o bé al Tribunal Suprem, que té la mateixa composició de les juntes electorals i, per tant, hi ha poques possibilitats que la “legalitzin”, o bé pel Constitucional, que suposaria molt de temps i diners (segurament més d’un milió de pessetes). El recurs, òbviament, no seria per la “legitimació” de la Consulta, que per altra banda ja ho és prou de legítima i legitimada: és important no confondre conceptualment lo “legítim” amb lo “legal”. Més aviat el que es planteja és un recurs contra l’actuació i/o resolucions de la Junta Central i de certes juntes locals o de zona.

Des de la Plataforma d’Osona comenta el fet que hem estat conscients que som persones polítiques i ens hem pronunciat sobre un tema del qual els polítics no ens demanaven l’opinió, ens hem sentit actors de la campanya, no objectes sinó subjectes. També destaca de la campanya de la Consulta la creativitat i imaginació emprada.

S’informa que la Xarxa no té la intenció de constituir-se com a organització o associació, sinó que continuarà essent un moviment que aglutina ciutadans i ciutadanes i entitats molt diverses. Es diu que s’ha demostrat que hem de confiar en la gent del carrer, en el seu potencial de resposta davant d’iniciatives com aquesta...

S’acorda la conveniència de treballar conjuntament la XCADE-Plataforma del Maresme i la Coordinadora d’ONG Solidàries com a referent de la XCADE a les comarques gironines i l’Alt Maresme.

La xarxa ha demostrat una gran eficàcia i operativitat. És important donar-li continuïtat i suport. Pot ser un instrument d'informació alternativa i contrainformació mentre païm el que ha passat i s'estudia una altra campanya i el futur de la Xarxa. 

Catalunya amb el Sàhara

Presentació del llibre "Sàhara Occidental. Passat i present d'un poble"

(A la venda al CeDRe)

Migra.Media

La Coordinadora pot implicar-se d'alguna manera en el projecte de vincular Migracions i Mitjans de comunicació?

ATTAC (Acció per a la Taxació de les Transaccions financeres per a l'Ajuda als Ciutadans)

Documentació amplia d’ATTAC s’inclou en els materials elaborats per la Plataforma de Solidaritat de Calella,

lliurats com a Dossier de les VI Jornades (exemplars al CeDRe).

Haurem d’aprovar a la reunió ordinària de la Coordinadora si ens adherim a aquesta proposta i de quina manera.

Ho inclourem en el proper ordre del dia ordinari.