L’acolliment d’infants sahrauís, tocat per la crisi de la Covid-19

PER MÍRIAM ROVIRA BOADAS. L'autora explica les conseqüències que té la no arribada, aquest estiu, dels infants sahrauís del programa Vacances en Pau.

La situació sanitària que s’està vivint pel coronavirus també ha afectat a gairebé tots els projectes de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí de Girona (ACAPS Girona), que es duen a terme per als refugiats sahrauís. Entre aquests, s’ha hagut d’anul·lar el programa de “Vacances en Pau”, dedicat a l’acolliment d’estiu dels infants sahrauís.

Enguany, centenars de nens i nenes, d’edats compreses entre els 10 i 12 anys, no podran venir a passar l’estiu a Catalunya amb les famílies acollidores. El programa, organitzat pel Front Polisari i altres associacions catalanes, entre elles ACAPS-Girona, ha permès fins avui que els infants saharauís que viuen al desert del Sàhara, prop de Tindouf (Algèria) puguin viure unes colònies d’estiu fora dels camps de refugiats, on hi estan exiliats des del 1975.

La iniciativa dóna la possibilitat que els nens i nenes visquin diverses experiències que fins aleshores les coneixien a través dels llibres a l’escola, com ara anar d’excursió per la muntanya, veure el mar, estar en un parc ple d’herba... L’estada a Catalunya, a més, els ofereix aparcar, durant dos mesos, les dures condicions de vida amb les que viuen a diari als campaments on estan refugiats. Unes condicions molt diferents de les que tenim aquí: amb temperatures de 50ºC a l’ombra, poca aigua, amb problemes de nutrició per una alimentació deficient... Poder venir a Catalunya, a més, els dona l’oportunitat de poder ser examinats mèdicament i poder garantir, així, un creixement més sa.

Els infants arriben a Catalunya on fan una impressionant immersió lingüística de la llengua que parli la família –pot ser català o castellà- ja que, en ser esponges, aprenen ràpid i també ensenyen a les famílies paraules del seu idioma, el Hassania. També participen a les trobades i activitats que les entitats preparen durant els mesos que estan acollits. S’ho passen molt bé! Per la seva banda, les famílies acollidores es comprometen a acollir un infant durant dos mesos i s’encarreguen de la seva manutenció, mentre que les entitats s’esforcen al llarg de l’any, mitjançant actes i l’ajut solidari dels ajuntaments, a aconseguir finançament i cobrir les despeses dels vols d’avió.

La situació de la causa sahrauí i concretament, al Sàhara Occidental, segueix sent injusta des de fa més de 40 anys. Ha comportat la mort de milers de persones i l’exili de tot un poble amb un dret a l’autodeterminació reconegut per la ONU però que és maltractat, perseguit i ocupat pel govern marroquí. A més, s’hi ha d’afegir la desentesa del govern espanyol en fer possible la independència de la seva ex-colònia que en el seu dia va ser promesa. Davant d’aquesta irresponsabilitat per part d’ambdós governs, diverses associacions tan nacionals com internacionals lluiten per donar veu al silenci i aconseguir que els sahrauís tornin a la terra d’origen ja que els que han pogut escapar de la barbàrie, s’han hagut d’exiliar a la Hamada del Sàhara –en àrab, significa el “desert del Desert”-, on la vida es tradueix a sorra i pedra i és extremament dura.

L’acolliment solidari és un acte totalment voluntari, ningú hi està obligat però no està de més conèixer una realitat que pot aportar una riquesa de coneixement d’una causa sovint oblidada.

Míriam Rovira Boadas ha viatjat aquest desembre amb ACAPS Girona als camps de refugiats sahrauís.