Quatre lletres a les solidàries

PER SEBAS PARRA I NUÑO. Carta-comiat d'en Sebas de l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador-Girona, que continuarà vinculat a La Guerrilla Comunicacional i el Nucli Paulo Freire de la UdG

Una prèvia: us estimo.

M’he cansat d’escriure correus-e d’anada i tornada que no quedaran a la història de la correspondència kafkiana amb l’administració -lokal, en aquest cas- perquè el núvol no dona per a tant... ni jo, tampoc. Tot plegat relacionat amb la renovació de la signatura del Conveni 2021 entre l’Ajuntament (o hauria d’escriure Unitat tècnica de Cooperació?) de Girona i l’AEPCFA en el marc de l’agermanament Girona-Bluefields i després de viure a la “imprevista” tot un desgraciat episodi que he volgut tancar unilateralment i de manera constructiva, he decidit fer-vos arribar aquestes quatre ratlles per dir-vos que “plegut”.

No vull que la meva trajectòria crítica (no sabria fer-la d’altra manera, ai!) amb la cooperació catalana i la gironina m’acabi castigant més del que és just i necessari: en aquest petit país, les coses públiques són així: segueixes el corrent o corres fugint...

Després de la meva última expressió pública publicada -https://www.solidaries.org/actualitat/opinio/la-cooperacio-gironina-continua-confinada- o de la posterior dimissió del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, tot restava escrit.

Us agraeixo la vostra complicitat amb l’AEPCFA-Gi al llarg d’aquests anys. Si mirem enrere i fem un recorregut per tota la feina feta, des del manteniment prop d’una dècada de l’única web d’informació sobre l’alfabetització a Nicaragua -avui allotjada al periòdic-e eugenienc eldimoni.com-, a l’organització de les brigades a Bluefields, el fons Bluefields/Nicaragua obert al públic a l’Espai Solidaritat, els articles i llibres editats per divulgar la cooperació amb l’alfabetització de les comunitats indígenes i la població illetrada en general del país germà* o la participació en l’escena solidària gironina... si mirem enrere us veig sempre a prop, ben presents, com diria el Che “tengo el afiche de todos ustedes en mi pieza”. Gràcies, doncs, per tant i tant compartit generosament. I, alhora, mil disculpes per les vegades que no he sabut estar a l’alçada de la vostra fraternitat.

Em trobareu picant pedra ara des de La Guerrilla Comunicacional i el Nucli Paulo Freire de la UdG i, sempre sens pèls a la llengua... a veure què passa ;-)

Gràcies, doncs, a la vida i a vosaltres.

Rebeu una abraçada forta, fraternal i revolucionària i recordem que la lluita continua.

Salut, que no falti!,

Sebas Parra, final de la primavera de 2021

[per la transcripció, a notació moderna: Baltasar el-Man Negre]

 *Un record especial per a Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia (2011), i El sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua (2014).