Noviolència i Cultura de Pau

La situació geopolítica actual s’ha complicat molt els darrers anys i ho veiem diàriament als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Notícies de guerres, extractivisme, efectes del canvi climàtic, contaminació ambiental, desigualtats, persones desplaçades, refugiades, manca de llibertats, corrupcions, falsedats, i un llarg etcètera, també a escala local, que ens poden empènyer al desànim paralitzador o a que la dinàmica porti a posicions violentes. Però també podem adoptar una actitud crítica que condueixi a reflexionar sobre el que veiem al món, les causes de fons dels problemes generats per l’actual sistema capitalista -en la seva deriva més inhumana del neoliberalisme- i a actuar-hi a partir de la construcció d’una Cultura de Pau. I aquesta és la proposta que ens fa l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2025 en la seva edició número 34.

Per això parteix de presentar les lluites des de la noviolència, un neologisme que vol expressar un concepte que va més enllà de la negació de la violència. Pere Casaldàliga, un dels fundadors d’aquesta eina pedagògica, va dir: «Confesso que no m’agrada parlar ni de violència ni de no violència. M’agradaria més que es parlés, com a programa de Justícia, de Llibertat, d’Amor». Una lluita activa, amb una dimensió ètico-espiritual plena d’esperança.

Hervi Lara, en la introducció fraterna, diu que l’Agenda «vol contribuir a assentar una convivència planetària humanament acceptable. Per això és necessari un consens bàsic i universal.» I afegeix que «Els valors ètics comuns han de transcendir les creences religioses i els interessos econòmics, per donar el pas a una cultura de la noviolència...» Per a Lara, es tractaria, doncs, d’aconseguir una ètica universal de Cultura de Pau que es manifestés, doncs, mitjançant l’acció política.

Els seus articles ens recorden o ens donen a conèixer experiències de lluites noviolentes passades i actuals, des de Palestina fins a Brasil, a partir de guerres declarades o activisme ecofeminista per la justícia ambiental. Es reflexiona sobre el paper de les religions, les cultures ancestrals, l’ètica i fins i tot la necessitat de refundar l’ONU, Però l’objectiu és construir una alternativa global a problemes globals, a partir de l’acció local. Per això hi ha propostes concretes que parteixen de l’enfortiment de la democràcia amb Educació política -recordem la pedagogia popular de Paulo Freire- i la confiança que hem de donar al jovent i la seva força innovadora. Les signatures reconegudes, com Ivone Guebara, Yayo Herrero, Leonardo Boff, Teresa Forcades o Joan Martínes Alier, ens donen esperança per refer el futur al costat d’altres de joves com Sílvia Plana, Francisco Vera, Enric Cassú o Marcel Martínez.

Hem d’evitar la interpretació reaccionària del passatge de l’Evangeli on parla de parar l’altre galta que sembla induir a la conformitat i a la submissió. Com ho explica Joan Morera Perich, el sentit, per contra, és posar l’agressor en contradicció i demostrar que la violència deixa de donar-li poder. En la cultura d’aquell temps, una bufetada humiliant s’havia de donar amb el revers de la mà dreta perquè l’esquerra era considerada impura. El missatge doncs, és que si l’agredit para la galta esquerra després de ser colpejat a la dreta, l’agressor ha de respondre d’una manera perversa segons els principis de la seva societat, i la seva acció no mereix suport.

L’Agenda ens convida novament a ser agents de transformació camí d’un altre món possible, des de la noviolència activa, utopia que ens ajuda a avançar i humanitzar-nos. 

Jordi Pujadas, és membre de l'Agenda Llatinoamericana 

Article publicat al Diari de Girona>>