I si marxem d'X?

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. Hem de sortir de X ara que es confirma el gir d'aquesta xarxa social cap al discurs de l'odi? Algunes entitats s'ho plantegen per coherència amb els seus valors. D'altres, per contra, trien quedar-s'hi per contrarrestar el discurs de la intolerància des de dins.

Les xarxes socials han esdevingut una part fonamental de les nostres vides. Però més enllà de la seva utilitat per connectar-nos, informar-nos, difondre les nostres activitats o opinions, aquestes plataformes han mostrat una cara fosca, atiant els discursos d’odi i polaritzant la societat. X (la xarxa abans coneguda com a Twitter), Facebook i Instagram, sota el timó d’Elon Musk i Mark Zuckerberg, han canviat les regles del joc, promovent un nou paradigma comunicatiu on tot s’hi val: des de l’insult a la mentida, el poc rigor, i la criminalització de la diferència. No és estrany, doncs, que moltes de les entitats que treballem per la justícia social ens plantegem abandonar aquest vaixell de l’escarni i el soroll ultra, per virar cap a alternatives amb algoritmes respectuosos amb els drets i la dignitat de les persones.

No és un debat trivial. Des que Musk va adquirir X, el seu algoritme alimenta l’odi i les ideologies d’ultradreta. I el mateix passa amb Facebook i Instagram, que han relaxat les normatives de moderació de continguts, permetent discursos discriminatoris i afavorint la propagació de fake news. A favor de sortir de les xarxes tòxiques, destaca el compromís ètic i polític, la coherència amb els valors socials, i no legitimar espais de debat esbiaixats i gens saludables. Això implicaria focalitzar-se en canals alternatius com Mastodon i bastir una nova estratègia per arribar a un públic més afí, amb més control sobre els missatges difosos, i evitant la propagació de rumors o notícies falses. Però marxar-ne també té un cost. Deixar X, molt usada per periodistes, activistes i responsables polítics, comportaria una notable pèrdua de visibilitat i incidència pública. Limitaria, a més, la capacitat de difondre missatges urgents o crides a l’acció. Així que una tercera via opta per mantenir-se a l’òrbita Musk-Zuckerberg per seguir contrarestant els discursos de l’odi des de dins, tot combinant-ho amb l’entrada a xarxes alternatives, com Bluesky, que creixen amb força.

Sigui com sigui, cal repensar el paper que tenen totes les grans plataformes en la configuració de l’esfera pública i la responsabilitat ètica que tenim com a entitats socials davant d’aquestes dinàmiques. El debat segueix obert.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat al Punt Avui >>