No hi ha cites

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor fa referència al fet que a l'Oficina d'Estrangeria de Girona no hi ha cites per a fer tràmits importants com la tramitació de la residència, i malgrat les queixes de les entitats socials.

No hi ha cites a l’Oficina d’Estrangeria de Girona per a la tramitació d’expedients. Bé, allà et diran que sí que en posen a disposició, però la realitat és que la xifra de cites que ofereixen és tan ínfima que, a efectes pràctics, és com si no n’hi haguessin. Des d’aquesta oficina, argumenten que els falta personal perquè ningú vol venir a treballar a Girona i que, poc temps després de les nominacions, acaben renunciant a la plaça. Sorprèn. O potser no, i veient l’ingent volum de casos acumulats, amb uns retards que tripliquen els temps establerts per llei, el més lògic és marxar corrents.

S’excusen també, en que els tràmits es poden fer via digital. Però ja sabem que això tampoc és del tot cert, o almenys, no per a tothom: només poden fer els tràmits en línia aquelles persones que compten amb certificat digital (i el saben usar). Aquest requisit exclou a totes aquelles persones que no disposen, com a mínim, d’un passaport, que no són poques! I després hi ha la barrera tecnològica! Ai, làs! Quan presentes un tràmit a través de la plataforma habilitada, anomenada Mercurio, estàs sol davant el perill. No és una plataforma coneguda per ser fàcil o amable cap a l’usuari/a, i quan es tracta d’obtenir una residència -amb totes les conseqüències que això implica-, ningú se la vol jugar. Aquesta situació fa que la majoria de persones optin per pagar un professional (gestors/es o advocats/es, en el millors dels casos) que cobraran el que vulguin perquè no hi ha cap barem de preus que ho reguli. Un tràmit que hauria de ser gratuït i atès per la pròpia administració es converteix, doncs, en una despesa significativa per a l’economia d’aquestes famílies.

Els serveis jurídics de les entitats sense ànim de lucre fan el que bonament poden per pal·liar aquesta situació, assumint una responsabilitat que no els pertoca, per no deixar ningú enrere. Sota el nom, cognom i DNI d’un advocat o advocada, pengen milers d’expedients els quals no pot desatendre i pels quals ha de respondre fins i tot en el cas que canviï d’entitat. No és just.

ÀNGEL VÀZQUEZ VIU és copresident de la Coordinadora d’ONG Solidàries

Article publicat a El PUNT AVUI >>