Som només un necessari i singular granet de sorra...
PER SEBAS PARRA. L'autor parla d'aixecar murs contra l'extrema dreta mitjançant l'educació crítica, la difusió dels Drets Humans, la recuperació de la memòria històrica i la lluita per la igualtat de drets. Davant les mentides, educació alliberadora per "desocultar" la realitat.
«...No es pot negar que l’extrema dreta fa bé la feina bruta de marcar agenda en defensa d’una visió patrimonial i gens democràtica del poder, que ha de ser òbviament dels poderosos. I avança entre les mentides, l’odi i l’aplaudiment d’una part creixent de la població.» Carme Vinyoles. Mentides plenes d’odi. El Punt Avui. 6-1-2019
Llegint-te Carme penso que el patriarcat, ben representat per allò que diuen l’extrema dreta, també avança entre mentides, odi i l’aplaudiment d’una part creixent de la població, ocultant tot allò que pugui dignificar i valoritzar les dones i la seva lluita per la igualtat... [Hem celebrat l’any que acaba de marxar el 50è aniversari de la Pedagogia de l’oprimit de P. Freire on ja insistia que el principal objectiu de l’educació alliberadora és la «desocultació» de la realitat. I a aquesta feina he dedicat moltíssimes energies al llarg de la vida...] És per tot això que aprofito aquests primers dies de l’any que la premsa dedica a fer els «resums de l’any» des de diverses perspectives per tal de visualitzar mínimament en aquestes ratlles dos treballs que venim portant a terme des de La Guerrilla Comunicacional [LGC, http://www.miraicrida.org/]. Dic mínimament, doncs, estem trobant moltes dificultats a l’hora de fer difusió mediàtica, especialment via premsa... Pot ser que com tots dos estan centrats en dones d’aquelles que no anuncien perfums aquests dies li resti interès als temes que tracten? Suposo que tampoc ajuda que els canals de difusió propis de LGC, en lluita contra la mercantilització del pensament i l’extensió de l’analfabetisme polític, no siguin gaire estimats per la nomenklatura.
I sense més preàmbuls faig cinc cèntims dels treballs: el documental de Julio Suárez Leo a la vida [https://www.leoalavida.com/], un homenatge a la mestra cubana Leonela Relys, creadora del mètode d’alfabetització audiovisual Yo, sí puedo que ha permès l’alfabetització de més de 12 milions de persones iletrades en l’última dècada, i el llibre Tengo algo que contarte. Correspondencia entre dos mujeres, signat per La Habanera i Vicentita, dues dones que viuen una a l’Havana i l’altra a Salt i ens acosten aquestes dues realitats i més [http://miraicrida.blogspot.com/2018/07/el-libro-tengo-algo-que-contarte-es-ya.html].
[Confesso a qui llegeixi aquestes ratlles que fa molts anys que no havia viscut una experiència semblant amb les possibilitats de sensibilització que permeten uns materials artesanals, produïts amb molt pocs recursos i sense finalitat de lucre i amb una difusió fora dels dispositius comercials habituals. I amb la desconsideració, i fins i tot el menyspreu, de les nostres institucions oficials i els dispositius encarregats de distribuir els certificats de pedigrí -i els ajuts econòmics i de tota mena- i la difusió mediàtica. Malgrat tot, però, un exemple de la l’extraordinària i anònima -«ocultada» que diria P. Freire- feina de moltes petites associacions i col·lectius englobades en la marca «ONG»]
Algunes dades: Leo a la vida ha estat seleccionat i premiat en diferents festivals internacionals; es fa la Premier Mundial a la Sala 3 dels Multicines Infanta de l'Havana, plena de gom a gom, dintre del Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano de L’Havana, Cuba, i el 29 de maig es va fer la preestrena al Cinema Truffaut de Girona (70) [entre parèntesi nº d’assistents] i l’estrena a BCN (60) el 20 de setembre a ZumZeig Cinema i posteriorment s’ha visionat a Madrid/27è Festival de Madrid – PNR (74), Villabona/ Guipúscoa (69), Bilbao (21), Xàtiva (94), València (78), Pego (41), Gandia (53), Girona/Sala d’actes de la FEP-UdG (91) i Managua (NIC)/Clausura del Festival de Cine Latinoamericano y Caribeño de Buena Voluntad (90 aprox.) el 26 de novembre. En resum: en aquests pocs mesos de difusió s’han fet 11 projeccions -1 a Cuba, 1 a Girona, 1 a BCN, 4 País Valencià, 2 País Basc, 1 a Madrid i 1 a Managua- amb un total aproximat de 800 espectadors. Penseu que és un documental, producte audiovisual que aquí habitualment passa desapercebut...
Tengo algo que contarte. Correspondencia entre dos mujeres. es va presentar a Rubi/10è aniversari de la festa Cubanejant, el 21 de juliol, uns dies després de sortir de la impremta, iniciant-se la difusió a Salt el 14 de setembre i continuant a BCN/Barri de la Pau, Zizurquil/Guipúscoa, Bilbao, Blanes, BCN/Nou barris, Girona/Sant Narcís i L’Havana/Cuba. Total: 9 presentacions, concentrades en poc més de tres mesos amb una primera edició de 1.000 exemplars pràcticament esgotada.
I continuem, doncs la primera activitat de l’any de LGC serà una nova presentació a la Biblioteca Salvador Allende de Sta. Eugènia de Ter (dia 11) que continuarà amb tres presentacions mes de Leo a la vida a Vilafranca del Penedès (dia 17), Mollet del Vallés (dia 19) i Badalona (dia 25).
Aquesta feina amb una perspectiva de gènere i orientada a lluitar contra la discriminació envers les dones des de l’ocultació sociocultural es suma a un parell de treballs més de LGC que volia destacar: el treball per la recuperació de la memòria històrica centrat en la difusió del documental Mon Marquès: el combat de la memòria, també seleccionat en diversos festivals internacionals, i projectat, per citar només les comarques gironines, en Celrà, Salt, Girona -4 vegades: FEP-UdG, El Forn, Casa de Cultura/Girona Film Festival i Escola d’adults-, Blanes -2 vegades-, Lladó, Olot, i Arbúcies, i L’entrevista del mes, http://laentrevistadelmes.com/, una eina de lluita contra l’analfabetisme polític i per la generació de pensament crític, que el proper mes de juny arribarà als 10 anys i més d’un centenar d’entrevistes amb un total de 257.368 visualitzacions, de les quals 198.905 corresponen a les 11 entrevistes del 2018.
I la cirereta del pastís: La nit de la iguana, un cinefòrum a l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, en forma de cicles temàtics de 3 bones pel·lícules inèdites a les terres gironines, projectades cada tercer divendres de mes. El proper divendres, dia 18, a les 21:30h, podeu veure la primera del cicle sobre Cinema africà.
Torno al principi. Ara que tant es parla de «aixecar murs contra l’extrema dreta» des de LGC pensem que una bona manera d’assentar els fonaments d’aquests murs és continuar fomentant l’educació crítica, la promoció de pensament propi, la difusió dels DDHH, la lluita per la igualtat de drets, la recuperació de la memòria històrica, la generació de consciència ecològica i la desocultació de la realitat de les dones i la infàmia permanent de la violència masclista. Des de la nostra modesta associació us convidem a fer vostres aquests objectius, sumar-vos a totes les causes justes d’aquí i d’arreu, ser valentes, desobeir quan calgui i lluitar sempre per un món millor.
Una abraçada fraternal en aquest nou any.
Sebas Parra. President de la La Guerrilla Comunicacional.
