Plou i fa sol, les bruixes es pentinen

PER NÚRIA CUADRAT I PÈLACH. L'autora parla dels nombrosos perjudicis que implica rearmar Europa i de per què no servirà per portar la pau al territori.

Segons les fonts oficials, en els tres anys de la guerra d’Ucraïna han mort 300.000 combatents. Per entendre la magnitud dels assassinats comesos en nom de la pàtria i les fronteres, oficialment, en aquesta guerra ha mort l’equivalent a tota la població de: Girona, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar i Salt. I aquestes xifres no contemplen la població civil assassinada.

Espanta? Doncs preparem-nos, perquè amb el nou pla de defensa, l’Europa de les nacions està en plena excitació bèl·lica. L’any passat, Europa va establir una estratègia amb tres àmbits prioritaris per orientar el treball de seves les institucions pels pròxims cinc anys i que dutes a la pràctica, semblen no tenir solta ni volta.  
El primer àmbit fa referència a una Europa lliure i democràtica, el segon a una Europa forta i segura, i el tercer a una Europa pròspera i competitiva.

Anem a pams. Lliure i democràtica implica defensar els valors europeus al si de la UE i estar a l’altura d’aquests valors a escala mundial. Però quin és aquest nivell mundial? Quina és la democràcia que defensa una institució que s’allunya dels valors que la van fundar, que tanca fronteres i pacta amb governs corruptes per a la detenció de les persones migrants fora d’Europa, que utilitza el control de fronteres, no per al salvament sinó per a l’expulsió de les persones que fugen de la guerra i la violència?

Forta i segura per garantir una acció exterior coherent i influent. Una acció coherent amb qui? Perquè quan s’ha preguntat a la ciutadania quines són les seves preocupacions més importants (Eurobaròmetre realitzat a principis d’any), la preocupació compartida és la de la inflació i la carestia. La població espanyola prioritza accions en educació, investigació i l’enfortiment del servei públic de salut. 

Quina és la resposta d’Europa? Un kit per emergències i catàstrofes: pa i aigua, espelmes, medicaments… Ben lluny de les nostres necessitats reals de protecció i de la coherència de polítiques d’habitatge, de creació de llocs de treballs no precaris, de reforçar el sistema de salut i de fer front a la pobresa. Nosaltres demanem seguretat humana i Europa ens respon amb seguretat militar.

Prospera i competitiva, si la prosperitat fa referència a la bona situació econòmica i social i abans se’ns ha parlat de coherència… Com és que centrem els esforços dels primers mesos del Pla en dissenyar una economia de guerra, unes relacions econòmiques amb la indústria armamentística i la mobilització de militars a Ucraïna? On són les inversions en les petites i mitjanes empreses veritables garants del sistema econòmic i social? On són les inversions en matèria d’habitatge i pobresa?

Si ens atenim als fets, Europa, que ja té el Fons de Suport a la Pau amb 17.000 milions d’euros destinats a equips i a infraestructures militars, ens ha sorprès amb la proposta de crear un Comitè de Coordinació de Crisis per fer front a l’amenaça d’una Rússia que vol expandir-se, a la crisi climàtica i a les pandèmies. Ho recull el Llibre Blanc de Defensa: el Pla ReArm, 800.000.000 d’euros d’inversió més, en armes i instruments militars per abans de 2029. 

Però, quin és el pla per fer front a les amenaces de l’emergència climàtica? Quin és el nostre llibre verd de defensa i custòdia de la biodiversitat? Quines les polítiques conjuntes, la cooperació necessària per fer-hi front? Els mils milions d’euros destinats a la nostra prosperitat?

L’Europa de les llibertats i la pau incapaç de gestionar i donar resposta als problemes reals de totes nosaltres. La que defensa una democràcia injectant un bilió d’euros en empreses privades que promouen la guerra.

Ah!, i si us pregunteu què té a veure amb el text, el títol de l’article, dir-vos que seguint l’exemple de les institucions europees, hi té tant a veure com les armes amb la pau.

Núria Cuadrat és tècnica d'Educació Global i Pau a la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a Diari de Girona>>