Hondures: Abans i després de l’Atlàntic

PER DELMER OMAR VILLANUEVA. La comunitat hondurenya a Girona és molt important i precisa d'eines concretes per fer front a les situacions d'extrema vulnerabilitat que poden patir pel fet de ser migrants.

A la província de Girona hi viuen més de 28.000 hondurenys. Representen el 59% de la població hondurenya total a l’Estat espanyol. Tot i conviure-hi amb ells, la gran part de nosaltres no coneixem les causes que els han obligat a marxar de casa seva, ni per què sol·liciten l’asil i la protecció internacional.

La crisi socioeconòmica afecta durament a Hondures, com passa a molts d’altres països arreu del món. Però a això li hem de sumar la situació d’inseguretat que es viu al país i que afecta tant als civils com a activistes polítics. El Cop d’Estat de l’any 2009 ha provocat un abans i un després en la història d’Hondures i en les vides dels hondurenys. El país mostra les seves majors deficiències en la separació de poders, la justícia i el respecte als drets humans. Les persecucions polítiques i la violència institucional són constants; fins i tot, els assassinats de civils, de joves i activistes pels drets civils resten impunes.

Un dels casos més mediàtics és el de l’assassinat de Berta Cáceres que ha deixat palès a nivell mundial la situació de violació dels Drets Humans que es viu a Hondures. Vuit mesos després del seu assassinat, continuen les manifestacions arreu del món exigint justícia, sense ser escoltades. La mort de Berta Cáceres es deu, clarament, al fet de ser dona, ser indígena i lluitar per una vida digna pel seu poble. Berta Cáceres, va ser cofundadora, l’any 1993, del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH). La seva trajectòria ambientalista ha estat reconeguda a nivell mundial amb diversos premis, com el màxim guardó ambientalista Goldman (EEUU).

Considerant la situació social i política d’Hondures, és totalment comprensible que un nombre important d’hondurenys hagin vingut a Catalunya en busca d’una vida millor i de seguretat. Tot i que els hondurenys tenen reconegut el dret a la protecció internacional, l'asil, menys de la meitat dels hondurenys que viuen a Catalunya tenen regularitzada la seva situació legal i no reben el suport necessari per part del seu Consolat. A més, aquest col·lectiu està majoritàriament conformat per dones, que com a tal viuen una doble discriminació: pel fet de ser migrants i pel fet de ser dones. Per això viuen amb especial cruesa la precarietat laboral actual que les situa en situació d’extrema vulnerabilitat i amb dificultats per a cobrir algunes de les necessitats més bàsiques.

La societat catalana ha de respondre davant situacions com aquesta: per respecte als drets humans; perquè els catalans, en molts períodes, han hagut d’emigrar o exiliar-se amb l’esperança que altres països oferissin una benvinguda digna; i perquè històricament, ha estat una terra d’acollida. Pensem que la ciutat de Girona ha de tenir un paper protagonista en l’acollida de les persones migrants i refugiades que vagi més enllà de definir-se com a “ciutat acollidora”. S'està fent una important feina des dels Serveis Socials i les entitats del Tercer Sector, però caldria una major responsabilitat i proactivitat de l’Ajuntament, tot implementant un servei d’acollida de persones nouvingudes que ja s’ha mostrat com una eina d’integració satisfactòria en altres municipis.

Des de l’Asociación Social Cultural de Honduras en la província de Girona i la Plataforma Girona Acull, treballem conjuntament per promoure unes polítiques migratòries més dignes que respectin els Drets Humans i per construir una societat acollidora i cohesionada.

DELMER OMAR VILLANUEVA. Asociación Social Cultural de Honduras en la província de Girona i Plataforma Girona Acull