La cooperació al desenvolupament, l’assignatura pendent dels ajuntaments gironins

La fotografia resultant que fa la Coordinadora d'ONG Solidàries és la d’una gran desconnexió entre els ens locals i l’administració catalana pertinent, i la d’un territori amb un teixit associatiu solidari molt actiu que no es veu recolzat pels seus propis ajuntaments.

Fruit d’aquesta desconnexió entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals gironins -no hi ha espais de coordinació-, s’ha detectat un gran desconeixement de les línies estratègiques i els enfocaments marcats per la Direcció General de Cooperació que, de fet, no s’adapten i estan molt allunyats de la realitat i les necessitats gironines. Així doncs, els ens locals que fan cooperació no tenen plans directors actualitzats i en coherència amb les polítiques públiques de cooperació per les que aposta avui la Generalitat: feminista i basat en els Drets Humans. És el cas també d’aquells municipis més grans com Figueres i Girona, amb certa estructura tècnica en l’àrea de cooperació. La diagnosi, però, posa en valor l’important treball en sensibilització i educació global en Drets Humans, Migracions, Pau i Gènere que s’hi fa.

Una altra característica de la cooperació gironina és que els municipis prioritzen les actuacions en els territoris d’on prové la majoria de la seva immigració i que acostuma a estar relacionada, també, amb les seves entitats socioculturals i solidàries. D’altra banda, en tota la demarcació actualment només funcionen dos consells municipals de cooperació (a Girona i Figueres), uns organismes de transparència i cogovernança, que són vistos per contra, com a mecanismes que generen més feina burocràtica. Tot i així, des de la Coordinadora d’ONG Solidàries s’ha volgut remarcar que “hi ha molt marge de millora en cooperació a nivell municipal” i més tenint en compte que segons l’enquesta feta a principis de març pel Fons Català de Cooperació, el 76% de les persones de les comarques gironines enquestades considera important destinar una part del pressupost a la cooperació al desenvolupament.

L’anàlisi constata com malauradament encara són pocs els ajuntaments gironins que aposten per la cooperació al desenvolupament i que només 6 dels 221 municipis del territori mantenen convocatòries de subvencions de lliure concurrència en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. Això sí, hi ha també una altra via de finançament que és la subvenció directa. En aquest sentit una de les recomanacions que fa l’estudi és l’augment pressupostari de cares al 2030 per tal d’apuntalar, i malgrat la crisi econòmica, l’històric 0,7% que els ajuntaments haurien de destinar a la cooperació.

D’entre les propostes de millora que recull l’estudi de la Coordinadora destaquem:

• La necessitat de crear una Xarxa de Municipis gironins per a la Cooperació al Desenvolupament també com a pas necessari per a coordinar una veu pròpia que superi el centralisme predominant i representi les característiques pròpies de la cooperació gironina en l’àmbit català.
• Reforçar la capacitació de tècnics municipals i càrrecs electes en enfocament de Gènere i basat en Drets Humans, com a pas previ per alinear les polítiques públiques de la cooperació catalana.
• Definir els documents estratègics per orientar les polítiques locals de manera individual o mancomunada entre municipis.
• Millorar la coordinació i el treball a la demarcació amb la Generalitat de Catalunya, tant a la Direcció General com a l’Agència Catalana de Cooperació.
• Millorar el finançament local a la cooperació: tant per a l’enfortiment de les entitats gironines, com per a personal tècnic de l’àmbit de la cooperació.

L’estudi ha inclòs diverses fonts, així com entrevistes qualitatives per poder obtenir una fotografia àmplia de les polítiques de cooperació que es fan a les comarques gironines i que pren com un punt de partida a tenir present. Properament es publicarà tota la diagnosi en una nova línia de publicacions de la Coordinadora d’ONG Solidàries.