Meunier, Henri
Fons bibliogràfic, Narrativa
Edat mínima: 4
Drets, Pau, Antimilitarisme i Conflictes
Català
NI MEU
És un conte breu, però amb un missatge molt clar: la intolerància, el racisme i la fòbia al que és diferent no porten enlloc.
A un parc on regna l’harmonia arriba un furgó policial i els agents detenen una senyora negra perquè no presenta els papers que s’ha deixat a casa. Però les detencions no s’acaben aquí: amb la frase “No cola, a la garjola!”, l’agent amb més graduació també deté un gat verd i un ocell que li sembla estrany —tots sense papers—, fins que un xiquet vol ser detingut perquè no es vol quedar al parc que ha perdut tot l’encant sense aquells companys detinguts. El gendarme fins i tot acaba detenint el Sol perquè acaba d’arribar de l’Orient i tampoc presenta els papers.
Una faula càustica sobre la intolerància i la desmesura en l’aplicació de la llei d’estrangeria que pot servir per a treballar amb els menuts aquest tema que no acaben de comprendre, com diu a la coberta posterior, ja que no entenen què passa quan la policia deté a algun immigrant sense papers: no saben si és que ha fet alguna cosa dolenta.
El llibre els ajudarà a entendre aquestes situacions que se’ls escapen. Els més grans també els agradarà aquesta peripècia sense sentit i la ridiculesa dels motius de les detencions. El text és molt breu —en lletra de pal i lligada— i les il·lustracions, d’estètica molt actual, resulten bastant llampants sense utilitzar massa colors.