La Dana quan no tens papers

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor parla del greuge que implica ser una persona en situació administrativa irregular en el marc d'una catàstrofe recent com la provocada per la DANA al País Valenci`.

Davant una catàstrofe com la viscuda recentment al País Valencià cal preguntar-se: què passa amb aquelles persones en una situació administrativa irregular? Sens dubte, en un primer moment, queden invisibilitzades. Quan es parla de persones desaparegudes es fa sota la premissa que algú ha denunciat la seva desaparició. Però pensem en els temporers que fan la recollida de fruita en unes condicions miserables. Qui denunciarà la seva desaparició? El seu patró? No ho crec pas! Amb sort ho podria fer algun company o amic, però quan truquis per comunicar l’absència d’aquesta persona et demanaran que t’identifiquis i que identifiquis la possible víctima. I t’exposes i l’exposes al sistema que castiga a qui no compta amb una residència o un visat d’estada. Hi ha por i és comprensible. Els carrers estan plens de policia local, nacional, militars i altres cossos de l’estat que han demostrat, de sobres, no ser especialment amables amb les persones migrants.

Seguim; qui en farà la identificació en el dipòsit de cadàvers si no es té família a territori espanyol? Sense identificació del cos, no podran ser repatriats ni enterrats segons els costums religiosos de cadascú. A més, en cas d’haver patit pèrdues materials ja se’n poden oblidar de rebre qualsevol compensació econòmica oficial. Les persones en situació administrativa irregular no solen comptar amb contractes de lloguer formal. Així, no hi ha manera que es puguin acollir a la suspensió temporal d’aquest, fins que l’habitatge torni a ser habitable. Tampoc poden optar a cap ajuda per la pèrdua de béns materials.

Per si no fos poc, han de patir un racisme sistèmic per una part de la societat que els assenyala com a saquejadors d’habitatges i locals, o com a acaparadors d’ajudes. Només cal veure els missatges d’odi que escupen les xarxes socials. I mentre uns els acusen de lladres, també n’hi ha que els titllen de salvadors exposant imatges seves salvant persones o participant en les neteges dels carrers. Ni una cosa ni l’altra.

El compte d’Instagram @regularizacionya assenyalava que les persones migrants no necessitaven el reconeixement de la seva solidaritat com un fet excepcional. Parlem de persones travessades també per la tragèdia. Ells i elles són també víctimes. I prou.

Àngel Vàzquez Viu, és copresident de la Coordinadora d’ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>