Humanitzant l'acollida

PER LAURA DE LA MORENA. L'autora parla de la necessitat de fer una bona acollida a les persones que arriben, i de facilitar les eines i formacions perquè tinguin una millor entrada en la societat que els acull.

A principis de mes des de l’Associació ECCIT vam organitzar una jornada de reflexió sobre els processos d’acollida. Hi vam compartir vivències en primera persona, tant del professorat com de l’alumnat dels Mòduls de Primera Acollida desenvolupats per l’associació. L’objectiu de la jornada va ser visibilitzar la realitat d’acollida i abordar els reptes que afrontem com a societat, partint del testimoni de totes les persones participants.

Aquesta formació ofereix un espai per acompanyar les persones nouvingudes i evitar que se sentin soles en aquesta etapa inicial de l’acollida. Busca oferir suport, així com possibilitar que coneguin altres persones en la mateixa situació per crear una xarxa de contactes. És important tenir una persona de confiança que pugui guiar-les en els primers tràmits i passos, especialment quan l’idioma, la cultura i el funcionament de la societat són desconeguts. El professorat, doncs, exerceix un paper clau en guiar, orientar i establir un vincle proper en aquest nou context d’acollida.

Els docents van compartir el seu creixement personal i professional arrel de conèixer totes les històries de vida de l’alumnat, poder enriquir-se d’aquestes vivències i valorar l’atzar que ens fa néixer en una circumstància o lloc determinat. També van posar en valor la riquesa que havien adquirit a través del coneixement de totes les cultures de l’alumnat, procedent majoritàriament de Llatinoamèrica i Marroc. Quan coneixem altres cultures podem ampliar mires, comprendre les coses des d’altres perspectives i, sobretot, admetre que la cultura és viva, que es va creant entre tots i totes, incorporant les noves manifestacions culturals amb les que convivim. I és que quan parlem d’acollida, en moltes ocasions ho fem des de la burocràcia, les xifres o els grans titulars dels mitjans de comunicació, però no coneixem realment els motius, les realitats i les repercussions.

L’alumnat, representat per cinc persones, també va exposar la seva opinió. Va ser increïble veure com van preparar i exposar el seu discurs i la seva opinió pràcticament en català, una llengua que no coneixien fins al moment. Els motius de migració són diversos. Però sobretot estan marcats per les dificultats econòmiques i polítiques als seus països d’origen, i per la cerca de seguretat i millors oportunitats per a elles i les seves famílies. Els cursos els han permès familiaritzar-se amb les lleis laborals i migratòries, la cultura i la societat catalana, i començar a defensar-se en llengua catalana, conscients que és la llengua vehicular de la seva nova ciutat. Han trobat molt més que una formació: un espai de proximitat, confiança, xarxa i acompanyament, en aquests moments difícils.

D’entre les propostes de millora per als processos d’acollida, l’alumnat va assenyalar el facilitar l’accés a l’habitatge i vies legals per poder treballar en situació irregular, i la necessitat d’escurçar el temps entre l’obtenció del permís de treball i el de residència. Pel que fa a l’acollida escolar, van subratllar la importància de millorar l’acompanyament i les aules d’acollida. Finalment, van reivindicar el respecte que es mereixen totes les persones migrades, tant a nivell institucional, laboral, com per part de la ciutadania.

Cal escoltar els seus testimonis, les seves visions i les seves lluites per poder humanitzar aquests processos migratoris, combatre els discursos d’odi i posar en valor aquestes persones. Migrar és un dret humà! I per nosaltres, la base de tota acció és escoltar, compartir i poder generar accions que transformin aquestes realitats de forma propera.

Laura de la Morena és tècnica de projectes d'Èccit

Article publicat a Diari de Girona>>