La cara més humana de la pobresa

PER NÚRIA CUADRAT I PÈLACH. L'autora reflexiona en el Dia Mundial per a l'Erradicació de la Pobresa sobre algunes mesures per humanitzar-la i posar-li cara.

Cada disset d’octubre recordem les més de cent mil persones que el 1987 es van congregar a París per rendir homenatge a les víctimes de la pobresa.

Pobresa és la Pilar, que al trobar feina no va acabar el projecte de final de carrera. Es va casar. Va anar a viure a un pis dels sogres i treballava portant els comptes de l’empresa del marit sense estar assegurada. Fa sis mesos que s’ha separat, els fills són grans i viuen fora. Sense pis, sense feina i sense atur el foli en blanc per omplir el currículum li provoca nàusees.

Però la Pilar no és pobre. Pobres són sempre els altres, els que ho han estat sempre. I ella té moltes amistats que l’ajudaran a sortir del forat... i molta vergonya. Fingeix, surt al carrer com sempre, passejant com sempre pels llocs de sempre.

A Catalunya hi ha més de cent-setanta-sis mil llars sense ingressos però quan parlem de pobresa ho fem sense posar-hi rostre ni nom. Si ho féssim hi estaríem posant humanitat i dignitat

Dignitat que comença amb un salari mínim interprofessional decent, l’aplicació real de la renda garantida de ciutadania i la priorització els drets humans per evitar el fenomen dels treballadors pobres, la cronificació de l’atur o la bombolla dels lloguers. La Dignitat que converteix l’estadística en un nom, Pilar.

Núria Cuadrat és tècnica d'Educació pel Desenvolupament a la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat al Punt AVUI>>