¿El Mejor de los mundos? : un paseo crítico por lo que llaman democracia IND

Durant la meva estada a Caracas em va indignar un programa d'una televisió privada que consistia en un concurs en el qual el premi era poder rebre l'assistència sanitària per a una greu dolència, en alguns casos mortal. No entenia la misèria d'aquesta televisió que convertia el lògic dret humà a la salut en el premi d'un concurs.

Alguna cosa similar vaig tornar a sentir després a Espanya en contemplar a cinc mil persones acampades durant una setmana en la localitat de Fuenlabrada sota l'hivernal fred madrileny per apuntar-se a la llista de la compra d'un habitatge per 120.000 o 168.000 euros, de la qual no encara no existia ni sòl adjudicat. Un dels acampats s'encarava amb els responsables municipals reclamant sòl per a la construcció: «hi ha sòl de sobres i que el polítics sàpiguen que els que estem aquí tenim una cita amb les urnes dins de tres anys». No hi ha sòl de sobres, el que  hi ha de sobres són cases ja construïdes i sense habitar, tres milions per ser exactes.