Ens neguen com a ciutadans

PER TAREK CHERIHA DKIK. Negar el dret a l'empadronament obstaculitza l'accés a altres drets com la sanitat o l'educació, però com diu l'autor nega, a més, la humanitat i la ciutadania de les persones migrants.

Des del passat mes de juliol, a l’entitat Asocolgi lluitem pel dret a l’empadronament a Girona, que encara s’obstaculitza, malgrat el canvi de govern. Aquests últims dies, en el debat polític a Catalunya, s’ha fet viral com l’Ajuntament de Ripoll, en mans del partit d’extrema dreta d’Aliança Catalana, s’enorgullia d’incomplir amb el dret d’empadronament de les persones migrants. Mentre Catalunya s’escandalitzava, les organitzacions de migrants i antiracistes dèiem «si això ha passat sempre, amb ajuntaments de dretes i d’esquerres». 

L’obstaculització i negació del dret al padró és una pràctica que s’inscriu dins del racisme institucional, una forma de discriminació que és hegemònica en tot l’espectre polític, en major o menor mesura, però persistent, des de Ripoll fins a Girona, passant per Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Salt o Palafrugell. El racisme institucional és el racisme que prové de les institucions públiques i consisteix en la institucionalització d’una situació d’inferioritat de la població immigrada a través de la legislació i pràctiques administratives. 

Aquest tipus de racisme s’expressa en una sèrie de mesures legals i administratives restrictives. En el cas del padró hi ha pràctiques com dilatar els processos burocràtics, tant per inoperància de l’administració, com per la deixadesa deliberada en invertir recursos econòmics i de personal. Però també es dilaten perquè hi ha governs que actuen amb un clar biaix ideològic que busca explícitament desincentivar l’arribada de persones estrangeres al municipi. De vegades, fins i tot, es pot donar la suma dels dos mecanismes. 

Les organitzacions de migrants i antiracistes ens hem cansat de repetir les conseqüències de no accedir al padró, com no accedir a l’atenció sanitària, a l’escolarització dels infants ni als ajuts socials o la regularització administrativa. Quan ens neguen el padró, no només ens neguen un dret via obstacles administratius, neguen la nostra humanitat i ciutadania. Per això, més que mai, reivindiquem la lluita antiracista, per acabar amb totes les formes de racisme, també l’institucional.

Des d’Asocolgi, per mitjà del projecte DEPART, es va crear el seu Comitè d’autogestió sociopolítica, que va analitzar en profunditat les problemàtiques del padró, i des del mes de juliol de 2023 pressiona i treballa amb l’Ajuntament de Girona per garantir el dret al padró municipal, perquè mai més ens neguin la nostra humanitat. A més, aquest mes de gener Asocolgi ha engegat el projecte PPDM, perquè s’activi la participació sociopolítica i democràtica de persones immigrades des de la perspectiva antiracista. Un projecte que, des d’una organització de base, lluitarà contra totes les formes de racisme.

Tarek Cheriha Dkik és membre d'ASOCOLGI. 

Article publicat a Diari de Girona>>