Tortura i altres tractes cruels, inhumans i degradants

PER XAVIER MERINO I SERRA. L'autor reflexiona entorn la tortura i els maltractaments.

El 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, en rellegir la Declaració Universal proclamada per l’ONU l’any 1948, em vaig preguntar si hi ha governants que la considerin vigent i s’hi sentin compromesos.

Hom no pot evitar de veure com són vulnerats arreu: el nombre de refugiats o desplaçats al món és de més de seixanta milions, 4.636 persones en cerca de refugi mortes a la Mediterrània fins al novembre, milers d’immigrants a la zona de Ceuta i Melilla esperant de poder passar a Europa, la UE paga Turquia perquè retingui i torni als seus països els milers de persones que busquen refugi a Europa, 21 milions de persones són víctimes de treball forçós, 4’5 milions són víctimes d’explotació sexual, 4’3 milions d’aturats a l’Estat espanyol, una part dels quals no té cap ingrés econòmic, 30.000 persones sense sostre a Espanya, més del 20% de la població espanyola viu per sota del llindar de pobresa...

De què serveix que gairebé tots els estats del món hagin signat la Declaració dels Drets Humans? Quants es preocupen per complir el seu compromís? Són conscients que haver-los signat els comporta respectar-los i fer-los respectar? O, potser, consideren que van signar una utopia irrealitzable i que no cal que s’hi amoïnin?

Per no estendre’m massa em limitaré a parlar de la tortura, tema que he treballat a Justícia i Pau i a l’ACAT. Totes dues entitats, a Girona, entorn del 26 de juny, Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura, organitzem algun acte relacionat amb el tema. Enguany vam reflexionar sobre la tortura en sentit ampli amb una taula rodona sobre “Els marges de la tortura”. Hi participaren els professors Anna Quintanas i Joan Vergés, del Departament de Filosofia de la UdG, moderats per Salomó Marqués, del Departament de Pedagogia de la mateix universitat.

Havíem donat als ponents pistes sobre el que ens semblava que també es pot considerar com a tortura. Hi incloíem fets tan diversos com el rebuig dels refugiats per part de la UE, la contenció violenta de la immigració africana a les tanques de Ceuta i Melilla, l’esclavitud que encara hi ha al món, el creixement de la quantitat de persones que viuen per sota del llindar de pobresa, els desnonaments, els sense llar i sense sostre, la violència de gènere la solitud de les persones grans. Faré un resum de les reflexions que vam fer tots plegats, ponents i públic.

L’article 5 de la Declaració diu que “Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”. La definició de tortura, segons la convenció de l’ONU, és molt llarga però es pot resumir dient que “tortura” és infligir intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, físics o mentals, per obtenir-ne informació, una confessió o castigar-la per quelcom que ha fet, sempre que siguin infligits per un funcionari públic o una persona autoritzada.

Comte-Sponville, al seu Diccionari Filosòfic, diu que “tortura és imposar a algú, deliberadament, un sofriment extrem, en ocasions per pura crueltat (...)”. Aquesta definició permet la inclusió de la violència de gènere en el camp semàntic del mot.

A la taula rodona és digué que cal distingir entre tortura, que sempre és un acte, i sofriment, que el pot produir una persona o el sistema. S’afirmà que si la crueltat es produeix en la relació entre dues persones, llavors sí que hi ha tortura. La tortura requereix que qui és torturat i qui tortura es puguin mirar als ulls. La tortura busca destrossar la persona fent-li mal cara a cara.

Es remarcà que, per exemple, un desnonament no és un acte de tortura perquè no hi ha aquest cara a cara. El porten a terme agents judicials que no deuen conèixer les persones desnonades i ho fan protegits per policies que vetllen per l’acompliment de la resolució judicial. Això és injustícia del sistema que, com és habitual, perjudica el més feble. Sí, però, que va contra l’article 5 de la Declaració de Drets Humans.

S’afirmà que qui tortura vol prendre la dignitat a la persona torturada, que li vol destrossar aquella cosa preciosa que tots portem a dintre, i no és conscient que en destruir la dignitat d’aquella persona destrueix la seva pròpia dignitat.

El segle XXI ja ha vist casos terribles de tortura a la presó de la Base Naval americana de Guantánamo o a la presó d’Abu-Grahib a l’Iraq. A començament del 2014 hi hagué els fets de Tarajal en què la Guàrdia Civil disparà bales de goma a un grup d’immigrants que intentaven arribar a Ceuta nedant, fet que va provocar un mínim de quinze morts. Setze agents van ser imputats per possible homicidi imprudent i, posteriorment, absolts. I ben segur que en trobaríem molts altres casos.

He parlat de la tortura però, també, d’altres tipus de violència o de maltractaments que no es poden incloure en el concepte de tortura però que són cruels, inhumans i degradants, com ara els desnonaments.

Cal que reflexionem sobre aquestes xacres de la societat i del sistema polític, que en siguem conscients, que assumim i fem nostra la Declaració. I que pensem què podem fer per ajudar a eradicar aquestes xacres socials i que actuem en conseqüència. Una de les coses que sí que tenim al nostre abast és no votar els partits o coalicions que no es proclamin obertament contraris a aquestes pràctiques inhumanes, cruels i degradants. I si hi pensem trobarem altres accions al nostre abast.

Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau i ACAT de Girona.

Publicat al Diari de Girona>>