Ni dignitat ni seguretat
PER CLARA SANMARTIN CABREJAS. L'autora exposa com afecta la Llei Mordassa a l'activisme contra els desnonaments i com es decapita, així, el Dret a la protesta i la Reivindicació.
Tot i deixant de banda la vigent suspensió dels desnonaments derivats d’execucions hipotecàries fins al 2024, comencem aquest octubre amb la previsió que, el proper dia 31 finalitzi la pròrroga extraordinària de les mesures de protecció en situacions de vulnerabilitat en matèria d’habitatge. Aquest fet ens obliga a reflexionar novament sobre aquest drama social desbordat davant el qual l’administració, en tots els seus nivells, fa massa temps que no ofereix solució.
L’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que «Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne» però els poders públics incompleixen sistemàticament aquesta normativa rectora i deixen a la ciutadania desemparada. El propi Síndic de Greuges ha afirmat que «La manca d’una resposta suficient de l’Administració davant una situació d’emergència social i econòmica constitueix una vulneració del dret a l’habitatge en la seva màxima expressió» (informe de desembre de 2019).
En aquests casos, l’actuació administrativa es limita a emetre informes a requeriment dels afectats i (amb sort) a sol·licitar al Jutjat, una vegada i una altra, la suspensió del llançament a l’espera d’un oferiment d’alternativa d’habitatge que mai arriba. Per tant, lluny de solucionar el problema el trasllada constantment al Jutjat. Però la resposta ha de ser política, no jurídica.
Davant d’aquesta realitat social tan cruel, a partir del proper 31 d’octubre moltes entitats, plataformes ciutadanes i activistes, en l’exercici legítim del seu Dret a la protesta i reivindicació, es tornaran a mobilitzar pacíficament per tal d’evitar el desnonament dels més vulnerables. No obstant això, ho faran en un context d’involució de drets i llibertats inèdit en democràcia i sota l’amenaça constant de l’autoritarisme de la Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciutadana (Llei Mordassa), que tipifica com a infraccions greus i sanciona amb multes de 601€ a 30.000€ comportaments tan poc concrets com ara «Los actos de obstrucción que pretendan impedir a cualquier autoridad, empleado público o corporación oficial el ejercicio legítimo de sus funciones, el cumplimiento o la ejecución de acuerdos o resoluciones administrativas o judiciales (..)» o «La desobediencia o la resistencia a la autoridad o a sus agentes en el ejercicio de sus funciones, (...)».
La Llei Mordassa implanta un model de control de la ciutadania per la via del Dret Administratiu que prioritza la presumpció de veracitat de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i l’aplicació immediata de sancions, en detriment del Principi de presumpció d’innocència i del Dret a defensa de la ciutadania, que son els pilars bàsics i fonamentals de qualsevol Estat de Dret. Aquesta Llei compta amb l’aval del Tribunal Constitucional però no amb l’aval de la Comissió de Venècia –Consell d’Europa– que, en el seu dictamen de març de 2021 adverteix del seu «potencial repressiu» i convida el legislador «a revisar en profunditat el seu funcionament pràctic i el seu impacte en els Drets Humans i Llibertats».
El panorama és desolador i no sembla que l’executiu de Pedro Sánchez tingui intenció de posar remei a aquesta situació. Entre tanta indignitat i tanta inseguretat, des de la ciutadania ens seguirem prenent seriosament el joc democràtic i reivindicant pacíficament els nostres Drets. Que ningú s’equivoqui: la seguretat ciutadana és gaudir d’una vida digna i és exercir, quan calgui, el Dret a reunió i llibertat d’expressió sense risc de represàlies.
Clara Sanmartín Cabrejas, Advocada i membre de la Comissió de Drets Humans de l’ICAG.
