Una porta massa tancada

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. El padró hauria de ser l'eina bàsica per garantir l'accés als drets fonamentals de la ciutadania, però en alguns casos, s'hi posen obstacles amb greus efectes colaterals.

Fa pocs dies la Coordinadora d’ONG Solidàries presentava la diagnosi El padró, una porta als drets?, que feia una foto fixa de l’accés a l’empadronament a les comarques gironines. El padró municipal hauria de ser l’eina bàsica per garantir l’accés als drets fonamentals de la ciutadania, i els ajuntaments, els primers interessats a garantir els drets del seus veïns i veïnes. Haurien de veure el padró, doncs, com un mitjà per millorar la convivència als seus municipis, i no com una arma per destriar qui viu i qui no, als pobles i ciutats de casa nostra. Malauradament, i segons l’informe, a les comarques gironines l’empadronament s’ha convertit en una de les barreres més dures per a les persones migrades, que perpetua la seva exclusió social i dificulta la seva integració. I lluny de ser anecdòtic, parlem d’un problema estructural. L’estudi de la coordinadora posa de manifest que el 52% dels municipis consideren que l’accés al padró és avui més complicat que fa uns anys. Una tendència que contradiu de ple el marc legal que obliga els ajuntaments a empadronar totes les persones que resideixen als seus municipis, independentment del cognom, el color de pell, la ideologia o les creences religioses: tothom! Com ja vam veure a Barcelona, la pressió social pot ser mala consellera i les restriccions al domicili fictici o l’exigència de mil i un documents, que la llei no exigeix, són pràctiques “creatives” d’alguns ajuntaments per escapolir-se dels seus deures envers la ciutadania. Aquesta obstaculització al procés d’empadronament, podem dir-ho alt i clar, afavoreix l’explotació laboral, agreuja la inseguretat residencial, fomenta el relloguer abusiu, la proliferació d’infrahabitatges i fins i tot pràctiques il·legals com el cobrament per facilitar una adreça on empadronar-se. Però és que també generen un impacte profund en la salut mental de les persones afectades, que poden desenvolupar estrès crònic, ansietat i, fins i tot, depressió.

L’accés al padró no és només un tràmit administratiu. És el primer pas cap a la igualtat de drets i cap a una vida digna. Cal que les administracions locals compleixin amb la seva obligació legal i moral, i obrin la porta cap als drets i la dignitat.