Què ha passat amb la regularització extraordinària?

PER JÚLIA VALLS CUNILLERA. L'autora diferencia el procés de regularització extraordinària de la reforma del Reglament d'Estrangeria que entrarà en vigor al 2025 i parla dels efectes que implica una i altra iniciativa.

Durant la primavera d’aquest any 2024 es va posar sobre la taula la proposta de portar a terme una regularització extraordinària, per tal d’atorgar residència a Espanya de manera quasi automàtica a les persones que complissin certs requisits. Les xifres parlaven de la regularització de mig milió de persones, 125.000 de les quals eren menors d’edat. No es van arribar a definir quins eren aquests requisits perquè hi havia enormes discordances entre els partits polítics. Però mentre que uns proposaven que els requisits fossin mínims, d’altres advocaven per un llistat infinit que desvirtuava, al meu entendre, el caràcter de la proposta.

No seria pas la primera vegada que es fes això! A Espanya, aquestes regularitzacions extraordinàries s’han dut a terme fins a 9 ocasions (5 impulsades pel Partit Popular i 4 pel PSOE), essent l’última l’any 2005. En les primeres d’aquestes regularitzacions tan sols calia demostrar que s’havia residit al territori un determinat nombre de mesos o anys. L’última, en canvi, ja va ser necessari, a més a més, aportar un precontracte laboral (o proposta de contracte) de com a mínim 6 mesos. En aquesta última regularització es va facilitar una residència a 576.506 treballadors i treballadores no comunitàries, que suposava més del 83% de les sol·licituds presentades. Tot i la notable xifra, es parlava de treballadors/es i s’excloïa menors i gent gran.

Altres noticies de Júlia Valls

I és que... de què li serveix a l’Estat espanyol tenir una xifra tan significativa de persones en situació irregular si no poden treballar de manera oficial i no cotitzen a la Seguretat Social? Quin benefici en pot treure d’aquesta situació? Es parla d’una por a l’efecte crida, però les enormes dificultats que comporta obtenir la residència avui en dia tampoc ha propiciat una davallada de l’entrada de persones al país. Quan hi ha necessitat, s’emigra, sigui fàcil o difícil.

És important, però, no barrejar pomes amb peres. Una cosa és la iniciativa legislativa Popular sobre la Regularització d’Estrangers de la qual estem parlant (la regularització extraordinària) i l’altra, molt diferent, és la reforma del Reglament d’Estrangeria aprovada el passat 19 de novembre i que entrarà en vigor el dia 20 de maig del 2025. Si bé la reforma del reglament pretén salvar certs esculls que es pateixen amb el reglament actual (per exemple reduint el temps d’espera per poder accedir a tràmits), no eximeix ningú d’haver de passar per l’adreçador. La reforma no és, doncs, un mecanisme de regularització massiva, com està intentant fer creure Vox.

Però o la regularització extraordinària es fa amb un caràcter molt beneficiós (sense exigir d’aportar un contracte de treball, per exemple), o, en el meu entendre, no té cap sentit que es dugui a terme perquè la via de regularització aportant un contracte ja la tenim contemplada al reglament. No suposaria una millora.