Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

La Fundació Sergi fa 45 anys

PER ALBERT QUINTANA. L'autor repassa la història de la Fundació SER.GI, entitat de la qual n'és el president i que compleix, aquest 2024, 45 anys de trajectòria treball per la inclusió social.

La Fun­dació Ser­vei Gironí de Peda­go­gia Social (Fun­dació Sergi) va ini­ciar la seva acti­vi­tat l’any 1979 en vista de la neces­si­tat d’aglu­ti­nar esforços en un camp tan desatès a les comar­ques giro­ni­nes com era el de la “mar­gi­nació social”. Per obra de dife­rents per­so­nes sen­si­bi­lit­za­des i pre­o­cu­pa­des per la situ­ació d’exclusió social en molts dels muni­ci­pis giro­nins, es va anar bas­tint la cre­ació d’una enti­tat que sen­si­bi­litzés l’opinió pública, formés i donés suport als pro­fes­si­o­nals i portés a terme pro­jec­tes d’inter­venció capaços de gene­rar trans­for­mació social en aquests àmbits. Aple­gats pel que ha estat molts anys el pre­si­dent de la fun­dació, en Josep Ribera, van anar con­tri­buint a la tasca per­so­nes relle­vants com ara en Josep de Delàs, Sebas Parra, Fran­cesc Car­bo­nell i Toni Julià, entre altres.

La tra­jectòria de la Fun­dació Sergi ha estat sem­pre arre­lada a les comar­ques giro­ni­nes i ha anat evo­lu­ci­o­nant en els àmbits d’inter­venció, al ritme dels can­vis soci­als de tots aquests anys. En els ini­cis la seva acció es va cen­trar en dues àrees fona­men­tals en aque­lla època: la pro­tecció de la infància i les toxi­co­ma­nies. Més enda­vant, en els anys noranta del segle pas­sat, els pro­gra­mes es van anar cen­trant en l’aco­llida i la incidència en famílies migra­des pro­vi­nents de països empo­brits. En aquest con­text, es van desen­vo­lu­par les Set­ma­nes Inter­cul­tu­rals de Girona, el suport al tei­xit asso­ci­a­tiu dels col·lec­tius nou­vin­guts i els plans d’aco­llida de la nova ciu­ta­da­nia des de la dina­mit­zació comu­nitària. Des de l’any 2000 es va començar a abor­dar una neces­si­tat emer­gent, que no ha fet res més que agu­dit­zar-se, com és superar les difi­cul­tats a l’accés a l’habi­tatge. Per exem­ple, a través d’acci­ons d’inter­me­di­ació i de man­te­ni­ment de l’habi­tatge. Si bé en un prin­cipi estava més diri­git a col·lec­tius específics, a par­tir del 2008, amb la crisi immo­biliària, l’espec­tre social es va ampliar atès que l’exclusió resi­den­cial afec­tava una de cada qua­tre famílies a Cata­lu­nya. En aquesta mateixa època van començar a detec­tar-se grups de joves de més de setze anys que que­da­ven fora dels pro­ces­sos reglats sense una base de for­mació sòlida. Això va supo­sar dis­se­nyar pro­jec­tes d’acom­pa­nya­ment amb ori­en­tació i for­mació cap a espais de segona opor­tu­ni­tat o d’inserció labo­ral.

Aquests últims anys, les pri­o­ri­tats con­ti­nuen essent l’edu­cació, l’habi­tatge social, la ciu­ta­da­nia i la for­mació. Edu­cació, acom­pa­nyant infants, joves i les seves famílies per a l’èxit edu­ca­tiu i la igual­tat d’opor­tu­ni­tats, amb la impli­cació i la com­pli­ci­tat de tota la comu­ni­tat. Habi­tatge social, faci­li­tant l’accés a un habi­tatge digne a famílies i per­so­nes en risc d’exclusió, i a per­so­nes en espe­cial situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat com són les dones super­vi­vents a la violència mas­clista. Alhora, con­tri­buint a fomen­tar polítiques locals i altres ini­ci­a­ti­ves de cap­tació d’habi­tatge per a llo­guer social. Ciu­ta­da­nia i par­ti­ci­pació, des d’una mirada comu­nitària, inclu­siva i cohe­si­o­na­dora per fer front a les dis­cri­mi­na­ci­ons de la nos­tra soci­e­tat i acom­pa­nyar les per­so­nes que fan tre­ball de cures. For­mació a mida per a pro­fes­si­o­nals del camp social i edu­ca­tiu.

A la Fun­dació Sergi cre­iem que les situ­a­ci­ons d’exclusió són degu­des a dinàmiques soci­als glo­bals i estruc­tu­rals que cal can­viar. Per aquest motiu, pri­o­rit­zem la pre­venció i sen­si­bi­lit­zació, per tal d’iden­ti­fi­car i denun­ciar les cau­ses de l’exclusió i con­tra­res­tar-les o supri­mir-les. Alhora, pro­mo­vem la presa de consciència i la mobi­lit­zació de la ciu­ta­da­nia. Volem impac­tar en posi­tiu en la nos­tra soci­e­tat acom­pa­nyant els més vul­ne­ra­bles, defen­sant la justícia social i trans­for­mant rea­li­tats. El repte és alt, però les ganes i l’equip hi són.

Albert Quintana i Oliver és president de la Fundació SERGI
Article publicat a El Punt Avui

Amb el suport de

Amb la col.laboració de