Papallones i drets humans
PER SÒNIA CERVIÀ VIDAL. L'autora parla del rol de les entitats socials i les de cooperació al desenvolupament, en la lluita per la justícia climàtica i del rol de la Coordinadora d'ONG Solidàries, en tant que plataforma que les aglutina.
En el món de l’activisme per la justícia climàtica i els drets humans, ens hem acostumat a exemplificar les múltiples connexions en un món global, a través del poètic aleteig d’una papallona. Quan aquesta mou les ales en un prat florit de la demarcació de Girona, es pot desencadenar, ni més ni menys, que tot un huracà a l’altre costat del planeta. Exageracions a banda, l’exemple de la papallona -que surt d’un proverbi xinès per alimentar la teoria del caos-, ens és molt útil per mostrar que les nostres accions sovint tenen conseqüències imprevisibles. I que en l’àmbit de la sostenibilitat i la justícia social i climàtica, hem de basar les nostres decisions en una mirada llarga, ampla i generosa, que englobli la flora, la fauna, i els més de 8.000 milions de persones que ara mateix habitem la Terra.
Fa alguns mesos, a propòsit d’una jornada sobre els Drets a la Natura i la Custòdia Territorial celebrada a Figueres, sorgia a la Coordinadora d’ONG Solidàries la pregunta sobre el seu rol i el de les entitats de solidaritat en la sensibilització sobre el medi ambient i la justícia climàtica. Des del naixement de la nostra entitat, ara fa 30 anys, les entitats que entren a formar-ne part es comprometen a complir un codi ètic que, entre altres principis, recull la nostra defensa de la vida i d’una consciència ecològica global «que permeti el desenvolupament sostenible de les persones i la diversitat dels ecosistemes».
Les ONG de desenvolupament i drets socials, com les ecologistes, sempre han estat compromeses en crear consciència crítica sobre què hi ha darrera la injustícia climàtica i sobre les vulneracions dels drets humans que hi estan directament relacionades. En massa ocasions, les entitats que fan cooperació al desenvolupament han denunciat i denuncien agressions mediambientals en països empobrits, orquestrades per empreses del Nord ric i que, a tall d’exemple, es tradueixen en una greu deforestació dels boscos de Moçambic, en un contaminant i massiu conreu de l’oli de palma a Guatemala, o en una desastrosa contaminació d’aqüífers a l’Equador.
En el cas de l’Equador, recordo que Càritas, en una campanya on parlàvem de les causes que hi ha darrera la pobresa, va aportar el testimoni punyent d’una persona que havia crescut a l’Amazònia equatoriana. Explicava com de ben petit, la seva mare l’havia alliçonat a posar-se sabó abans de banyar-se al riu. Era el mètode que havien ideat per allunyar les taques de petroli que suraven pel riu i poder gaudir, així, de l’aigua. Les taques d’oli naixien de la irresponsabilitat d’una coneguda petroliera que amb el seu vessament de milions de litres de petroli a l’ecosistema, havia fet perdre els mitjans de subsistència tradicionals a milers de persones, abocant-les a migracions forçoses i a un futur del tot incert. Malauradament, d’exemples d’agressions al territori i les conseqüents vulneracions de drets humans, ens en sobren. I des de sempre, les ONG de desenvolupament, i la Coordinadora, han tingut un paper destacat en les campanyes per les defensores del medi ambient.
El turisme sense límits (amb impactes socials i ambientals més que provats), l’omnipresència del cotxe o la indústria del porc, són alguns dels molts factors que posen en risc la biodiversitat d’un territori únic i fràgil com ho és el gironí. N’hi ha molts d’altres... I a les entitats ecosocials, però també a les de desenvolupament i solidaritat de la Coordinadora, els toca encendre els semàfors vermells cada vegada que la miopia política posi en perill el nostre paisatge, les nostres vides, i els nostres drets.
Sònia Cervià és tècnica de comunicació a la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat al Diari de Girona>>
