Llarga vida al riu Ter!

PER PAU MASRAMON ORDIS. Arran de la manifestació del 6 d'abril contra la mala gestió de l'aigua, l'autor incideix en que cal una nova cultura de l'aigua i un model de cogovernança on la ciutadania vetlli per l'ús i abús de l'aigua.

Amb motiu de l'acte unitari de l'ecologisme català, que vam dur a terme a Girona el passat dia 6 d'abril, creiem molt oportú fer-ne una breu reflexió.

La preocupació per la subsistència dels rius veu de lluny. En el cas del riu Ter el referent més proper serà, sense cap mena de dubte, la que va plantejar Francesc Ferrer i Gironès (1935 – 2006). Un patriota que sempre va tenir clar que lluitar pel riu era fonamental. Un exemple de coherència, de constància, de compromís amb el territori. Avui la seva veu ressona encara a la memòria de tota la conca fluvial del riu Ter. Ara estem trobant-nos els efectes de la frustració permanent dels que, com ell, no es rendiran mai. Ara que el Ter, igual que la Muga, el Fluvià, el Güell, el Llobregat, etc. s'està morint, cal més que mai passar a l'acció. Cadascú com bonament pugui i sàpiga.

Nosaltres des de l'Associació Aigua és Vida Girona, hem convocat 34 entitats ecologistes de Catalunya dins la Cumbre Social de la Sequera. La resposta ha estat una concentració solidària amb més de 1000 persones. Des de l'Ebre fins a la Muga hem rebut el suport decidit de totes i tots. Creiem que els despatxos, les lleis, els informes, les administracions, no ho han resolt. El capitalisme desfermat ultrapassa qualsevol resistència formal. Per això ens manifestem al carrer. I així ho farem sense abandonar qualsevol altra instància política, judicial o mediàtica.

Hauria estat molt millor aconseguir reunir els 71 ajuntaments de tota la conca fluvial i també els regants del Baix Ter. Però més aviat que tard ho aconseguirem. Els fets són molt tossuts i els que avui ens qualifiquin de radicals i revolucionaris, acabaran entenent que això no va d'idealisme utòpic. Trobarem el mínim comú denominador. Trobarem la manera de posar-nos d'acord a defensar el medi natural, el territori, perquè és l'únic camí possible pel futur dels nostres nets.

Necessitem un canvi de mentalitat. Una manera d'entendre la nostra relació amb el territori que sigui sostenible. Una economia que s'adeqüi als recursos sense extenuar-los. No podem continuar perdent una tercera part de l'aigua a les xarxes de distribució. No podem mantenir una cabana porcina de vuit milions de caps. No podem regar a manta ni cultivar tanta fruita ni tant de blat de moro, entre d'altres. No podem permetre que ni el turisme ni els embotelladors tinguin barra lliure. No podem interconnectar conques fluvials per tal de continuar un creixement econòmic de pilota endavant. L'exemple del riu Ter transvasat a la conca fluvial del riu Llobregat, hauria de ser suficientment alliçonador. Hem d'acabar amb els eterns i acumulatius drets d'aigua atàvics. Buidar embassaments per produir llum a l'estiu?

Ens cal un model de cogovernança on la ciutadania vetlli per l'ús i abús de l'aigua. D'entrada cal absoluta transparència tant en les dades com en la presa de decisions. La democràcia o bé serà realment participativa o no serà. Quanta aigua surt del Pasteral i quanta arriba a Cardedeu? Quanta aigua gastin realment els principals consumidors? No cal dir que la protecció de dades no permet aquesta informació. L'aigua és un bé públic i tothom té dret a saber-ho tot. Tot.

Pau Masramon Ordis és el president d'Aigua és Vida
Article publicat al Diari de Girona>>