Un dels canvis més importants de la reforma del RLOEx és el fet d’autoritzar sempre a treballar als joves. Això implica que el permís de residència comportarà un permís de treball quan el menor tingui els 16 anys i es mantindrà quan el noi compleixi els 18 anys i deixi d’estar tutelat per la comunitat autònoma. D’altra banda, es redueix l’acreditació de mitjans de vida propis per a renovar el permís de residència. L’anterior reforma els abandonava en un atzucac ja que no podien renovar la seva residència si no podien acreditar uns mitjans de vida propis alhora que els vetava l’accés al mercat laboral.
Amb aquests i altres canvis, a priori s’obre un ventall d’oportunitats per als joves. Però també és cert que encara no se’ns ha explicat com es desplegarà la reforma, ni quins recursos destinarà l’administració per implementar-la. Parlem per exemple de la situació a Girona, on hi trobem una subdelegació del govern col·lapsada, sense cites prèvies per tràmits molt més senzills, i amb centenars de recursos presentats sense resposta: com es pensa afrontar aquest panorama?
No tot són bones notícies. Tot i l’avenç que implica la reforma, no tothom se’n beneficia. D’entrada, les persones ex-tutelades de més de 23 anys no podran regularitzar la seva situació. Tampoc ho podran fer les estrangeres que no hagin estat tutelades, encara que tinguin menys de 23 anys. Per tot plegat, des dels moviments socials diem que és una reforma a mitges tintes.
